(Catalunya, segle XV)
Pintor anònim. Autor del retaule de Sant Joan Baptista i Sant Esteve, que procedent de Badalona es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya.
La seva pintura s’inclou dins el corrent del gòtic internacional.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Noble. Fou un dels representants de Jaume II d’Urgell durant l’interregne que procedí el compromís de Casp.
Tot just després d’aquest (1412), recusà davant el parlament de Catalunya l’elecció irregular dels compromissaris.
(Catalunya, segle XIII)
Pintor anònim. Inclòs en l’hipotètic taller de Ripoll.
D’estil neobizantí, és autor del frontal d’Avià (Berguedà) amb escenes de la Verge, que presenta similitud d’estil al de Sant Llorenç (Museu d’Art de Catalunya, Barcelona) i el de Rotgés (Museu de Vic).
(Catalunya, segle XIV – Roma ?, Itàlia, segle XIV)
Religiós. Residí molt de temps a Roma, on fou capellà del papa.
Escriví una cronologia i ressenya històrica dels pontífexs fins al 1321, regnant Joan XXII.
(Catalunya, segle V)
Bisbe de Tarragona (metropolità).
En són conegudes dues lletres (463-464) adreçades al papa Hilari; la primera sobre unes usurpacions de jurisdicció fetes pel bisbe de Calahorra, Silvà, i l’altra demanant la confirmació d’Ireneu, primer bisbe d’Egara, com a successor del bisbe de Barcelona Mundinari, mort el 461.
(Catalunya, segle XIV)
Arquitecte. El 1386 dirigí les obres de la Llotja de Barcelona.
Participà també en les consultes tècniques celebrades aquell mateix any per decidir la continuació de la gran nau única de la seu de Girona o la seva substitució per una obra de tres naus.
(Catalunya, segle XIII – Sardenya, Itàlia, segle XIV)
XV Abat perpetu de Santes Creus. Fou elegit en 1303.
Durant el seu breu abadiat fou acabada una part del claustre nou del seu monestir. En 1309 passà a ser bisbe de Santa Justa (Sardenya).
(Catalunya, segle XVIII – Barcelona ?, segle XVIII)
Vidrier. Autor de nombroses peces artístiques.
La seva producció es troba documentada entre els anys 1718 i 1747. Treballà per al temple de Santa Maria del Mar de Barcelona.
(Pallars, segle XIII)
Noble. Nebot del comte Arnau Roger I de Pallars. Era assetjat amb ell a Balaguer, en 1280, per Pere II el Gran, durant la guerra civil que movia el comte de Foix.
Potser era fill de Ramon Roger I de Pallars, germà del comte. Aleshores degué morir jove, per tal com no aparegué al problema successori que es produí al comtat no gaires anys després. En tot cas, fora del parentiu, la seva identificació és poc segura.
(Pallars, segle XI – abans 1112)
Comte de Pallars Jussà (1098). Fill de Ramon V i de Valença de Tost.
Succeí juntament amb el seu germà Pere Ramon I al seu pare. Morí abans que el seu germà.
Dades dels Països Catalans 