(Catalunya, segle XII – segle XIII)
Trobador. Viatjà per Llombardia, Provença i Tolosa. La dama cantada en els seus poemes és Beatriu de Savoia, esposa de Ramon Berenguer V de Provença.
L’obra que ens ha arribat consta de cinc cançons i algunes composicions joglaresques.
Berenguer Arnau (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Participà a la campanya de Múrcia amb Jaume I el Conqueridor, en 1266. Expulsats els sarraïns i tornat el regne a mans de Castella, que n’havia estat desposseïda pels musulmans, el rei Jaume es retirà a Catalunya. Deixa la frontera de Biar i Ontinyent confiada a Berenguer Arnau i a Galceran de Pinós, al front de setanta cavallers.
Berenguer Arnau (Catalunya, segle XIV – Barcelona ?, segle XIV) Il·luminador de llibres.
Berenguer Arnau (Catalunya, segle XIV – segle XV) Militar. Fou un dels tres caps de les tropes que salparen de Barcelona, durant la primera quinzena de juliol de 1409, per reforçar l’expedició de Martí I el Jove a Sardenya.
Arnau (Catalunya, segle X – segle XI) Monjo del monestir de Ripoll. Fou col·laborador de l’abat i bisbe Oliba, del qual fou notari durant molts anys. Fou nomenat abat de Sant Feliu de Guíxols a precs de la comtessa Ermessenda de Carcassona. Oliba li cedí el títol, però Arnau no volgué acceptar-lo fins després de mort Oliba.
Arnau (Catalunya, segle XI – abans 1050) Noble. Fill segon del primer matrimoni del comte Ramon Berenguer I de Barcelona amb Elisabet. Morí de poca edat, abans del traspàs de la seva mare, esdevingut el 1050.
Arnau (Catalunya, segle XIII) Joglar. Fou un dels més destacats a la cort de Pere II el Gran.
Arnau (Perpinyà, segle XIII – Sant Joan de les Abadesses ?, Ripollès, segle XIV) Pintor. L’any 1300 era establert a Sant Joan de les Abadesses.
Arnau (Perpinyà, segle XIV) Pintor. Actiu a la Seu d’Urgell, a qui s’ha volgut identificar amb el mestre d’Estamariu. Se li atribueixen diverses arques funeràries amb decoració pictòrica, conservades a la catedral d’Urgell.
(Catalunya, segle XV)
Cavaller. En 1462 fou partidari de la Generalitat contra Joan II. Era membre de la junta de defensa del Principat.
En 1472 fou un dels nobles que, a Barcelona, hagueren de jurar obediència al rei.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Compositor. Mestre de capella a la catedral de Lleida (fins al 1717).
És autor de deu nadales per a cor i orquestra, d’un Christus natus est i d’altres obres de música religiosa: misses, motets, salms.
(País Valencià, segle XIV – Catalunya, segle XIV)
Muller de Joan de Prades i de Foix. En tingué tres fills barons i una filla: Pere, que es casà amb Joana de Cabrera; Jaume, que es mullerà amb Violant de Gandia; Lluís, que fou bisbe de Mallorca; i Timbor, que es maridà amb Bernat IV de Cabrera, comte de Mòdica.
(Catalunya, segle XI – Barcelona ?, segle XI)
Magnat. A la darreria del segle XI fou veguer del Castell Vell de Barcelona.
(Catalunya ?, segle XIII)
Porter de Jaume I de Catalunya.
La seva fidelitat envers el sobirà excel·lí en l’avinentesa de trobar-se el rei pràcticament a mercè dels nobles aragonesos, que el sotmetien a coaccions i detencions, imposant-se a la seva jovenesa i a la de la seva muller Elionor de Castella (1225-26).
(Catalunya, segle XIII)
Noble. Tingué pel comte Ponç I d’Urgell el castell de Montmagastre. En 1243 fou un dels marmessors de l’esmentat comte.
(Catalunya, segle XVII)
Senyor d’Anglesola. En 1630 tingué un litigi sorollós amb el veguer de la ciutat de Cervera, que volia destruir les forques conservades encara per Joan als seus dominis, per tal de penjar-hi les persones que ell mateix pogués condemnar.
El cas ha estat citat sovint com una romanalla curiosa de les velles jurisdiccions feudals, certament molt tardana per a l’època.
Dades dels Països Catalans 