Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)

Centelles, Caterina de -vàries-

5 Respostes

Caterina de Centelles  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Muller de Ramon I de Cardona-Anglesola i de Pinós. El seu marit heretà la senyoria de Bellpuig devers el 1402. Fills seus foren Hug, Elionor i Antoni de Cardona-Anglesola i de Centelles.

Caterina de Centelles  (Catalunya, segle XV)  Dama. Germana de Francesc Gilabert de Centelles. Es casà amb Salvador d’Arbòrea, noble sard. Els béns del seu marit foren afectats per la confiscació disposada per Joan II de Catalunya, el 1478, sobre la totalitat de les possessions de Lleonard Alagó i d’Arbòrea i dels hereus per rebel·lió contra la Corona. El seu germà sortí en defensa dels interessos de Caterina.

Centelles, Bernat de -varis-

4 Respostes

Bernat de Centelles  (Catalunya, segle XII)  Noble. El 1134 fou un dels qui prometeren ingressar per un any a l’orde del Temple, autoritzat aleshores a Catalunya, per bé que encara trigaria nou anys a establir-s’hi. El 1152 té alguna aparició al consell de Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Bernat (I) de Centelles  (Catalunya, segle XII – després 1185)  Fill de Gilabert (II) i pare de Ramon, Berenguer i Gilabert (III) de Centelles. Conseller de Ramon Berenguer IV de Barcelona (1152).

Bernat (II) de Centelles  (Catalunya, segle XII – vers 1238)  Fill i successor de Gilabert (III) de Centelles i germà del bisbe Pere de Centelles. Amb el seu pare, sembla que acompanyà el rei Pere I de Catalunya en la batalla de Las Navas de Tolosa (1212). Fou el pare de Bernat (III) de Centelles.

Bernat (III) de Centelles  (Catalunya, segle XIII – vers 1277)  Fill de Bernat (II) de Centelles. Infeudà el castell de Sant Esteve, del qual tenia ja ple domini, a Pere de Santa Eugènia (1242) i figurà en el seguici de Jaume I el Conqueridor. El seu fill i hereu fou Gilabert (IV) de Centelles, i també tingué un fill il·legítim, Bernat de Centelles i Gruny.

Bernat de Centelles  (País Valencià, segle XIV – Illes Balears ?, segle XV)  Eclesiàstic. Pertanyent al llinatge noble valencià del seu cognom. Era nebot de Ramon de Perellós, vescomte de Rueda i de Perellós. L’acompanyà al seu curiós itinerari fins a l’anomenat Purgatori de Sant Patrici, a Irlanda, el 1397. Era sagristà de la seu de Mallorca.

Bernat de Centelles  (País Valencià, segle XV)  Noble. Va ésser un dels dirigents del partit de la noblesa, el qual propugnava la candidatura de l’infant castellà Ferran d’Antequera com a successor del rei Martí I l’Humà. Participà en la batalla de Morvedre (1412), on vencé els partidaris del comte d’Urgell. El 1413 va combatre la revolta de Jaume II d’Urgell contra Ferran I. Posteriorment serví Alfons IV el Magnànim i es distingí en la campanya de Nàpols. Pel 1433 exercia el càrrec de lloctinent reial a Sardenya.

Cendrós, Llorenç

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII)

Professor de llatinitat a la universitat de Barcelona.

Prevere, fou autor d’una Gramàtica catalana breu i clara, explicada amb molts exemples (1676), per a facilitar el coneixement del llatí.

Celdoni -màrtir-

Deixa un comentari

(Catalunya segle III – segle IV)

Màrtir cristià. Juntament amb el seu germà Ermenter, és venerat com a patró de Cardona (Bages).

Cecília d’Urgell -s. XIII/XIV-

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Filla del comte Àlvar d’Urgell i de la seva segona muller, Cecília de Foix.

Es casà amb el vescomte Jofre IV de Rocabertí. Fill seu fou el futur vescomte Dalmau VII de Rocabertí i d’Urgell.

Cavalleria, la -llinatge, s XII/XVI-

Deixa un comentari

(Aragó, segle XII – Catalunya-Aragó, segle XVI)

Família de jueus i conversos. El nom familiar original era Aben Laví, però fou substituït pel de Cavalleria per les relacions de dependència que, des del final del segle XII, lligaren la família amb els templers i els hospitalers.

Diversos dels seus membres tingueren un paper important en l’administració de la corona en temps de Jaume I el Conqueridor i a partir del regnat de Pere el Cerimoniós.

Aquest paper s’incrementà considerablement després de la conversió de gran part dels membres de la família, arran de la disputa de Tortosa (1414).

Caterina d’Urgell

Deixa un comentari

(Catalunya, 1414 – Sixena ?, Aragó, segle XV)

Dama. Quarta i última filla de Jaume II el Dissortat, darrer comte d’Urgell, i de la infanta Isabel d’Aragó. Degué néixer poc després de l’empresonament del seu pare.

Visqué al monestir de Sixena amb la seva mare. Morí en data desconeguda, pocs anys després.

Català -varis bio-

Deixa un comentari

Antoni Català  (Barcelona, segle XVI)  Mestre argenter. Treballà a Barcelona.

Domènec Català  (Catalunya, segle XIV)  Frare dominicà. Fou conegut per la qualitat dels seus escrits dogmàtics.

Joan Català  (Illes Balears, segle XIII – segle XIV)  Cavaller. Fou un dels qui acompanyaren Ferran de Mallorca a conquerir la Morea, en 1315, expedició que costaria l’any següent la vida de l’infant mallorquí.

Joan Català  (Catalunya, segle XV)  Militar. Passà amb reforços a sostenir la posició, al protectorat d’Albània, de Ramon d’Ortafà, el virrei posat per Alfons IV el Magnànim en aquell país.

Vicent Català  (Alacant ?, 1913 – segle XX)  Pintor. Fou un dels de major interès del nombrós grup d’artistes centrat a Alacant. Els seus quadres revelen una tendència al tachisme.

Castre-Pinós i de So, Guillem Ramon de

6 Respostes

(Catalunya, segle XV – 1484)

Vescomte d’Évol. Fill de Pere Galceran de Castre-Pinós i de Tramaced, i germà d’Ivany i de Joan. Representà un paper important dins el braç nobiliari a les corts catalanes celebrades en els regnats d’Alfons IV el Magnànim i de Joan II el Sense Fe.

Fou, successivament, veguer de Cerdanya i batlle de Puigcerdà (1458), i governador de Rosselló i de Cerdanya (1460). En esclatar la guerra contra Joan II s’inclinà pel partit reialista, motiu pel qual la generalitat s’apoderà dels seus béns, bé que Joan II l’indemnitzà amb els de Guillem Cadell: Vilanova de Banat i Arsèguel (1468).

Vers el 1470 fou desposseït del vescomtat d’Évol, en ocupar els francesos el Rosselló i la Cerdanya.

Fou el pare de Francesc i de Pere Galceran de Castre-Pinós de So i Carròs.

Castellví, Ramon

Deixa un comentari

(Catalunya, 1878 – ? , segle XX)

Religiós escolapi. Ensenyà al col·legi de Terrassa i fou rector d’un dels de Barcelona.

El 1925 fou nomenat provincial de Catalunya. Dos anys després era prepòsit general de les Escoles Pies de Catalunya, Cuba i Mèxic.