Ramon de Centelles (Catalunya, segle XII) Probable fill de Bernat (I) de Centelles i germà de Berenguer i de Gilabert (III). Figurà a vegades al seguici i consell d’Alfons I el Cast, del qual rebé heretats a Tortosa (1171).
Ramon de Centelles (País Valencià, segle XIV – segle XV) Noble. Serví Alfons IV el Magnànim a Itàlia. Destacà a la lluita contra Gènova.
(Catalunya, segle XVI – Barcelona ?, segle XVI)
Eclesiàstic. Fou canonge de la seu de Barcelona.
Intervingué a la compilació de les Constitucions de Catalunya.
(Catalunya, segle XIV – Grècia, segle XV)
Llinatge d’origen català, que tingué la senyoria dels darrers reductes de la dominació catalana a Grècia: l’illa d’Egina i Piada, a l’Argòlida.
El més antic fou Aliot (I) de Caupena (Grècia, segle XIV – segle XV ) Coper del rei Martí I de Sicília. Fou el pare d’:
Antoni (I) de Caupena (Grècia, segle XIV – segle XV) Esdevingué senyor d’Egina i de Piada (vers 1402-1418) probablement pel seu suposat matrimoni amb la filla i hereva de Joan Frederic d’Aragó. Fou succeït pel seu fill:
Aliot (II) de Caupena (Grècia, 1418 – 1440) Tingué un fill il·legítim:
Antoni (II) de Caupena (Grècia, segle XV – 1451) Senyor d’Egina i de Piada. Es casà amb una filla adoptiva del duc d’Atenes, Antoni I Acciaiuoli. En morir sense fills, la senyoria d’Egina passà a Venècia i la senyoria de Piada fou heretada pel seu oncle:
Arnau Guillem de Caupena (Grècia, segle XV – 1460) Senyor de Piada. Renuncià als seus drets a Egina a canvi d’una pensió. El seu nom ha perdurat en el mont Arnà, a l’Argòlida. Fou el pare d’:
Aliot (III) de Caupena (Grècia, segle XV) Intentà, endebades, de recuperar l’illa d’Egina.
(Catalunya, segle XIV)
Noble. Prengué les armes per Joan II el Sense Fe a la guerra d’aquest contra la Generalitat catalana.
El 1468 pertanyia a la guarnició de Girona que, al cap d’un temps de setge, hagué de capitular.
(Catalunya ?, 1850 – segle XIX)
Jesuïta. Fou un gran impulsor de la fundació de diversos establiments de la Companyia de Jesús.
(Catalunya, segle XIX – 1901)
Eclesiàstic. Fou ardiaca de Vic.
Escriví alguns treballs de caràcter religiós i històric.
(Catalunya, segle XIX)
Religiós de l’orde de sant Vicent de Paül.
Traduí de l’hebreu al castellà el Llibre dels Càntics i els Salms.
(Catalunya ?, segle XII – segle XIII)
Cavaller. Fou un dels catorze primers que prengueren l’hàbit de la Mercè en ser constituït aquest orde.
(Catalunya, segle XIII)
Jurista. És autor d’unes glosses als Usatges.
(Catalunya, segle XVI)
Marí. Fou un dels més distingits a la batalla de Lepant (1572), lliurada contra la flota turca.
Dades dels Països Catalans 