(Catalunya, segle XVII – 1735)
Frare trinitari descalç. Fou lector de teologia a Salamanca. Exercí el càrrec de prior en alguns convents de l’orde, del qual fou provincial i definidor general.
Escriví algunes obres filosòfiques i teològiques.
(Catalunya, segle XVII)
Mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona, del 1690 al 1696.
Les seves obres conservades són versos per a orgue, un Pange lingua i quatre misses escrites el 1687.
Berenguer Espanyol (Vic, Osona, segle XIII – Catalunya, segle XIII) Fill de Pere i germà de Bernat, Tomàs i Ramon, amb els quals prengué part en la conquesta de Mallorca (1229) i de València (1239), on reberen importants béns.
Bernat Espanyol (Vic, Osona, segle XIII – Illes Balears ?, segle XIII) Cavaller. Va participar en la conquesta de Mallorca, on va rebre territoris, fou cònsol de mar, jurat de Palma de Mallorca i fundà la nissaga mallorquina dels Espanyol.
Bernat Espanyol (Catalunya, segle XIII – Illes Balears, segle XIII) Cavaller. Participà a la conquesta de Menorca per Alfons II de Catalunya (1287). S’encarregà de formar estadístiques sobre la producció bladera de l’illa, de cara al seu aprofitament immediat.
Pere Espanyol (Catalunya, segle XIII) Cap de la família (1219). Juntament amb els seus fills Bernat, Tomàs, Berenguer i Ramon prengué part en les conquestes de Mallorca (1229) i de València (1239).
Tomàs Espanyol (Vic, Osona, segle XIII) Pare de Tomàs i de Bernat Espanyol. Tots ells continuadors de la línia vigatana.
Tomàs Espanyol (Vic, Osona, segle XIII) Fill de Tomàs i germà de Bernat. Tots ells continuadors de la línia vigatana.
(Catalunya, segle XVI – segle XVII)
Bandoler. També fou reclamat com a heretge per la Inquisició. Morí a mans de la justícia.
El seu cadàver fou lliurat al Sant Ofici perquè el cremés en efígie.
(Catalunya, segle XIII)
Funcionari o oficial reial de Pere II el Gran i d’Alfons II el Franc.
Realitzà una gran tasca als preparatius d’Alfons II per a la conquesta de Menorca (1287).
(Catalunya, segle XIX)
Metge. Exercí a Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès).
Deixà nombrosos escrits mèdics.
(Catalunya, segle XII – segle XIII)
Cavaller de Pere I el Catòlic. Quan el rei rebé, pel desembre de 1212, la visita del comte Ramon VI de Tolosa, que li demanava reforç urgent davant la croada invasora, trameté tot seguit unes primeres tropes manades per Guillem, abans de posar-se en camí les que comandaria el mateix monarca.
(Catalunya, segle X)
Muller del vescomte Guadall II d’Osona. Fills seus foren Ermemir II, hereu del vescomtat, Ramon I, successor d’Ermemir, i Arnulf, bisbe de Vic.
(Catalunya, segle XI)
Dama. Era muller del comte Ramon IV de Pallars Jussà.
Fill seu fou Ramon V de Pallars Jussà, també comte.
(Catalunya, segle IX – 885/88)
Muller del comte Sunifred I d’Urgell-Cerdanya i després de Barcelona–Girona i de Narbona.
Vídua vers el 848, actuà al costat dels seus fills Guifré el Pelós i Miró I de Conflent i de Rosselló amb el títol de comtessa.
Dades dels Països Catalans 