(Catalunya, segle XIII – Sicília, Itàlia, segle XIII)
Noble. Fill de Ramon Folc V de Cardona i de Sibil·la d’Empúries.
Embarcà a l’expedició de Pere II el Gran a Sicília (1282, on s’establí i fundà la línia siciliana dels barons de Mazzarone.
(Catalunya, segle XVI)
Baró de Sant Boi i capità de galeres de Sicília. Fill d’Antoni de Cardona i Enríquez.
Lluità contra els turcs en defensa de les illes de Gerba (1560) i de Malta (1565) i, sobretot, a Lepant (1572), on fou del consell privat de Joan d’Àustria i comandà les set galeres que constituïen l’avantguarda. Participà en la lluita contra els moriscs de Granada (1569-70).
Es casà amb una dama sarda, que aportà als seus descendents la baronia de Galtelli.
(Catalunya, segle XVI)
Humanista. Fill del governador de Catalunya, Pere de Cardona i Enríquez, i de Joana de Requesens.
Home d’armes i amic de les lletres clàssiques, formà part, com Joan Boscà i Garcilaso de la Vega, de l’exèrcit imperial que obligà Solimà a retirar-se de Viena (1532). De tornada, anà a les corts de Montsó (1533) en el seguici de Carles V, del qual era coper.
Martí Ivarra li adreçà una dedicatòria a l’edició de la Crònica de Pere Tomic (1534), on l’anomenà “llum” dels ducs de Cardona.
(Catalunya, segle XIII – Esglésies, Sardenya, 1324)
Senyor de Torà. Fill i successor de Bernat-Amat de Cardona i d’Empúries.
Participà en l’expedició a Sardenya de l’infant Alfons i fou un dels qui moriren lluitant al setge d’Esglésies.
Fou el pare de l’almirall Ramon de Cardona.
Violant de Cardona (Catalunya, segle XV – 1490) Dama. És esmentada com a filla del comte de Prades i Cardona Joan Ramon Folc II de Cardona i de Joana de Prades. A la seva mort deixava hereu el seu nebot Joan Ramon Folc IV, comte de Cardona i conestable d’Aragó.
Violant de Cardona (Catalunya, segle XV – Rosselló ?, segle XV) Filla de Joan Ramon Folc I de Cardona i de Joana de Villena. Es casà amb el poderós noble rossellonès Felip Albert que, potser per aquesta vinculació amb els Cardona, es convertiria en un dels grans valedors de Joan II el Sense Fe a la guerra d’aquest rei contra la Generalitat.
Sibil·la de Cardona (Catalunya, segle XII – segle XIII) Dama. Era filla del vescomte Guillem I de Cardona i de Gueraua de Jorba. Es casà amb Guillem II d’Anglesola, que morí devers el 1235. El seu fill gran fou un altre Guillem d’Anglesola. També tingué una filla anomenada Gueraua. És possible que tingués igualment per fill Berenguer Arnau.
Sibil·la de Cardona (Catalunya, segle XIII) Filla del vescomte Ramon Folc IV de Cardona i d’Agnès de Torroja. Es casà amb Guerau Alemany de Cervelló.
Sibil·la de Cardona (Catalunya, segle XIII – 1300) Filla del vescomte Ramon Folc V de Cardona i de la segona muller d’aquest, Sibil·la d’Empúries. Es casà amb Àlvar d’Àger, germà d’Ermengol X d’Urgell. No li donà fills.
Sibil·la de Cardona (Catalunya, segle XIV) Filla de Bernat Amat de Cardona i d’Empúries, senyor de Torà, i de Constança de Pinós. Es casà amb el comte Ramon Roger II de Pallars, que en 1343 heretà el comtat del seu germà Arnau Roger II. Quedà vídua en 1350 i el comtat de Pallars passà al fill del matrimoni, Hug Roger I de Pallars.
Sibil·la de Cardona (Catalunya, segle XIV) Filla de Ramon Folc VI de Cardona i de la seva amant Flor de Pontiac. Es casà amb Guerau de Cervelló.
(Catalunya, 1110 – 1150)
Noble. Fill de Bernat Amat de Claramunt (1151) i d’Almodis.
Es casà amb Guillema de Melgar i foren pares de Ramon Folc III de Cardona, el qual heretà el vescomtat de Cardona directament del seu avi.
(Catalunya, 1040 – Maldà, Urgell, 1086)
Vescomte de Cardona. Fill de Folc I de Cardona i de Guisla de Barcelona. Fou una gran personalitat dels regnats de Ramon Berenguer I de Barcelona i dels seus fills Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II.
Després de la mort de Ramon Berenguer II el 1082, fou un dels dirigents de l’oposició contra Berenguer Ramon II. Abans, havia pres part en les campanyes d’aquest darrer contra els sarraïns de Saragossa i contra el Cid.
Morí víctima d’una incursió sarraïna contra el castell de Maldà. La seva mort facilità la tasca del partit moderat, que volia una concòrdia entre el comte i el seu nebot Ramon Berenguer III.
Ramon de Cardona (Catalunya, segle X – segle XI) Noble. Un dels fills del vescomte d’Osona o Cardona Ramon mort el 1015, i de la dama Engúncia. N’hi ha poques notícies. És probable que morís jove.
Ramon de Cardona (Catalunya, segle XIII) Noble. Figura com a senyor del castell d’Esparreguera el 1264.
Ramon de Cardona (Catalunya, segle XIII) Personatge. Apareix documentat el 1275, anomenant-se Ramonet i declarant-se fill del difunt Guillem de Cardona i de Jorba. Serra i Vilaró considera que aquest Guillem era el famós templer.
Ramon de Cardona (Catalunya, s XIV) Fill de Ramon Folc VI de Cardona i de l’amant d’aquest, Flor de Pontiac. El 1328 assistí a la coronació d’Alfons III el Benigne, a Saragossa. Durant les festes que seguiren, el propi rei armà cavaller el seu germanastre Ramon Folc VII, ja vescomte, i aquest feu cavaller Ramon a la mateixa cerimònia.
Ramon de Cardona (Catalunya, segle XIV) Fill del vescomte Hug VI d’Empúries i de Beatriu d’Anglesola.
Ramon de Cardona (Catalunya, segle XV) Poeta i prevere. Del llinatge comtal dels Cardona. El 1450 fou jutge en una tençó entre Franci Joan Puculull i Joan Fogassot. Se n’han conservat dues composicions amoroses, elegants i apassionades, adreçades a una dama coneguda pel senyal “cors magnífics”.
Ramon de Cardona (Catalunya, segle XV) Noble. És esmentat com a fill de Ramon I de Cardona-Anglesola i de Pinós, i de Caterina de Centelles.
Ramon de Cardona (Catalunya, segle XVI) Un dels fills de Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens, duc de Somma, i de Beatriz. Morí infant.
Pere de Cardona (Catalunya, segle XII – abans 1175) Noble. És esmentat entre els fills dels vescomte Ramon Folc III de Cardona i d’Elisabet d’Urgell. Morí abans que el seu pare, aquest traspassat el 1176.
Pere de Cardona (Catalunya ?, segle XIII) Personatge pràcticament desconegut, fora del fet de ser pare d’un Berenguer de Llobera, documentat el 1218. És citat per Serra i Vilaró, el qual suposa que Pere devia ser un bastard del vescomte Guillem I de Cardona. Raons cronològiques semblen indicar, per contra, que podia ser fill d’algun Cardona de la generació anterior a la del vescomte esmentat.
Pere de Cardona (Catalunya, segle XIII) Noble. Serra i Vilaró, tot assenyalant-lo entre els presents a les Corts de Barcelona el 1254, el considera un dels fills del vescomte Ramon Folc V i de la seva segona muller, Sibil·la d’Empúries.
Pere de Cardona (Catalunya, segle XIV) Fill del vescomte Hug VI d’Empúries i de Beatriu d’Anglesola. El 1363 apareix al costat del seu germà gran el vescomte Hug II i d’un altre germà, Berenguer, lluitant contra les forces castellanes que havien envaït Aragó.
Pere de Cardona (Catalunya, segle XV) Personatge. Documentat el 1431, essent marmessor d’Eulàlia, vídua de Joan Vidal, cambrer del comte de Cardona. El 1435 era morta la seva muller Joana. Tenia el títol aristocràtic de donzell. Una filla seva, anomenada Beatriu, apareix documentada el 1450. Un Pere de Cardona, possiblement el mateix, figura citat com a noble el 1441.
Pere de Cardona (Catalunya, segle XV) Fill del comte Joan Ramon Folc I i de Joana de Villena. Fou frare de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem.
Dades dels Països Catalans 