Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)

López -varis bio-

Jaume López  (Catalunya, 1616 – 1670)  Religiós agustí. Ensenyà filosofia i teologia als convents de l’orde. Dintre d’aquest ocupà alguns càrrecs. Excel·lí com a predicador. En resten col·leccions de sermons i altres escrits religiosos.

Jeroni López  (Gandia, Safor, 1589 – 1658)  Jesuïta. Recorregué en missió tot el país i molts punts d’Espanya. Assolí fama de gran predicador. És autor de diverses obres religioses.

Llorenç López  (Alacant, 1680 – segle XVIII)  Jesuïta. Ensenyà a Manresa, Vic i València. Tingué fama de bon orador. Publicà glosses a una obra història i altres escrits.

Manuel López  (Catalunya, segle XIX – 1905)  Cantant. Havia actuat amb èxit, com a baix còmic, en bon nombre d’obres líriques en català.

Miquel López  (Villarroya de la Sierra, Aragó, 1669 – Saragossa, Aragó, 1723)  Compositor i organista. Format a l’escolania de Montserrat (1678-84).

Llupià, Ponç de

(Catalunya, segle XIV)

Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós. Féu la guerra contra Castella.

El 1363 formava part dels grans reforços catalans tramesos a Aragó després de la caiguda de Carinyena.

Llull i de Sentmenat, Jerònima

(Catalunya, segle XVI)

Muller de Bernat Turell i Bussot. La seva descendència rebé la successió del seu bes-nebot Joan Llull i Soler.

Llull -varis bio-

Bernat Llull  (Barcelona, segle XIV – 1348)  Fill de Berenguera. Fou el primer ardiaca de Santa Maria del Mar (on fundà la capella del Santíssim Cos de Crist), canonge i vicari general de Barcelona.

Guillem Llull  (Barcelona, segle XIII – segle XIV)  Conseller en cap (1306 i 1320) de la ciutat de Barcelona.

Joan Lluís Llull  (Barcelona, segle XVI – després 1574)  Nét de Pere Llull i Grau. Es casà (1523) amb la seva cosina segona Dionísia Joana de Sentmenat i Llull. Fou conseller en cap de Barcelona el 1551. El seu nét fou Joan Llull i Soler.

Pere Llull  (Catalunya, segle XV)  Arquitecte. Projectà el campanar de la capella de Santa Àgata del Palau Reial de Barcelona. En dirigí la construcció amb Guillem de Gallifa.

Ramon Llull  (Catalunya, segle XIII)  Marit d’Elisabet de Malla, amb la qual es casà el 1248.

Llull, Joan -varis-

Joan Llull  (Catalunya, segle XIV – 1388/89)  Fill de Romeu Llull. Es casà amb Agnès de Gualbes, i foren pares de dos fills, que iniciaren les dues línies del llinatge: Joan i Romeu Llull i de Gualbes.

Joan Llull  (Barcelona, segle XV)  Conseller en cap (1467) de la ciutat de Barcelona.

Joan Llull  (Barcelona, segle XV)  Conseller en cap (1489) de la ciutat de Barcelona.

Joan Llull  (Barcelona, segle XV)  Ciutadà de Barcelona. Fou conseller en cap de la ciutat el 1492, als començaments de la guerra contra Joan II. Pel novembre de 1492 era elegit membre del consell de la Generalitat que actuava aleshores amb caràcter extraordinari. Figurà entre els qui juraren l’efímera sobirania oferta al rei de Castella.

Joan Llull  (Barcelona, segle XV – segle XVI)  Conseller en cap (1508) de la ciutat de Barcelona.

Lluís de Prades

(Catalunya, segle XIV – Mallorca, segle XV)

Prelat. Era fill del comte Joan de Prades i de Sança Eiximenis d’Arenós.

Fou bisbe de Mallorca.

Lluçà -varis/es bio-

Elisenda de Lluçà  (Catalunya, segle XIII)  Muller de Bernat V de Saportella (1256). Fou la darrera membre del llinatge. Els seus successors es cognomenaren Saportella, i foren senyors de les baronies de Lluçà i de la Portella.

Guisald de Lluçà  (Catalunya, segle XI)  Magnat. El 1065 rebé els castells de Lluçà i de Merlès de Ramon Berenguer I de Barcelona.

Pere de Lluçà  (Catalunya, segle XII)  Senyor dels castells de Lluçà i Merlès. Entre els anys 1180 i 1198 pledejà amb el rei Pere I el Catòlic la possessió dels seus castells, que pretenia de tenir en alou; tanmateix, hagué de reconèixer el vassallatge feudal al rei.

Ramon de Lluçà  (Catalunya, segle XII)  Magnat. El 1135 apareix al consell del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, en temps del qual els Lluçà exerciren un paper de veritable influència.

Llotger, Joan

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Frare dominicà. Fou inquisidor general dels regnes en temps de Jaume II el Just.

El 1308 assistí a la reunió de prelats celebrada a València per tractar de la supressió de l’orde del Temple.

Llorenç, Jaume de S.

(Catalunya, segle XVI)

Religiós mercenari. Féu un llarg viatge per Europa visitant santuaris. En tornar, l’any 1522, prengué l’hàbit.

Publicà en llatí diverses obres de caràcter religiós.

Llordat, Sicard de

(Catalunya, segle XIV)

Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós a la guerra contra Castella.

El 1363 lluitava a Aragó, amb els reforços que hi foren duts després de la caiguda de Carinyena.