Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)

Bellera, Joan de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Noble. Fou figura important a les corts de Montsó de 1383, traslladades a Tamarit i a Fraga a causa de la pesta.

Es destacà al partit de l’infant Joan, duc de Girona, llavors oposat a Pere III el Cerimoniós, fins al punt que el monarca volgué expulsar Bellera de les Corts. Represes aquestes a Montsó el 1388, regnant ja Joan I, fou dels representants destacats del braç militar.

El 12 de juliol de 1389 fou un dels signants de l’escrit contra la dama Carrossa de Vilaragut. Davant la violenta reacció del rei, abandonà les corts amb els altres signants del document, per reunir gent armada i situar-se a Calassanç, prop de Montsó, fins a l’establiment d’una concòrdia amb el monarca.

Bellera, Guillem de -noble, s. XIV-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – 1359)

Noble. Senyor de la baronia de Bellera. Fidel col·laborador de Pere III el Cerimoniós, el 1342 rebé la missió, amb Arnau d’Erill, d’iniciar, a la Cerdanya, la campanya contra Jaume III de Mallorca, i prengué una part destacada en les expedicions als comtats de Rosselló i de Cerdanya.

Annexat al Principat el reialme de Mallorca fou nomenat governador del Rosselló i de la Cerdanya (1344) i encarregat de l’enquesta sobre la seca de Perpinyà i sobre l’acusació de fals moneder feta contra Jaume III.

L’any següent fou designat castellà del castell de Perpinyà i enviat a la Cerdanya a castigar rigorosament els que havien estat partidaris del rei de Mallorca.

Nomenat governador de Borriana (1348), va romandre fidel al Cerimoniós durant les lluites contra la Unió, i participà en els preparatius bèl·lics dels senyors del Pallars contra l’infant Ferran (1352).

Bellera, Guillem de -noble, s. XIII-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Noble. Participà a les lluites nobiliàries de l’Urgell contra Pere II el Gran. Fou un dels que hagueren de lliurar-se al rei, a Balaguer, el 1280. Obtingué el perdó reial després de passar captiveri a Lleida.

Des d’aleshores fou molt addicte al monarca. El 1282 s’embarcà a la gran expedició a Barbaria i a Sicília. Pel desembre del mateix any fou un dels quaranta cavallers que garantiren els pactes de desafiament de Bordeus entre Pere II amb Carles d’Anjou.

Bellarbre, Romeu de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Militar. Fou una figura important de la Grècia catalana. Era capità d’Atenes, no sols de la ciutat sinó també del castell, la famosa Acròpolis.

Pertanyia al grup polític que preconitzà i aconseguí la reconeixença de la sobirania de Pere III de Catalunya sobre els ducats d’Atenes i Neopàtria.

El monarca li escriví el 1379 perquè es disposés a donar la potestat de la seva governació al vescomte de Rocabertí, que llavors es disposava a anar a Grècia com a lloctinent reial. El vescomte confirmaria Bellarbre als seus càrrecs.

El 1380 rebé, per donació del rei, alguns béns a la ciutat d’Atenes.

El 1383 expressà el desig de retirar-se del servei i de tornar a Catalunya. Pere III li atorgà aleshores una bona pensió.

Beatriu de Pallars i de Ventimiglia

5 Respostes

(Catalunya, abans 1288 – segle XIV)

Dama. Filla tercera del comte Arnau Roger I de Pallars i de la princesa grega Làscara de Ventimiglia.

El seu pare morí en 1288, quan ella tenia pocs anys. Amb la seva mare i les seves germanes restà sota la protecció del rei Alfons II el Franc.

Es casà el 1313 amb Guillem (II) de Montcada (I de la branca de Tàrrega–Fraga), en tingué una filla anomenada Teresa.

Sembla que fou una dona lleugera, fet que determinaria que el marit la tingués gairebé reclosa, a partir del 1321, a les possessions de Fraga.

Beatriu -dama, s. XII-

2 Respostes

(Catalunya, segle XI – segle XII)

Dama. Fou la segona muller de Deudonat Bernat de Claramunt, vídu d’Ermessenda de Cardona i pare de Bernat Amat de Claramunt o de Cardona. A la mort de Deudonat, a qui havia donat un fill del mateix nom, Beatriu es casà amb el noble Fortuny.

El 1119, vist el fracàs del fillastre Bernat Amat en la repoblació de Tamarit, el comte Ramon Berenguer III de Barcelona transferí els castells de Tamarit i Cubelles a Fortuny i Beatriu, amb la missió de repoblar la zona.

Baunet, Francesc

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII)

Guerriller. Prengué les armes a favor de França durant la guerra franco-espanyola de 1718-20, seduït per la promesa francesa de restituir al Principat les llibertats derogades per Felip V de Borbó.

Fou comandant d’un dels dos batallons de voluntaris catalans organitzats per Francesc Bernic. Tingué una actuació destacada.

Batlle, Martí

2 Respostes

(Catalunya, segle XVI)

Eclesiàstic. Canonge de la seu de Tarragona.

Catalogà la biblioteca d’Antoni Agustí, del qual fou secretari i bibliotecari; el catàleg fou publicat a Tarragona el 1587 (Bibliotecae graeca ms. latina ms.).

Contemporàniament fou conegut amb el nom castellanitzat de Martín de Baylo, forma represa per Gregori Maians.

Bassecourt i de Thieulane, Procopi Francesc de

7 Respostes

(Catalunya, 1698 – Lleida, 1765)

Mariscal de camp. Baró de Maials, senyor de Llardecans i primer comte de Santa Clara.

Governador de Lleida a partir del 1761, promogué, sobretot a les Garrigues, la rompuda d’erms per al conreu d’oliveres, i la creació de l’Acadèmia d’Agricultura (1763), de poca durada. Fomentà, a més, les obres públiques i prengué algunes mesures d’urbanització.

Topà amb els regidors de Lleida, que pretenien de nomenar un batlle per a Almacelles (1763). Aplicà a Lleida les ordinacions de Carles III de Borbó sobre el repartiment industrial, a través d’una relació estadística sobre l’economia (1763).

Fou el pare de Joan Procopi de Bassecourt i de Bryas.

Bassa, Arnau

3 Respostes

(Catalunya, segle XIV)

Pintor i miniaturista. Fill de Ferrer Bassa, continuà el taller patern.

Conegut només per documentació i identificat com a autor dels retaules de Sant Marc de la catedral de Manresa i de Sant Jaume del convent barceloní de Jonqueres (al Museu Diocesà de Barcelona). Cal relacionar amb la seva obra el retaule de la col·legiata de Cardona i el políptic de la Morgan Library, de Nova York.

Pel seu delicat italianisme deriva de les aportacions del seu pare, encara que es decanta totalment per les formes de filiació sieneses.

Per la qualitat tècnica i la sensibilitat, és un dels millors pintors del segle XIV.