Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)

Basil -pintors-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Família de pintors i dauradors.

Localitzada a les comarques de Vic i de Ripoll, es desconeixen la major part dels seus membres, ja que firmaven les obres només amb el nom de família: los Basil.

D’entre els que se’n té notícia destaquen:

Francesc Basil  (Vic, Osona, segle XVII – Catalunya, segle XVII)  Pintor. En 1686 començà a pintar cinc teles per a la capella de Sant Bernat de la seu vigatana. Les enllestí l’any següent. També féu obres per a d’altres temples, com els de Sant Joan de les Abadesses i el de Sant Feliu de Torelló.

Felip Basil  (Catalunya, segle XVIII)  Pintor. Pintà quadres per al santuari dels Horts, a Sant Llorenç de Morunys (Solsonès), i daurà (1790) el retaule major del santuari de Puig-l’agulla (Osona).

Basella, Riambau de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII)

Magnat. Fou un dels marmessors de Ramon Berenguer III el Gran, a la mort d’aquest (1131).

Fou conseller de Ramon Berenguer IV el Sant. El seu nom figura en una desena de documents importants de govern al període 1132-38, com són el pacte entre el comte barceloní i Hug III d’Empúries (1138).

Un homònim documentat el 1160 com a avalador del comte de Barcelona en un emprèstit és més probablement un fill seu.

Bas, Ramon de

7 Respostes

(Catalunya, segle XII – després 1153)

Noble. Fill segon de Ponç de Bas i d’Almodis.

Amb el seu pare i el seu germà Hug combaté contra els sarraïns a la campanya de Miravet (1148). Amb els seus germans Hug i Ponç prengué Rojals, Farena, Capafonts, la Febró i Albarca.

El 1153 participà al setge de Siurana, que dirigí amb el seu germà Ponç. Degué morir poc després, encara ben jove.

Bas, Ponç de -noble, s. XII-

11 Respostes

(Catalunya, segle XII – 1195)

Noble. Tercer fill de Ponç. Ajudà als seus germans Hug i Ramon a prendre als sarraïns Rojals, Farena, Capafonts, la Febró i Albarca (1151). Dos anys després, amb Ramon, dirigí el setge de Siurana, el darrer bastió sarraí al Principat.

A la mort del seu pare (1154), el seu germà gran Hug heretà el vescomtat de Bas, i el 1175 el nomenà hereu del vescomtat en cas de morir sense fills. Devers el 1177 restà de lloctinent al vescomtat, per la marxa d’Hug a Sardenya per protegir-hi la germana d’ambdós Agalbursa.

Ponç perdé la seva condició d’hereu al casar-se Hug a l’illa i tenir-hi un fill, Hug Ponç, el qual heretà el títol vescomtal però mai sortí de l’illa. Ponç seguí regint el vescomtat, ara en nom del seu nebot.

Serví fidelment Alfons I el Cast i morí sense successió. Aleshores fou nomenat lloctinent del vescomtat de Bas Hug de Torroja, fill de la seva germana petita Gaia.

Bas, Ponç de -vescomte Bas-

16 Respostes

(Catalunya, segle XII – 1154)

Segon vescomte de Bas. Fill segon de Beatriu de Bas i de Ponç Hug de Cervera.

El 1131 o 1132 fou protagonista d’un fet novel·lesc: no podent obtenir el consentiment del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona per casar-se amb la seva germana Almodis, la raptà del mateix palau comtal de Barcelona, segurament amb l’aprovació d’ella, i s’hi casà tot seguit, se l’endugué a Castellfollit de la Roca, on es disposà a defensar-se. El comte, passada la primera indignació, es limità a renegar de la germana i del cunyat.

El 1140, havent mort sense descendència el seu germà Pere, n’heretà el vescomtat de Bas. El comte barceloní no es reconcilià tanmateix amb la parella fins al 1148, a canvi del lliurament al comte de la fortalesa de Castellfollit.

Per refermar la concòrdia, Ponç i els seus dos fills grans foren els grans protagonistes de la campanya per conquerir Miravet (1148) i participà en el setge de Tortosa, on fou un dels signants de la carta de població de la ciutat (1149).

A la seva mort, fou succeït com a vescomte de Bas pel seu fill gran Hug. Altres fills seus i d’Almodis foren Ramon, Ponç, Agalbursa. Gaia i:

Berenguer de Bas  (Catalunya, segle XII)  Noble. Segurament morí jove.

Bas, Pere Udalard de

7 Respostes

(Catalunya, segle XII – 1127)

Primer vescomte titular de Bas. Fill d’Udalard II, segon vescomte de Besalú, i d’una Montcada.

A la mort del seu pare (1123) era menor, i heretà el vescomtat de Besalú sota la tutela del seu oncle matern, Guillem Ramon de Montcada, dit el Gran Senescal. Canvià el nom de Besalú pel de Bas el 1126.

Morí encara impúber, i el títol vescomtal, dit ara de Bas, passa a la seva tia àvia Beatriu, casada amb Ponç Hug de Cervera, fet que produiria la vinculació del vescomtat al casal de Cervera.

Bas, Hug de

15 Respostes

(Catalunya, segle XII – Sardenya, Itàlia, 1185)

Tercer vescomte de Bas. Fill primogènit de Ponç de Bas i d’Almodis, germana de Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Amb el seu germà Ramon ajudà el seu pare a la presa de Miravet (1148). Ambdós germans reberen del seu oncle la missió de fer una nova acció de conquesta (1151) partint de l’Espluga de Francolí, i en unió del seu germà més petit Ponç, prengueren Rojals, Baixaren després a la vall alta del Brugent i conqueriren Farena, Capafonts i la Febró. Arribaren al llogaret d’Albarca. Aquesta campanya deixà els serraïns arraconats a la serra de Prades.

A la mort del seu pare (1154) heretà el vescomtat. El 1175 s’oferí al seu cosí germà Alfons I el Cast, per acompanyar-lo a una expedició projectada contra el regne de València, i féu testament a favor del seu germà Ponç.

El 1177 anà a Sardenya, cridat per la seva germana Agalbursa, per tal d’instal·lar els Bas en aquella illa. Deixà de regent del vescomtat el seu germà Ponç. Es casà tot seguit amb una dama sarda i n’hagué ben aviat un fill, Hug Ponç.

A la seva mort, deixà el seu fill hereu del vescomtat, i a la seva germana Agalbursa, en situació compromesa.

Bas, Gaia de

9 Respostes

(Catalunya, segle XII – Sardenya, Itàlia, segle XII)

Dama. Germana d’Hug i de Berenguer.

Es casà amb Ramon de Torroja. El matrimoni passà a Sardenya el 1181, per defensar els interessos de la seva germana Agalbursa.

Tingueren un fill, Hug de Torroja, que fou lloctinent del vescomtat de Bas per absència dels titulars, els quals ja no tornarien de Sardenya.

A la mort d’Hug, heretà la lloctinència la seva germana Eldiardis.

Bas, Beatriu de

8 Respostes

(Catalunya, vers 1070 – segle XII)

Vescomtessa de Bas. Filla del vescomte Udalard I de Besalú i d’Ermessenda.

Casada vers el 1100 amb Ponç Hug de Cervera, senyor de Castellfollit de Riubregós, Ferran i Malacara.

El 1127 heretà Bas del seu besnebot, Pere Udalard, mort sense fills.

Fou mare dels vescomtes Pere de Bas i Ponç de Bas, el primer dels quals compartia ja el vescomtat amb ella el 1137.

Bas, Agalbursa de

14 Respostes

(Catalunya ?, segle XII – Sardenya, Itàlia, després 1185)

Dama. Filla de Ponç de Bas o de Cervera i d’Almodis de Barcelona, germana de Ramon Berenguer IV.

Es casà amb Barison, jutge d’Arbòrea. No hi hagué descendència, cosa que comprometia greument les seves ambicions d’instal·lar a l’illa el casal de Bas, per l’oposició que li feia el seu fillastre Pere, fill d’un primer matrimoni del seu marit amb una dama sarda. El seu germà gran, el vescomte Hug de Bas, anà en el seu ajut i s’instal·la a l’illa el 1177, on hi morí el 1185.

Poc temps després, Agalbursa restà vídua i demanà als Arbòrea la seva donació nupcial, que encara no havia rebut. Com a indemnització, s’apropia de tres riques comarques del principat d’Arbòrea.

Pere es revoltà contra ella, però Agalbursa havia sabut guanyar-se bastants partidaris i es veia emparada pel seu cunyat, Ramon de Torroja, marit de la seva germana Gaia, el qual prengué el comandament dels afers del partit dels Bas amb gran energia, i Agelbursa demanà també ajut al seu cosí, el rei Alfons I el Cast, que trameté un cos armat de socors.

Al cap de poc morí, però nomena hereu dels seus dominis el seu nebot Hug Ponç, del qual era tutor Ramon de Torroja.