Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)

Cabrera, Guerau VI de

3 Respostes

(Catalunya, segle XIII – 1278)

Noble. Vescomte de Cabrera (1242-78). Fou successor del seu pare Guerau V a la mort d’aquest (vers 1242). Es casà amb Sança de Santa Eugènia, senyora de Torroella de Montgrí.

Ajudà Àlvar I d’Urgell, comte del casal de Cabrera, a les lluites per mantenir l’accidentat matrimoni d’aquest amb Cecília de Foix. Fou un dels signants de la declaració de Jaume I el Conqueridor que fixava el riu Cinca la frontera entre Catalunya i Aragó. El 1269 permutà amb els Rocabertí el castell de Torroella pel de Vilademuls.

La seva filla Marquesa de Cabrera, de pocs anys, fou posada sota la tutela del seu germà Ramon de Cabrera. Marquesa de Cabrera, única hereva del vescomtat, es casaria amb el comte Ponç V d’Empúries. Sobreviuria aquest i també el seu fill Ponç VI, i acabaria deixant el vescomtat a Bernat I de Cabrera, fill de Ramon i nebot, per tant, de Guerau VI de Cabrera.

Cabrera, Guerau III de

5 Respostes

(Catalunya, segle XII – 1158/65)

Noble i trobador. Vescomte de Girona i d’Àger (1144-v1145), primer vescomte de Cabrera (vers 1145) (Guerau III de Cabrera). Quan s’extingí el càrrec de vescomte de Girona, conservà el títol vescomtal i es titulà vescomte de Cabrera.

El 1145 fundà el monestir de Roca-rossa. El 1149 prengué part en la conquesta de Lleida, al costat de Ramon Berenguer IV de Barcelona i del comte Ermengol VI d’Urgell. El 1156 subscriví un conveni amb Ermengol VII per tal d’acabar les qüestions de jurisdicció sobre diversos castells de la marca de Balaguer.

Ha estat identificat com a autor d’un Ensenhamen (Ensenyament) escrit en llengua provençal entre el 1150 i el 1170 i adreçat al seu joglar Cabre per tal d’instruir-lo. Consta de 216 versos i constitueix un document inestimable per a la història de la literatura.

Cabrera, Guerau II de

12 Respostes

(Catalunya, vers 1066 – 18 setembre 1131)

Vescomte de Girona (1105-32) i del Baix Urgell (1094-1132), dit també Guerau Ponç de Cabrera.

Mantingué relacions tibants amb Ermengol IV d’Urgell; però, per contra, foren cordials amb Ermengol V, el qual li confià el govern del comtat d’Urgell amb dignitat de vescomte, càrrec que continuà ocupant durant tota la minoritat d’Ermengol VI.

El 1106 participà en la conquesta de Balaguer i d’Os de Balaguer. Aquell mateix any jurà fidelitat al comte Ramon Berenguer III de Barcelona, i quan aquest dugué a terme l’expedició de les Balears es féu càrrec de la lloctinència del comtat de Barcelona, juntament amb Bernat Amat de Claramunt, vescomte de Cardona.

Cabrera, Ermessenda de

2 Respostes

(Catalunya, segle X – segle XI)

Filla de Gausfred, primer senyor conegut del castell de Cabrera.

Es casà amb Guerau I de Cabrera, fill d’Amat, vescomte de Girona. Existeix la hipòtesi que Ermessenda podia ser filla d’Amat i Guerau fill de Jofre. En tot cas, el seu marit Guerau (I) fou el primer a usar el nom de Cabrera, per la propietat pervinguda del seu sogre o del seu pare. i aplegà amb la seva muller un patrimoni bastant vast, inici de la prosperitat de la casa de Cabrera.

Ambdós fundaren, el 1038, el monestir de Sant Salvador de Breda.

De l’enllaç nasqué Ponç I de Cabrera.

Cabrera, Climent de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Fill il·legítim de Bernat V de Cabrera. Durant la guerra contra Joan II, el 1462, prengué partit a favor del rei, i quan el seu pare caigué presoner a Hostalric continuà lluitant des de la muntanya col·laborant amb Francesc de Verntallat.

Joan II el Sense Fe li cedí la casa de Juvinyà amb els seus drets, termes i jurisdiccions (1463).

Defensà, sense èxit, el patrimoni de la família de Cabrera, desfeta per la guerra.

Cabrera, Bernat V de

8 Respostes

(Catalunya, vers 1400 – 1466)

(o Bernat Joan de Cabrera)  Vescomte de Cabrera i de Bas i comte de Mòdica. Militar. Casat amb Violant de Prades.

Intervingué en la campanya d’Alfons IV el Magnànim d’Itàlia (1437-38) i presidí el braç militar en el Parlament de Barcelona en 1438-39. El 1450 fou un dels dirigents de les classes propietàries que s’oposà a la corona en la qüestió agrària.

Membre del Consell del Principat, fou elegit generalíssim de l’exèrcit creat per alliberar el príncep de Viana, presoner a Lleida.

En esclatar la guerra civil passà al bàndol reialista i fou conestable de Joan II el Sense Fe.

Fou el pare de Isabel de Cabrera  (Catalunya, segle XV)  Fou la segona muller de Joan Ramon Folc III de Cardona, comte de Prades i de Cardona. Entre 1466 i 1471, el seu marit ocupà les rendes del patrimoni dels Cabrera, per rescabalar-se del dot incobrat d’Isabel.

Cabrera, Bernat IV de

21 Respostes

(Catalunya, 1352 – Milà ?, Itàlia, 1423)

Vescomte de Cabrera i de Bas i comte de Mòdica.

Després de ser-li retornats els béns confiscats al seu avi, capitanejà l’expedició que retornà al tron de Sicília a Martí I el Jove i, en recompensa, fou nomenat almirall del regne (1392-1400).

Es casà primer amb Timbor de Prades i, vers el 1416, amb Cecília d’Urgell, germana de Jaume II el Dissortat.

Morí, probablement a Milà, quan acompanyava Alfons IV el Magnànim a Sardenya.

Fou el pare de Bernat V de Cabrera, de Sança de Cabrera i de:

Aldonça de Cabrera  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Es casà amb el noble Bernat Gilabert de Cruïlles.

Elionor de Cabrera  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Es casà amb Gilabert de Centelles, baró d’Oliva.

Ponç de Cabrera  (Catalunya, segle XV)  Després que el seu germà Bernat V de Cabrera caigué presoner de les tropes de la Generalitat, durant la guerra contra Joan II, continuà operant a les muntanyes a favor dels joanistes. Probablement morí poc temps després, sense successió.

Timbor de Cabrera  (Catalunya, segle XV)  Es casà, en 1418, amb l’aragonès Joan Ferrandis d’Híxar, descendent directe, per la línia natural, de Jaume I el Conqueridor. Fill seu fou un altre Joan Ferrandis d’Híxar, figura notable de la guerra contra Joan II. Era viva en 1464, quan el seu fill rebé el comtat d’Aliaga per abandonar la guerra. Timbor degué viure de prop aquest conflicte.

Cabrera, Bernat III de

12 Respostes

(Catalunya, segle XIV – Tordehumos, Castella, 1368)

Vescomte de Cabrera i de Bas i comte d’Osona. Fill de Bernat II de Cabrera, reuní el patrimoni més gran de Catalunya.

Per venjar la mort del seu pare, lluità al costat dels castellans i aixecà els seus territoris contra Pere III el Cerimoniós.

El 1350 es casà amb Margarida de Foix-Castellbó. Foren els pares de Bernat IV de Cabrera i de:

Ponç de Cabrera  (Catalunya, segle XIV)  Actuà de procurador del seu germà, quan, el 1372, fou restituïda a Bernat, per la corona, una part del patrimoni familiar que havia estat confiscat anys enrere. Morí jove.

Cabrera, Bernat I de

7 Respostes

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Noble. Fill i successor de Ramon de Cabrera a la baronia de Montclús. Es casà amb Elionor.

El 1328 heretà de la seva cosina, Marquesa, el vescomtat de Cabrera, que aquell mateix any cedí al seu fill Bernat II de Cabrera, una de les grans figures de la família.

Cabrera, Arnau de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII – Sicília, Itàlia, 1298)

Possible fill de Guerau d’Urgell i nét del comte Ponç I d’Urgell de la nissaga dels Cabrera.

El 1285 fou un dels qui secundaren l’heroica defensa de Girona contra la croada francesa. El 1290 fou cedit entre els ostatges lliurats al prior de Sant Gil per garantir la seguretat de Carles II de Nàpols i de Jaume II de Mallorca a l’entrevista que aquests celebraren amb Alfons II el Franc entre la Jonquera i Panissars.

Morí a la campanya del rei Jaume II el Just a Sicília, després de caure presoner en una emboscada parada per Blasco d’Alagó, en unió del seu germà:

Berenguer de Cabrera  (Catalunya, segle XIII – Sicília, Itàlia, 1298)  Com el seu germà Arnau, fou lliurat entre els ostatges cedits al prior de Sant Gil, el 1290. Anà el 1298 a la campanya de Jaume II de Catalunya a Sicília, on hi morí, també com el seu germà i en les mateixes circumstàncies.