Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)

Caçador -llinatge-

Deixa un comentari

(Basilea, Suïssa, segle XV – Catalunya, segle XVI)

Família establerta a Catalunya a partir del final del segle XV. Probablement de cognom Jäger, foren coneguts amb el cognom catalanitzat de Caçador.

El primer conegut és Guillem Caçador, els descendents del qual assoliren el privilegi de cavaller (1548) i posteriorment de noble i, dels que seguiren la carrera eclesiàstica, quatre foren bisbes.

Actuaren sempre com a clan familiar tancat, participaren en la vida pública rectora del país (a la conselleria de Barcelona i a la generalitat) i foren els artífexs, lligats estretament a la Companyia de Jesús, de la implantació de la Contrareforma a Catalunya.

Cabrera i de Castelló, Berenguer de

4 Respostes

(Catalunya, segle XIII)

Castlà del castell de Cabrera. Descendent de Bernat de Cabrera.

Heretà, a més de la castlania de Cabrera, la de Castelló d’En Bas, la Bastida de l’Infern, el castell de Voltregà (en feu dels Montcada), la quadra de Conanglell, Sant Miquel d’Ordeig i la domus dels Soler i altres béns a Osona.

La seva muller fou Guillema de Cabrera, i la seva nora Sibil·la de Saga. La família agnatícia s’extingí amb llurs fills, i la successió passà a llur néta Elisabet de Cabrera.

Cabrera, Ponç IV de

3 Respostes

(Catalunya, segle XIV – 1349)

Vescomte de Cabrera. Fill de Bernat II de Cabrera i de Timbor de Fenollet. El 1342, el seu pare es retirà al convent de Sant Salvador de Breda, vella fundació familiar, i li cedí el vescomtat. Es casà amb Beatriu de Cardona, una de les filles del difunt Hug VI d’Empúries, comte d’Empúries i vescomte de Cardona.

El 1344 rebé davant la seva vila d’Hostalric el rei Pere III el Cerimoniós, que anava de marxa per emprendre la segona i decisiva campanya contra Jaume III de Mallorca per incorporar-se el Rosselló. Després d’estatjar el rei a casa seva, l’acompanyà a la guerra. El mateix any participà a la presa d’Algesires amb les forces catalanes que hi anaren per ajudar a les castellanes.

El 1347 prengué part a la primera campanya defensiva del Rosselló, per rebutjar la invasió de Jaume III que volia recuperar el territori.

Morí sense successió. Es vescomtat revertí al seu pare, que aleshores ja havia abandonat el seu recés i s’havia convertit en gran conseller de Pere III.

Cabrera, Ponç III de

13 Respostes

(Catalunya, vers 1152 – 23 gener 1199)

Vescomte de Cabrera i d’Àger (vers 1165-vers 1198). Es casà amb Marquesa, filla d’Ermengol VII d’Urgell.

Fet presoner pels castellans, fou alliberat gràcies a les gestions d’Alfons I de Catalunya. El rei, però, concertà després dos convenis (1190 i 1191) amb Ermengol VIII, el nou comte d’Urgell, per tal de repartir-se les propietats de Ponç. El 1194 fou feta la pau entre aquest i Ermengol VIII, signada l’any següent.

Fou enterrat a Bellpuig de les Avellanes, en un sepulcre remarcable.

Cabrera, Ponç II de

4 Respostes

(Catalunya, 1105 – Lleó, Castella, 24 febrer 1162)

Vescomte de Girona i d’Àger (1132-vers1144), dit també Ponç Guerau de Cabrera.

Acompanyà a Castella (1128) Berenguera, filla de Ramon Berenguer III de Barcelona, a casar-se amb el rei Alfons VII. Aquest el nomenà alferes i majordom i li cedí territoris jurisdiccionals.

Havent tornat a Catalunya, s’apropià per la força l’alou de Vilamajor, després d’unes aspres disputes amb l’abat d’Àger.

Es casà amb Sança, dama probablement castellana. Segons alguns historiadors, fou comte a Lleó (on degué morir vers el 1170) i pare de Ponç, senyor d’Almonacid, estirp de la branca lleonesa de la família.

Cabrera, Ponç I de

6 Respostes

(Catalunya, segle XI – vers 1105)

Vescomte de Girona (vers 1050-vers 1105), dit també Ponç Guerau de Cabrera. Vers el 1067 es casà, sembla que en segones núpcies, amb Ledgarda, filla d’Arnau Mir de Tost.

Ocupà llocs importants a la cort de Ramon Berenguer I de Barcelona: el 1059 fou un dels prohoms que dictaren sentència en la qüestió sorgida entre aquest i el rebel Mir Geribert d’Olèrdola.

Es declarà vassall del comte de Barcelona (1061); quan aquest morí, prengué partit per Ramon Berenguer II en les dissensions d’aquest amb el seu germà Berenguer Ramon II. En un intent d’avinença, fou lliurat a aquest últim com a ostatge.

Després del fratricidi, fou un dels encarregats de la curadoria del jove Ramon Berenguer III (1086), i romangué a la seva cort després de la majoritat d’aquest.

Intervingué en les lluites entre els comtes d’Urgell i de Pallars a favor del darrer.

Fou el pare de Guerau II de Cabrera i de:

Ponç de Cabrera  (Catalunya, segle XII – Lleó ?, Castella, segle XII)  Casat amb una dama castellana i establert a Lleó, fóra l’estirp del Ponce de Cabrera (i dels Ponce de León). El 1140 fou un dels signants del tractat de Carrion entre Alfons VII de Castella i Ramon Berenguer IV.

Cabrera, Marquesa de

6 Respostes

(Catalunya, segle XIII – 1328)

Pubilla de Guerau VI. Als pocs anys, fou posada sota la tutela del seu oncle Ramon, senyor d’Anglès i de Brunyola.

Fou l’única hereva del vescomtat de Cabrera, es casaria amb el comte Ponç V d’Empúries.

Sobreviuria aquest i també el seu fill Ponç VI, i acabaria deixant el vescomtat a Bernat, fill de Ramon i nebot, per tant, de Guerau VI de Cabrera.

Cabrera, Joana de

5 Respostes

(Catalunya, segle XIV – 7 octubre 1419)

Filla de Bernat III de Cabrera i de Margarida de Foix. Es casà, devers el 1385, amb Pere de Prades. N’hagué almenys cinc filles: Joana, Margarida, Timbor, Elionor i Isabel. Restà vídua devers el 1395.

El rei Martí I l’Humà la protegí i la instal·là a la Cort, amb les dues filles grans, donant-los plaça de dama d’honor de la reina Maria de Luna, a la mort de la qual (darreria de 1408) s’instal·laren a les seves possessions de Falset.

Prosseguí en tot cas el tracte amistós amb el monarca, el qual elegí per segona muller a Margarida de Prades, filla segona de Joana. El casament fou el 17 setembre 1409. El 31 maig 1410 moria el rei Martí i el 1414 moria també el sogre de Joana, i n’heretà el comtat de Prades la seva filla gran, Joana de Prades.

Cabrera, Isabel de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Filla de Ramon de Cabrera, senyor d’Anglès i de Brunyola, i germana de Bernat I, que seria vescomte de Cabrera. Era nebot seu Bernat II de Cabrera, almirall i gran conseller de Pere III el Cerimoniós.

Es casà amb una de les més grans personalitats de la Catalunya del seu temps: l’amirall Bernat de Sarrià.

Cabrera, Guillema de

2 Respostes

(Catalunya, segle XIII – 1277)

Amistançada de Jaume I el Conqueridor (devers el 1250). Muller de Berenguer de Cabrera i de Castelló (mort el 1248), castellà del castell de Cabrera i senyor de Voltregà. Hom l’ha considerada filla del comte Hug IV d’Empúries.

El 1250 havia rebut del rei el castell d’Eramprunyà, i dos anys després li fou atorgat contracte de concubinatge i el castell de la vila de Terrassa.

Permutà aquestes propietats amb el rei pel castell i la vila de Gurb (1274), alhora que li era confirmada la consigna sobre el castell de Terrassa que havia fet a favor del seu fill Arnau de Cabrera i de la muller d’aquest, Sibil·la de Saga, darrera amistançada de Jaume I.