(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Llinatge de castlans del castell de Cabrera, els membres del qual senyorejaren importants dominis al Cabrerès, les Guilleries i Osona.
Aparegué a mitjan segle XIII amb Bernat de Cabrera fins que vengueren tots els seus drets a Bernat III de Cabrera.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
(o Beatriu de Serrallonga) Dama. Filla de Bernat Hug de Cabrenys i hereva de la baronia de Cabrenys.
Es casà amb el vescomte Dalmau VII de Rocabertí. Fills seus foren Jofre V, futur vescomte, Timbor, que es casaria amb el sard Marià d’Arbòrea, i Guillem Galceran, que es mulleraria amb Maria d’Arbòrea, germana de Marià, i heretaria la senyoria de Cabrenys, la qual seria, des d’aleshores, centre d’una branca important dels Rocabertí.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Abadessa del monestir de Vallbona de les Monges. Fou elegida el 1392 i renuncià al càrrec el 1401.
El 1392 establí el benifet de la Mare de Déu del Claustre, advocació mariana molt popular a la comarca.
(Catalunya, 1783 – 1840)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. La Junta de Comerç el pensionà a Roma, per quatre anys, el 1803.
Conreà sobretot els temes religiosos. Fou molt sol·licitat.
(França, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)
Militar. Fou capità general interí (1773-77) de Catalunya.
La seva debilitat de caràcter causà conflictes amb l’audiència del Principat.
En descendeix el llinatge dels Cabanes de Solsona.
(Catalunya, segle XV)
Marí de la segona meitat del segle. Fou un dels caps destacats de les galeres catalanes que cooperaren a la campanya final per conquerir el reialme sarraí de Granada. Hi operava des del 1483.
(Catalunya, segle XVII – Gibraltar, 11 octubre 1704)
Capità de voluntaris. Comandà la primera unitat combatent específicament catalana que lluità a favor de Carles d’Àustria durant la guerra de Successió.
Aquesta unitat era a bord de la flota de l’almirall Rooke que atacà i prengué Gibraltar, a la primeria d’agost de 1704. Més tard, la companyia es distingí a la defensa de la plaça durant el llarg setge que patí.
A la matinada de l’11 d’octubre s’adonaren de que els atacants havien situat 500 homes dalt del penyal de Gibraltar, i els miquelets de Borguny foren els encarregats de desallotjar-los en una operació difícil i cruenta, que tanmateix reeixí i en la qual Borguny morí, al lloc dit el Salto del Lobo.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Cavaller i militar. El 1392 fou convocat a Barcelona per Joan I el Caçador, per al consell en què fou àmpliament debatut el projecte de fer una expedició reial a Sardenya.
El 1396 fou un dels capitans principals dels preparatius per contenir la invasió del comte de Foix. Fou adscrit després a les forces principals de contenció, comandades pel comte d’Urgell.
El 26 de novembre, havent-se destacat amb algunes companyies del quarter general de Cervera, baté completament algunes forces enemigues que es dedicaven a cremar i saquejar la comarca.
(Catalunya, segle XIX – 1854)
Militar carlí. Lluità en el bàndol absolutista del baró d’Eroles durant el Trienni Constitucional. Posteriorment, se sumà al bàndol carlí en la Primera Guerra Carlina.
Fou ascendit a general i nomenat (1835) cap de l’exèrcit carlí a Catalunya, en substitució del general Goergué.
Per l’agost de 1835 entrà a la Vall d’Aran i ocupà Viella, però fou derrotat a la batalla del pont d’Aubert, i fou substituït pel general Maroto.
(Catalunya, segle XVIII)
Arpista i teòric musical. Germà de Joan Baptista.
Actuà com a arpista a les Descalzas Reales de Madrid i escriví el tractat Labyrinto de Labyrintos… (1777), en què defensava la teoria tradicional i s’oposava a les innovacions del músic olotí Antoni Soler a la seva obra Llave de modulación.
Dades dels Països Catalans 