Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)

Ferran d’Aragó i Zapata

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Fill de Pere II el Gran. Primer dels fills naturals tinguts amb Agnès Zapata.

El seu pare deixà, per a ell i Agnès, el castell i les torres d’Albarrasí, la plaça que havia estat del rebel Juan Núñez. L’alt valor militar d’aquestes possessions féu que Alfons II el Franc, germanastre de Ferran, les reclamés per a la corona. Davant la negativa de Ferran i d’Agnès, ambdós foren empresonats per un temps a tall de coacció.

Deu anys després, regnant Jaume II el Just, diversos magnats, entre els quals es comptaven dos dels bastards del casal de Barcelona, Pere Ferrandis d’Híxar i Jaume de Xèrica, mogueren el monarca a restituir aquelles possessions.

El 1299 fou un dels tractadors de la boda de la seva neboda Constança, filla de Jaume Pere, un altre bastard de Pere II, amb Artau de Luna.

L’any següent tornava Albarrasí a ser plena possessió de la corona.

Fernández de Lara, Teresa

Deixa un comentari

(Aragó, segle XIII – Catalunya, segle XIII)

Comtessa d’Empúries. Sembla que era filla del comte Fernando Núñez de Lara, senyor de Lara i Castrogeriz i alferes major de Castella, i de la seva muller, Major.

Fou la segona muller del comte Ponç IV d’Empúries, vidu de la seva germana Beneta Fernández de Lara (Aragó, segle XII – Catalunya, segle XIII)  Dama del casal del poderosos senyors d’Albarrasí. Fou la primera muller del comte Ponç IV d’Empúries.

Fernández de Castro, Eilo

1 Resposta

(Lleó, Castella, segle XII – Catalunya, segle XIII)

Dama. Casada (vers 1205) amb el vescomte Guerau IV de Cabrera. Pertanyia a la família lleonesa dels Cabrera.

Era vídua en primeres núpcies de Martí Sánchez, comte de Trastàmara i fill bastard del rei Sanç II de Portugal.

El seu germà Àlvar es casà amb la comtessa Aurembiaix d’Urgell. Aquesta, un cop vídua, recuperà, gràcies a Jaume I, el comtat que li retenia injustament Guerau IV (1228).

Fenollar, Bernat de -conseller-

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

(o Desfenollar) Conseller reial i diplomàtic. Majordom de l’infant Jaume (el futur Jaume II el Just), fou ambaixador reial a Narbona (1303), lloctinent seu en el càrrec de procurador general (1304) i conseller, de qui fou el representant personal en diverses ocasions.

Quan Ferran IV de Castella i Jaume II decidiren apoderar-se del regne de Granada, aquest l’envià a Roma (1308) per obtenir del papa indulgències destinades a l’exèrcit i a la remissió del delme, per tal de servir-se’n per a les despeses de la guerra.

Fou igualment important la seva missió a Perpinyà (1318-24), per tal de tractar de la successió de Sanç I de Mallorca.

En ingressar l’infant Jaume a l’orde de Sant Joan, i després al de Montesa, Fenollar passà al servei de l’infant Alfons (1319).

Fèlix d’Urgell

4 Respostes

(Catalunya, segle VIII – Lió, França, 811)

Bisbe d’Urgell, documentat des del 781. Sembla que procedent del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles i mestre de Claudi de Torí.

Partidari convençut i membre destacat de l’adopcionisme -que rebé el nom d’heretgia feliciana a l’imperi franc-, és veié obligat a retractar-se en diverses ocasions en els concilis de Ratisbona (792), Frankfurt (794), Roma (798) i Aquisgrà (798-800), sínodes en què la seva doctrina fou condemnada.

Amb tot, l’emperador Carlemany no li permeté de retornar a la seu d’Urgell, i va confinar-lo a Lió sota la vigilància del bisbe d’aquella ciutat.

Feliu de la Penya i Feu, Josep

1 Resposta

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Noble. Fill de Josep Feu i Feliu de la Penya i nét de Francesc Feliu de la Penya. Segurament per raons hereditàries usà en primer lloc el nom de la seva mare i en segon el del seu pare.

Amb aquest figurava, el 1705, entre els prohoms de Mataró que reberen en aquesta ciutat la flota de Carles d’Àustria que venia a alliberar Catalunya. S’incorporà al seguici del nou rei.

Fauria, Pere Pau

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII)

Eclesiàstic i jurista. Fou beneficiat de la seu de Vic, mestre de patges del bisbe de Vic, Andrés de San Jerónimo, i rector d’Avinyó (Bages).

Escriví, amb intenció purament religiosa, però curós alhora del llenguatge i la versificació, el Romança a la vida, miracles i mort del gloriós sant Bernat Calbó, bisbe de Vic, editat el 1627 i el 1722.

Farran i Comas, Concepció

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – segle XX)

Pedagoga especialitzada en ensenyament domèstic. Estudià les realitzacions d’aquesta especialitat a França, Suïssa i Itàlia, pensionada per la Diputació de Barcelona.

La Mancomunitat de Catalunya la nomenà directora de la Secció d’Ensenyament Domèstic de la Universitat Nova. Fou delegada al congrés de París (1922).

En 1924 hagué de cessar en les seves activitats, sota la dictadura de Primo de Rivera.

Farnés, Antoni

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – segle XX)

Marmessor, amb Valentí Almirall, de Rossend Arús i Arderiu.

A la mort d’aquest (1891), i col·laborant amb Almirall, constituí la famosa Biblioteca Arús en una casa del Passeig de Sant Joan de Barcelona deixada pel difunt, i organizant-hi els amplis fons bibliogràfics existents amb aquest fi.

La biblioteca fou inaugurada el 1895 i cedida dos anys més tard a l’ajuntament de Barcelona. És tancada des del 1939.

Fargas, Joan

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX)

Dirigent obrer. Teixidor, fou membre del partit democràtic i, posteriorment, del partit republicà federal.

Fou un dels organitzadors del congrés obrer cooperativista del 1865 (Barcelona) i, després, un dels fundadors de la Direcció Central de Societats Obreres de Barcelona, que presidí (1868-69).

Figurà entre els fundadors de la Unió Manufacturera de Catalunya.