Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)

Llorens, Joan Pau

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Polític. Era mercader i membre del Consell de Cent de Barcelona.

En 1712-13 fou conseller quart de la ciutat, i visqué des d’aquest càrrec els primers mesos del gran setge borbònic, esmerçant-se a les tasques governatives.

Poc abans de cessar el seu mandat fou l’encarregat de fumigar la correspondència procedent d’Alemanya, per evitar l’extensió d’una epidèmia de pesta que hi havia en aquell país.

Cessà el 30 de novembre de 1713, per elecció del nou consistori presidit per Rafael Casanova. A les mateixes eleccions reingressà al Consell de Cent i continuà lligat al govern per haver tingut un lloc a les juntes agregades.

Després de la capitulació del 1714, els borbònics li confiscaren els béns.

Llordat, Arnau de -bisbe-

(Catalunya, segle XIII – 1346)

(o Guillem de Llorda)  Eclesiàstic. Bisbe d’Urgell (1326-41) i de Tortosa (1341-46).

Durant el seu govern a l’Urgell s’enverinaren novament les lluites entre la mitra urgellesa i els comtes de Foix, per qüestió de les respectives jurisdiccions, fins al punt que hagué d’absentar-se uns quants anys del bisbat.

Llop ibn Muhammad ibn Llop

(Catalunya ?, vers 870 – 908)

Senyor de Lleida (890-908). Membre de la família dels Banú Qasï, fill de Muhammad ibn Llop.

Després d’uns quants anys de govern pacífic, fortificà el castell de Montsó (896), cosa que provocà topades amb Muhammad ibn Abd al-Malik al-Tawil d’Osca.

L’any següent fortificà el castell de Balaguer i la regió de Lleida, féu una ràtzia contra Barcelona i ferí de mort Guifré I el Pilós en un encontre (juliol 897).

Succeí al seu pare en el govern de Tudela-Tarassona (898), i inicià campanyes contra Astúries, Toledo (903), Saragossa, Pallars (904) i Navarra (905). El seu bel·licisme originà un coalició entre Astúries, Navarra i Pallars; fou derrotat i mort.

Llop I de Pallars

(Catalunya, segle X – 947)

Comte de Pallars. Germà d’Isarn I de Pallars.

Estigué casat amb Goldregot de Cerdanya, enllaç que contribuí a estrènyer els contactes de la casa comtal de Pallars amb la de Barcelona, i tingueren quatre fills –Ramon III, Borrell I, Sunyer I i Sunifred- i una filla -Riquilda-.

Hom pensa que en morir Llop els seus fills devien ésser menors d’edat i que aleshores Goldregot, com a usufructuaria dels béns i honors del marit difunt, devia exercir la funció comtal i la regència del patrimoni fins a la seva mort (953/63).

Llobet, Manuel

(Catalunya, segle XVII)

Militar. Tingué una llarga actuació com a sergent major del terç ordinari de la ciutat de Barcelona. Assumí el càrrec en la campanya de 1691.

Posteriorment, caigué presoner dels francesos, els quals el retindrien en captivitat diversos anys.

El 1695 prengué les funcions del seu mestre de camp Josep Grimau, a proposta del Consell de Cent barceloní.

Llivi, Francesc de Paula

(Catalunya, segle XIX)

Escriptor. Afiliat al partit progressista, escriví Situación política de España a vista de pájaro o un sueño de González Bravo (1868), que publicà anònimament.

Adherit a l’ideari de Sagasta, propugnà el nomenament d’Alfons XII de Borbó com a rei en Don Alfonso de Borbón ante los partidos (1872).

Lliurans, Llop de

(Catalunya, segle XIII – Trípoli ?, Turquia, després 1303)

Frare de l’Hospital. Actuà a Terra Santa amb els croats.

Fou emissari dels defensors de la plaça d’Acre, atacada i finalment presa pels turcs en 1291, a la de Trípoli.

L’acompanyaven en la seva missió tres catalans més: els templers Guillem de Villalba, Bartomeu de Vilafranca i Guillem d’Hostalric. Tots quatre foren capturats.

Continuaven presos en 1303, any en què Jaume II el Just s’interessava encara perquè fossin alliberats.

Llirós, Antoni

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Militar. Fou cap de voluntaris contra els borbònics a la guerra de Successió.

El 1714 s’arruïnà completament pagant les despeses de 200 homes que reclutà per lluitar contra l’exèrcit d’ocupació de Felip V de Borbó. Aquests homes formaren el regiment de fusellers de Cerdanya, del qual es posà al front ell mateix. Hi assumia les funcions de coronel.

Aquesta unitat era la part més important de les forces que dirigia aleshores el general Moragues, i que tingueren un paper brillant a la derrota del destacament espanyol de Bracamonte, al Lluçanès.

Pel setembre del mateix any, Llirós s’acollí a la capitulació de Cardona, on era esmentat personalment.

Llinàs, Pau

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Eclesiàstic. El 1703 fou un dels qui protestaren pels abusos de les autoritats borbòniques en el proveïment de càrrec del nou Diputat Militar.

Fou canonge d’Urgell. En 1713 participà a la Junta de Braços de Barcelona. Decidida aleshores la prossecució de la lluita contra Felip V de Borbó, formà part de la Junta de Proveïments a la primera fase del govern provisional.

El 1714, després de la capitulació de Barcelona, el duc de Berwick l’exilià a perpetuïtat.

Llers, Ramon Adalbert de

(Catalunya, segle XII)

Magnat. Tenia els castells d’Avinyó i de Llers, en terres de l’antic comtat de Besalú, pertanyent llavors al de Barcelona.

El 1128 fou desposseït pel violent comte Ponç II d’Empúries, que envaí els territoris barcelonins per aquella zona.

La ràpida reacció de Ramon Berenguer III de Barcelona restablí la situació al cap d’unes setmanes.