(Castellserà, Urgell, segle XIII)
Batlle de Castellserà. Col·laborà amb el seu senyor Ramon II de Montcada quan aquest, al costat de Jaume I, prengué part al setge de Balaguer (1228), durant la campanya contra els Cabrera, animada pels propòsits de restablir al comtat d’Urgell els drets de l’hereva legítima del comtat, Aurembiaix.
Trobant-se en greu perill Ramon de Montcada, el defensà amb un valor exemplar.
(Castellserà, Urgell, 20 maig 1818 – Madrid, 28 febrer 1894)
Químic. Nomenat catedràtic de química a la Universitat d’Oviedo (1847), obtingué una llicència de quatre anys, que aprofità per treballar amb els químics de més renom d’aquell temps: Dumas, Berzelius, Bunsen i Fresenius.
En retornar a la Península fou nomenat professor de química del Real Instituto Industrial de Madrid, després passà a la càtedra d’anàlisi química de la Universidad Central.
És autor d’un treball sobre la fermentació alcohòlica i d’un altre sobre la composició de les aigües minerals. Fou un dels millors químics analistes de la seva època.
(Castellserà, Urgell, 1815 – Barcelona, 25 juny 1889)
Químic i físic. Fou catedràtic a Lleida i a Barcelona. Pertanyia a doctes corporacions nacionals i estrangeres.
Publicà uns Elementos de Física i nociones de Química inorgánica, reeditats diverses vegades, i d’altres escrits.
(Castellserà, Urgell, 17 octubre 1857 – Madrid, 9 maig 1925)
Doctor en farmàcia per la Universitat de Barcelona (1878), en passà a ésser professor auxiliar el 1882. Fou catedràtic a les universitats de Santiago (1895), de Barcelona (1897) i Madrid (1899).
Féu un estudi per a l’obtenció de l’àcid clorhídric a partir de l’àcid sulfúric i ideà un procediment per millorar la tècnica d’obtenció del clorur d’antimoni.
(Castellserà, Urgell, 1709 – Barcelona, 30 març 1778)
Religiós carmelità descalç.
Escriví diverses obres en llatí i en castellà, de les quals només fou publicat el primer dels tres volums del Despertador cristiano de la devoción a S. José (1735).
(Castellserà, Urgell, 7 juliol 1875 – Barcelona, 23 juny 1938)
Folklorista. Estudià dret a Barcelona, carrera que acabà l’any 1893. Juntament amb Jacint Verdaguer, fundà i publicà la revista “La Veu del Montseny” i col·laborà a “Lo Teatro Regional”. Retirat a la comarca de l’Urgell, es dedicà al conreu de la terra, alhora que es dedicava a recopilar el folklore.
Dirigí durant deu anys el setmanari agrícola “Lo Pla d’Urgell”, a les planes del qual publicà Lo Calendari Folklòric d’Urgell. Col·laborà a “La Renaixensa”, a “La Veu de Catalunya” i a “D’Ací i d’Allà”, fou redactor de “La Vanguardia” i del “Diario de Barcelona” i fundà l'”Arxiu de Tradicions Populars”.
Autor de biografies i d’estudis folklòrics, tasca a la qual es dedicà durant tot el primer terç del segle XX. Obres principals: Cançons de ronda (1899), Culte popular a la Mare de Déu (1903), Cançons de pandero (1907), Calendari folklòric d’Urgell (1915) i Rondalles meravelloses (1924), destinades als infants. A més, en edició de luxe, Llibre d’or del rosari a Catalunya (1925) i Rondalles populars (1932-33).
La seva amistat amb Jacint Verdaguer el dugué a escriure llibres biogràfics i de memòries sobre aquest, com Jacint Verdaguer. Records dels set anys darrers de la seva vida i Biografia de Mn. Jacint Verdaguer.
Municipi de l’Urgell (Catalunya): 15,84 km2, 267 m alt, 1.030 hab (2016)
Situat a la plana regada pel canal d’Urgell, al límit amb la comarca de la Noguera, al sud-est de Balaguer. Al nord del terme el relleu és accidentat per la serra d’Almenara.
La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de regadiu (cereals, arbres fruiters i blat de moro), gràcies al canal d’Urgell, que rega el terme, complementada pel secà, la ramaderia i algunes activitats industrials (tèxtil i metal·lúrgica). Guixeres, utilitzades per materials per a la construcció. Àrea comercial de Tàrrega.
El poble es formà al voltant d’una fortalesa construïda al segle XII, dita antigament la Torre dels Canonges, lloc que havia estat ocupat per una vil·la romana; hi destaca l’església parroquial de Santa Magdalena.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 