Arxiu d'etiquetes: castells

Granadella, la (Garrigues)

9 Respostes

Municipi de les Garrigues (Catalunya(: 88,70 km2, 528 m alt, 723 hab (2016)

0garrigues

Situat al sud-oest de la comarca, als contraforts occidentals de la serra la Llena, fins a vora del riu de la Cana, al límit amb la Ribera d’Ebre i el Segrià.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà, dedicada especialment a l’olivera, a més de cereals i ametllers, i complementada per la ramaderia estabulada (porcí i oví) i la indústria agropecuària. Hi ha dues cooperatives agrícoles, es un important centre oleícola. Àrea comercial de Lleida. La població ha disminuït contínuament des de mitjan segle XIX.

A la vila es destaquen l’església parroquial de Santa Maria de Gràcia, notable edifici barroc, i el nucli antic o Vila Closa, amb restes de les muralles i del castell de la Granadella i cases porxades amb elements barrocs i renaixentistes.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Granada, la (Alt Penedès)

12 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 6,52 km2, 272 m alt, 2.091 hab (2016)

0alt_penedes

Situat a la plana comarcal, al nord-est de Vilafranca del Penedès.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (vinya, cereals i arbres fruiters), complementada per l’avicultura i algunes petites indústries. Hi ha un celler cooperatiu i un escorxador avícola, comuns amb el veí municipi de Santa Fe del Penedès. Activitats industrials de petits tallers de fusteria, construcció i tèxtils. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. Amb tot, bona part de la població activa treballa a Vilafranca.

El poble es troba al límit amb el terme de Santa Fe; hi destaquen l’església parroquial de Sant Cristòfor, del segle XVI, i les importants ruïnes de l’antic castell de la Granada.

El municipi comprèn també el veïnat de Sant Antoni i l’enclavament del Mas Cortei, a l’est del terme.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Gósol (Berguedà)

21 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 56,29 km2, 1.423 m alt, 228 hab (2016)

Encaixat a l’interior meridional de la serralada pre-pirinenca, al vessant occidental del Pedraforca. El relleu és molt accidentat, entre cims de més de 2.000 m, amb abundància de boscos de pi negre, pi roig, avets, roures i alzines, a la serra del Verd i a la clotada de l’aigua de Valls.

La vida econòmica del municipi es limita a la ramaderia ovina (que havia donat lloc a una tradicional elaboració de formatges i teixits de llana) i l’agricultura de secà típica de muntanya (l’altitud només permet el conreu de patates de llavor i de cereals). Darrerament s’hi ha desenvolupat el turisme d’estiu i de caps de setmana. Àrea comercial de Berga. La població ha minvat notablement des de mitjan sege XIX, si bé actualment s’ha estabilitzat.

La vila (gosolans) és en un pla entre la Llacuna i la Clota; és destaca l’església parroquial gòtica de Santa Maria. Hi ha restes de l’antic castell de Gósol i de la primitiva població que estava situada fins al final del segle XIX dalt del tossal de Gósol.

El terme comprèn, a més, l’antic terme de Castellfraumir, els pobles i els llogarets de Bonner, Moripol i Vilacireres, despoblats, i el llogaret de Sorribes.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Caminada

Gironella (Berguedà)

17 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 6,78 km2, 469 m alt, 4.829 hab (2016)

0bergueda

Situat a l’extrem sud de la comarca, a banda i banda del Llobregat. Hi ha rouredes, pinedes i boscos de ribera.

La vida econòmica local és dominada per la indústria tèxtil cotonera (que ha aixecat al llarg del riu les colònies fabrils de Viladomiu Nou, Viladomiu Vell i Bassacs), complementada per l’agricultura (hi ha conreus d’horta vora el riu, però prepondera el secà, amb vinya i cereals) i altres indústries (com la mecànica, de la fusta i l’alimentària). Àrea comercial de Berga.

La vila és a la confluència del Llobregat amb la ribera d’Olvan. S’hi destaquen l’església parroquial de Santa Eulàlia, romànico-gòtica dels segles XIII i XIV i restes (part de la torre i murs) de l’antic castell de Gironella. Al març hi té lloc l’Exposició Industrial i Comercial de l’Alt Llobregat.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Gimenells i el Pla de la Font (Segrià)

4 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 55,84 km2, 258 m alt, 1.111 hab (2016)

0segria

Estès pels altiplans de la Sardera, al vessant oriental de la serra del Coscollar, entre les conques del Cinca i el Segre, al límit amb la Llitera i el Baix Cinca.

La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola, amb conreus de regadiu (cereals i fruiters), alimentats pel canal de Vallmanya. Pel que fa a la ramaderia, hi ha granges de porcs, vedells i conills. El terme té dues cooperatives, la del Camp a Gimenells i la de Sant Josep Obrer al Pla de la Font. Algunes activitats industrials completen l’oferta econòmica. Àrea comercial de Lleida.

El municipi es va constituir el 1991 en separar-se del terme d’Alpicat el poble de Gimenells i el caseriu del Pla de la Font. El cap municipal és Gimenells, al peu de les restes de l’antic castell de Gimenells.

Dins el terme hi ha l’antiga colònia de Santa Maria de Gimenells.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Gelida (Alt Penedès)

19 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 26,69 km2, 196 m alt, 7.238 hab (2016)

0alt_penedes

Situat a la vall baixa de l’Anoia, que forma l’estret de Gelida a la sortida de la comarca, al límit amb el Baix Llobregat, al nord-est de Vilafranca del Penedès. El relleu és accidentat, a l’est, per la serra de l’Ordal (puig d’Agulles, el Montcau).

Els conreus són bàsicament de secà (vinya, cereals, farratges i oliveres); el petit regadiu (hortalisses, arbres fruiters, farratge, patates i llegums) aprofita l’aigua de l’Anoia i de les abundants fonts del terme. Avicultura. El gran motor de l’economia local és la indústria, sobretot la del paper, de gran tradició al municipi, però també l’alimentària, la tèxtil, de la fusta, etc. El municipi es també un tradicional centre d’estiueig i segones residències, fet que, juntament amb el desenvolupament industrial, ha permès el continuat augment demogràfic.

El poble és a la dreta de l’Anoia, dominat per les restes de l’antic castell de Gelida, de grans proporcions, que fou centre de la baronia de Gelida, i l’església parroquial de Sant Pere. S’hi destaquen també diverses cases i xalets modernistes. Un funicular del 1924, modernitzat el 1982, connecta el poble amb la línia de ferrocarril de Barcelona–València.

Dins el terme hi ha, a més, el poble del Puig, les caseries de Sant Salvador de la Calçada, la Valenciana, els Tarongers, la Ferreria i el Carrer dels Molins, així com diverses urbanitzacions.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Biblioteca – Ràdio

Garidells, els (Alt Camp)

3 Respostes

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 3,07 km2, 132 m alt, 193 hab (2016)

0alt_camp

Situat a l’esquerra del Francolí, al sud de la comarca, al límit amb el Tarragonès. El relleu és lleugerament accidentat, amb pinedes i pasturatges.

El principal recurs econòmic del municipi és l’agricultura de secà (cereals, ametllers, avellaners i vinya), amb una petita zona de regadiu. Àrea comercial de Tarragona. La població, que va iniciar una davallada lenta però constant a partir de mitjan segle XIX, darrerament s’ha estabilitzat.

El poble és en un turó coronat per les ruïnes de l’antic castell dels Garidells. L’església parroquial (segle XIX) és dedicada a sant Joan.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Garcia (Ribera d’Ebre)

6 Respostes

Municipi de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 52,37 km2, 73 m alt, 601 hab (2016)

0ribera_ebre

Situat a banda i banda de l’Ebre, a l’aiguabarreig d’aquest amb el riu de Siurana, al sector septentrional de la cubeta de Móra, al nord de Móra d’Ebre. Al nord del terme el relleu és accidentat per la serra del Tormo.

El municipi basa la seva economia en el conreu de la vinya i l’elaboració de vi per la cooperativa agrícola del poble; altres conreus, bàsicament de secà (avellaners, ametllers, oliveres, arbres fruiters i hortalisses), completen l’oferta econòmica. La terra és conreada majoritàriament pels propietaris. La ramaderia, antigament força important, en l’actualitat és reduïda a granges de bestiar porcí i d’aviram. Àrea comercial de Móra d’Ebre.

Amb tot, la població ha experimentat una important davallada a partir de la fi del segle XIX, i part d’aquesta treballa a la veïna central nuclear d’Ascó.

La vila, d’origen islàmic, és en un turó, a l’esquerra de l’Ebre, dominada per l’església parroquial de Santa Maria; hi ha restes del castell de Garcia. A l’altra banda del riu hi ha l’estació de Garcia, al voltant de la qual s’ha format una caseria.

Dins el terme hi ha, a més, la caseria de Masia de Senier i el santuari de Santa Magdalena.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Garcia Digital

Gallifa (Vallès Occidental)

9 Respostes

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 16,33 km2, 502 m alt, 187 hab (2016)

0valles_occidental

Situat a l’extrem nord-oriental de la comarca, a la frondosa vall de Gallifa, drenada pel torrent de Gallifa, afluent de la riera de Caldes per la dreta, que s’estén entre els cingles de Sant Sadurní i els contraforts septentrionals del massís del Farell, on hi ha les restes de l’antic castell (642 m alt), al peu de la serra de Granera, al nord de Sabadell. Hi abunden pinedes i pasturatges.

Agricultura de secà (cereals), de regadiu (arbres fruiters), complementada per l’estiueig. Àrea comercial de Sabadell-Terrassa.

El poble és a l’esquerra del torrent; destaca l’església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu, notable exemplar romànic. El castell de Gallifa, situat al Farell és esmentat ja el 999, on hi ha l’església també romànica de Santa Maria del Castell, modernament restaurada.

Dins el terme, hi ha, a més, l’església de Sant Sadurní de Gallifa, també romànica, i diversos masos d’interès.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Gaià (Bages)

16 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 39,48 km2, 481 m alt, 160 hab (2016)

0bages

Situat al límit amb el Berguedà, a l’esquerra del Llobregat, que limita el terme per l’oest. El terreny és molt muntanyós (contraforts meridionals de la serra de Pinós), amb pinedes i alzinars.

L’agricultura, bàsicament de secà (cereals), i la ramaderia (porcina), en expansió, són les bases de l’economia local, si bé part de la població treballa fora del terme en fàbriques de la conca del Llobregat. Àrea comercial de Manresa. El descens demogràfic, iniciat a partir del 1930, ha estat constant fins fa pocs anys.

El poble és al peu de les ruïnes del castell de Gaià; hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, de la fi del segle XVII.

Dins el terme hi ha el poble de Vila-ramó i diversos caserius.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques