Arxiu d'etiquetes: castells

Jafre (Baix Empordà)

3 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 6,64 km2, 44 m alt, 386 hab (2016)

0baix_emporda(o Jafre de Ter)  Situat al nord de la comarca, a la plana regada de l’esquerra del Ter, al nord de la Bisbal d’Empordà.

S’hi conrea principalment la trilogia blat-userda-blat de moro; el canal del Molí, derivat del Ter, rega el terme i fa possible el conreu de fruiters i els d’horta. Altres recursos econòmics són la ramaderia (principalment de bestiar oví i porcí) i l’avicultura. La indústria és derivada del sector agrícola (fàbrica de pinsos, molí fariner) i algunes petites empreses dedicades a materials de la construcció.

El poble és a la plana, prop del Ter, dominat per l’església de Sant Martí; es conserva part de l’antic castell, o casa forta, de Jafre, que pertangué a la família d’aquest nom.

Prop del poble hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Fontsanta (segle XV) i el veïnat dels Masos.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Ivorra (Segarra)

7 Respostes

Municipi de la Segarra (Catalunya): 15,36 km2, 567 m alt, 114 hab (2016)

mapa segarra(ant: les Ivorres)  Al límit amb Anoia, entre la vall del Llobregós, al nord, i els altiplans que la separen de la ribera del Sió, al sud. El terme és poc boscat, excepte algunes rouredes als punts més alts.

Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats a l’agricultura, amb predomini del secà i principalment dedicada als cereals, també hi ha oliveres i vinya. S’hi fabrica ciment, aprofitant les margues calcàries del subsòl. Àrea comercial de Cervera.

El poble té un aspecte medieval i es troba aturonat sota l’antic castell d’Ivorra, del qual resta una torre, i l’església parroquial de Sant Cugat, reconstruïda al segle XVIII. Més al sud hi ha l’església de Santa Maria, famosa per un miracle (conegut pel Sant Dubte) que, segons la tradició, s’hi va produir el 1010.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Ivars d’Urgell (Pla d’Urgell)

13 Respostes

Municipi del Pla d’Urgell (Catalunya): 24,32 km2, 265 m alt, 1.578 hab (2016)

0pla_urgell

Situat al límit amb la Noguera i l’Urgell, a la plana regada pel canal d’Urgell, al nord-oest de Tàrrega.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de regadiu: cereals, farratges i arbres fruiters (hi ha una important cooperativa agrícola) i la qual és possible gràcies a les sèquies derivades del canal d’Urgell, la ramaderia (porcina i aviram), el comerç i algunes petites indústries (de la confecció, embotits, de la construcció, etc). Àrea comercial de Lleida.

La vila és a la plana; destaca l’església parroquial dedicada a sant Andreu; no queda cap vestigi de l’antic castell d’Ivars.

Dins el terme hi ha el poble de Vallverd, al nord de l’estany avui dessecat d’Ivars, el despoblat de Montsuar, el santuari de la Mare de Déu de l’Horta i les caseries de la Cendrosa i Montalé.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Hostalric (Selva)

27 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 3,39 km2, 189 m alt, 4.058 hab (2016)

0selva

Situat al peu del massís de les Guilleries, al sud de la comarca, a l’esquerra de la Tordera.

Les bases de l’economia local són el comerç (especialment el negoci de la fusta), l’agricultura de secà, i també de regadiu (s’hi conreen sobretot cereals i arbres fruiters), la ramaderia (bovina i porcina), l’avicultura i la indústria (paperera, alimentària, química, etc).

La població, en descens durant anys, a partir del 1960 ha augmentat notablement.

La vila es troba en un escarpament balsàmic sobre el riu, dominada a ponent pel l’església parroquial de Santa Maria del segle XVII.

Vila important en fets de guerra per la seva situació estratègica. L’any 1462, durant la guerra contra Joan II, hi entraren les tropes de la Generalitat capitanejades per Pere de Bell-lloc. Prop de la vila, en la guerra dels Segadors, les tropes castellanes foren derrotades pels camperols. En les guerres contra els francesos, l’any 1694, va caure en poder d’ells. Durant la guerra del Francès, la vila fou saquejada i el castell d’Hostalric pres pels francesos (1809-10).

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Biblioteca

Horta de Sant Joan (Terra Alta)

17 Respostes

Municipi de la Terra Alta (Catalunya): 118,99 km2, 542 m alt, 1.189 hab (2016)

0terra_alta

Situat entre els rius d’Algars i Canaleta, afluent per la dreta de l’Ebre, al vessant meridional de la serra de Pesells, al sud-oest de Gandesa, al límit amb el Matarranya. Relleu accidentat pels ports de Beseit, excepte la vall d’Horta, situada al nord de la vila. Boscos d’alzines, roures i pins.

Hi predomina l’agricultura de secà (principalment vinya i en segon lloc oliveres), base de l’economia local, hi ha una part de conreus de regadiu (horta), complementada per la ramaderia (porcina i aviram) i algunes activitats industrials derivades de l’agricultura, de la fusta i tèxtils. Cooperativa vinícola. Àrea comercial de Tortosa. La població, amb tot, ha disminuït des de l’inici del segle XX.

La vila, d’origen islàmic, és dalt d’un turó, s’hi destaquen la plaça Major, porticada, amb la Casa de la Vila, renaixentista, i l’església parroquial de Sant Joan Baptista. El castell d’Horta fou donat el 1177 als templers, que hi establiren la comanda d’Horta. Hi va residir, de jove (1898-99 i 1909), Pablo Picasso.

El municipi comprèn, a més, les ruïnes de l’antic convent franciscà de Sant Salvador d’Horta, les caseries dels Pesells i les Montcades i el despoblat de Ferres.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Guimerà (Urgell)

9 Respostes

Municipi de l’Urgell (Catalunya): 25,76 km2, 555 m alt, 275 hab (2016)

0urgell

Situat a l’est de la comarca, al límit amb la Segarra i la Conca de Barberà, a la riba dreta del Corb, afluent del Segre.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (els cereals -blat i ordi- són el principal conreu, associats a les oliveres i a la vinya), complementada pel regadiu (que s’estén al llarg del riu, i s’hi conreen hortalisses i farratge) i la cria de bestiar (granges de porcs i d’aviram). Existeix una cooperativa agrícola i un molí. La població, en descens des de mitjan segle XIX, darrerament s’ha estabilitzat. Àrea comercial de Tàrrega.

El nucli antic de la vila, aturonat, conserva l’aire medieval, amb les ruïnes de l’antic castell de Guimerà i restes de les muralles. S’hi destaca també l’església parroquial de Santa Maria, amb portalada gòtica.

Dins el terme hi ha el santuari barroc de la Bovera i l’antic monestir de Vallsanta.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Castell de Mur (Pallars Jussà)

22 Respostes

Municipi del Pallars Jussà (Catalunya): 62,42 km2, 532 m alt, 175 hab (2016)

0pallars_jussa

(ant: Guàrdia de Tremp o Guàrdia de Noguera)  Estès pel vessant nord de la serra del Montsec, drenat per la Noguera Pallaresa, a la dreta del pantà de Terradets. El terme és el resultat de l’annexió, el 1972, dels de Guàrdia de Noguera, i Mur.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (cereals, vinya, farratges, oliveres i ametllers). Ramaderia porcina i ovina. Àrea comercial de Tremp.

La vila de Guàrdia de Noguera és la capital del municipi.

El municipi comprèn, a més, el castell de Mur, ben conservat. la col·legiata de Santa Maria de Mur (del segle XI), el poble i antic priorat de Cellers, la quadra de l’Espona i nombrosos despoblats.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Granyena de Segarra (Segarra)

7 Respostes

Municipi de la Segarra (Catalunya): 16,30 km2, 636 m alt, 147 hab (2016)

mapa segarra

(o de Cervera) Situat al sud-oest de la comarca, a la vall baixa del torrent de Vilagrasseta, entre el Corb i l’Ondara, afluents del Segre, al sud de Cervera.

Els conreus de secà (cereals -blat i ordi-, vinya i olivera) ocupen gairebé tota la superfície del terme; la ramaderia i l’avicultura són activitats complementàries. Àrea comercial de Cervera. Amb tot, la població ha experimentat un notable descens des del segon terç del segle XX, si bé darrerament s’ha estabilitzat.

La vila és al peu de les ruïnes de l’antic castell de Granyena; l’església parroquial és dedicada a santa Maria. Fora vila hi ha el santuari del Camí, que conserva elements de la vella capella romànica.

Passà als templers a mitjan segle XII, els quals hi establiren una comanda, que el 1312 passà als hospitalers.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Granyanella (Segarra)

8 Respostes

Municipi de la Segarra (Catalunya): 24,35 km2, 508 m alt, 153 hab (2016)

mapa segarra

Situat al límit amb l’Urgell, al revers del primer coster dels que componen l’altiplà segarrenc, on les calcàries originen un relleu planer, sobre la vall i a l’esquerra del riu d’Ondara, afluent del Segre, al sud-oest de Cervera.

Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats a l’agricultura de secà (cereals -blat, ordi i sègol- que alternen amb ametllers, oliveres i vinya). L’ample llit del riu d’Ondara origina capes al·luvials, aprofitades pels conreus; la resta del territori és coberta de garriga o de bosc. Àrea comercial de Cervera. Hi ha hagut una forta davallada de la població des de mitjan segle XIX.

El poble, a l’esquerra del riu, al voltant de les ruïnes de l’antic castell de Granyanella, manté tot el seu caràcter medieval, l’església parroquial és dedicada a sant Salvador.

Dins el terme hi ha els pobles de la Curullada, Fonolleres, Tordera i la Móra i l’antiga quadra de Saportella. Fou possessió del monestir de Poblet.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Granera (Moianès)

4 Respostes

Municipi del Moianès (Catalunya): 23,73 km2, 782 m alt, 79 hab (2016)

0moianes

A l’extrem occidental de la comarca, a l’altiplà del Moianès al vessant septentrional de la serra de Granera. Hi abunden els boscos de pi roig.

La vida econòmica local es limita a l’agricultura de secà (cereals i farratges) i el descens demogràfic ha estat constant i notable des de mitjan segle XIX. Darrerament ha esdevingut un centre d’estiueig. Àrea comercial de Manresa.

El poble és dividit en dos sectors: el de l’Església, centre municipal, al voltant de l’església parroquial de Sant Martí (amb murs del segle XIII i que ha estat molt reformada); i el del Castell, al peu de l’antic castell de Granera (edifici dels segles XIII-XIV i que conserva encara la muralla que el delimitava). Fora del nucli urbà és conserven restes de la capella romànica de Santa Cecília (segle XI), amb vestigis de pintures romàniques de gran valor.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques