Arxiu d'etiquetes: castells

Savallà del Comtat (Conca de Barberà)

6 Respostes

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 14,80 km2, 825 m alt, 56 hab (2017)

0concaSituat al nord de la comarca, a la capçalera del Corb i prop del seu afluent el Segura, al límit amb la Segarra i accidentat per les serres de Teixonera i de Forès.

Agricultura de secà (cereals i lleguminoses). Ramaderia (bestiar oví i porcí); avicultura. Actualment és indret d’estiueig i segona residència. Àrea comercial de Santa Coloma de Queralt.

A dalt del tossal del poble hi ha les restes (grans panys dels murs) de l’antic castell de Savallà, del qual es fa esment ja el segle XII i que fou el centre del comtat de Savallà; església parroquial de Sant Pere.

El municipi comprèn també el poble de Segura.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sarroca de Lleida (Segrià)

2 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 42,18 km2, 201 m alt, 370 hab (2017)

0segria(o de Segre)  Situat al sud de Lleida, al sector meridional de la comarca, en zona d’altiplans.

Agricultura totalment de secà; els conreus més estesos són els de cereals (blat i ordi), vinya, oliveres i ametllers. Ramaderia (bestiar oví i porcí); avicultura. Les activitats industrials són les derivades del sector agrícola (molins d’oli). Àrea comercial de Lleida.

El poble es troba al peu d’un serrat dominat per l’antic castell de Sarroca, d’origen islàmic, conserva una torre gòtica (segle XIV) amb notables finestrals i voltes ogivals. L’església parroquial de Santa Maria (segle XIV) té la façana plateresca, amb belles columnes i medallons clàssics.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sarroca de Bellera (Pallars Jussà)

31 Respostes

Municipi del Pallars Jussà (Catalunya): 87,51 km2, 1.002 m alt, 120 hab (2017)

0pallars_jussaSituat a la vora del riu de Bellera, al nord-oest de la comarca, al límit amb l’Alta Ribagorça. El terme és molt muntanyós.

Agricultura (prats, farratges i cereals) enfocada a l’alimentació de la ramaderia (vaques, bestiar de llana i porcs); avicultura. Hostaleria. L’antiga fàbrica d’explotació de calcàries aprofitades per a la construcció de les obres hidroelèctriques de la comarca fou tancada el 1973. Àrea comercial de Tremp i la Pobla de Segur. Població disseminada, en descens.

El poble és dalt un serrat, sota les ruïnes de l’antic castell de Sarroca, que fou un dels centres de la baronia de Bellera. L’església parroquial de Sant Feliu conserva la imatge de la Mare de Déu de Bellera.

El municipi comprèn també els pobles de la Bastida de Bellera, les Esglésies, Santa Coloma d’Erdo, les caseries d’Erdo i de Vilella, l’antic lloc de Salmanui, l’antic poble de Castellgermà, el desaparegut monestir de Bellera i l’antic municipi de Benés, que se li agregà el 1972.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Santa Pau (Garrotxa)

32 Respostes

Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 49,01 km2, 496 m alt, 1.549 hab (2017)

0garrotxaSituat al sud-est d’Olot, als vessants de la serra de Finestres, a la riba del Ser, afluent del Fluvià. Forma part de la regió volcànica d’Olot, i té alguns dels seus antics volcans més importants.

Agricultura amb conreus de secà (blat de moro, patates, farratges, llegums, hortalisses i sègol). Ramaderia bovina, porcina i aviram. Petites indústries alimentàries, tèxtils i de la construcció. Turisme. Bona part de la població viu disseminada.

pobl_santa_pauLa vila és una de les més típiques de la Catalunya medieval, declarat monument històrico-artístic; destaquen el castell de Santa Pau, gran palau fortificat que fou edificat durant els segles XIII i XIV; l’església parroquial de Santa Maria, un dels exemplars més antics del gòtic català (1340) i que conserva un magnífic retaule d’alabastre amb escenes de la Passió; el Firal dels Bous, plaça porticada, etc; també conserva alguns trams de les muralles medievals.

El terme comprèn, a més, els pobles del Sallent, la Cot, les caseries i veïnats de Sant Martí Vell, Can Font, Pujolars, Mascou, les Fages, Santa Llúcia de Trenteres, l’antic monestir de Sant Julià del Mont, el santuari dels Arcs, l’església de Santa Margarida de la Cot, així com la coneguda fageda d’en Jordà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Santa Oliva (Baix Penedès)

6 Respostes

Municipi del Baix Penedès (Catalunya): 9,65 km2, 101 m alt, 3.315 hab (2017)

0baix_penedesSituat al pla del Vendrell, al nord-est d’aquesta ciutat, al límit amb el Garraf. El territori és força pla.

Agricultura predominantment de secà, amb conreus de cereals, oliveres i vinya; regadius molt localitzats, amb aigua de mines (hortalisses, patates i blat de moro). Ramaderia de bestiar porcí i avicultura. Indústria d’alcohol, del cautxú i de pinsos. Àrea comercial del Vendrell. Població en ascens.

El poble és uns 3 km al nord del Vendrell. Església parroquial de Santa Maria, de base romànica. L’antic castell de Santa Oliva esdevingué el segle XVII santuari del Remei. Aquest lloc va pertànyer al monestir de Sant Cugat del Vallès des d’abans de l’any 938, que creà el priorat de Santa Oliva. De l’any 1012, consta que li fou concedida la carta de població.

El municipi també comprèn el terme separat de l’Albornar.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Santa Maria d’Oló (Moianès)

17 Respostes

Municipi del Moianès (Catalunya): 66,21 km2, 542 m alt, 1.030 hab (2017)

0moianesSituat entre la riera Gavarresa i la d’Oló, afluent seu, al nord-est de la comarca, al límit amb Osona. El terreny és força accidentat.

L’agricultura és bàsicament de secà, la vinya i l’olivera han cedit el lloc als cereals i farratges. Boscos de pins i alzines. Ramaderia (bestiar porcí) i aviram. Indústria tèxtil, química, de plàstics i derivades de l’agricultura. Àrea comercial de Manresa.

Al poble hi ha les restes de l’antic castell Oló; antiga parròquia de Santa Maria, documentada a la fi del segle X i refeta al segle XVII.

Formen part del municipi els pobles de Sant Feliuet de Terrassola, Sant Joan d’Oló i Sant Vicenç de Viladassau, la caseria del Carrer de Peucalça, els ravals de la Rovirola i de Santa Eulàlia, les masies i esglésies de Rocapruna i Vilanova del Pla i l’antiga quadra del Solà de Sant Esteve.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ràdio – Centre Excursionista – Escola Sesmon d’Oló

Santa Maria de Miralles (Anoia)

6 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 25,04 km2, 543 m alt, 123 hab (2017)

0anoiaSituat al sud-oest de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, a la vall de Miralles (o de la riera de Carme), aigua amunt del congost de Santa Càndia; limiten la vall, la serra d’Ancosa, la serra de Miralles (on s’aixeca el castell de Miralles) i l’agulla grossa de Miralles. El sector forestal està ocupat per bosc i alguns sectors de matollar i pasturatges.

L’agricultura és gairebé tota de secà; els conreus més estesos són els cereals (blat, ordi), vinya, arbres fruiters i ametllers. Aviram i cria de bestiar. Àrea comercial d’Igualada. La població viu disseminada.

El nucli inicial de la població es formà al voltant del castell de Miralles, l’església del qual fou la primera parròquia, fins al començament del segle XX en que es traslladà al nucli de Sant Romà, actual cap del municipi, al fons de la vall. La casa del comú i les escoles es troben al lloc pròxim de Can Ramonet.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Santa Maria de Besora (Osona)

11 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 24,73 km2, 866 m alt, 147 hab (2017)

0osonaSituat al sector septentrional de la comarca, en un terreny muntanyós, accidentat pels darrers contraforts occidentals de la serra de Santa Magdalena, al nord de la serra de Bellmunt, al límit amb el Ripollès. Gran part del terme municipal és ocupat per boscos de pins, roures i faigs.

Agricultura de secà: cereals i farratges. Bestiar boví, oví i porcí; aviram. Petita indústria. Formà part de l’àrea comercial de Vic.

Al poble destaquen les restes del castell de Besora (conegut des del 875) i l’església parroquial de Santa Maria (originàriament romànica i desmantellada el 1838 pels reialistes i reconstruïda posteriorment).

Al terme s’hi troben el poble del Pla de Teià (cap del municipi), els veïnats dels Bevís i del Mir i notables masies, com el mas i l’església pre-romànica de Sant Moi o Sant Mus.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola

Santa Fe del Penedès (Alt Penedès)

5 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 3,40 km2, 240 m alt, 380 hab (2017)

0alt_penedesSituat en un terreny pla, al nord de Vilafranca del Penedès, a la dreta de la riera de Lavernó. El terme, de petita extensió, formà en la pràctica una unitat administrativa amb el terme de la Granada.

Agricultura de secà; els conreus més estesos són els de cereals (blat, principalment), arbres fruiters, lleguminoses, patates i vinya. Avicultura. Hi ha un cooperativa agrícola i un escorxador avícola. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. La població s’ha mantingut estacionària gràcies a la immigració.

El poble és al nord del nucli de la Granada. El lloc consta com un alou de la catedral de Barcelona el 1142. Al segle XIV el castell de Santa Fe, amb l’església de Santa Maria, era de la mitra de Tarragona. L’estació del ferrocarril de Barcelona a Tarragona es troba a la Granada.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà)

54 Respostes

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 33,85 km2, 674 m alt, 2.695 hab (2017)

0concaSituat al nord-est de la comarca, al límit amb la Segarra i l’Anoia. El terme és accidentat per la serra de Queralt i drenat per la capçalera del Gaià (altiplà de Santa Coloma).

L’agricultura és gairebé tota de secà: cereals, ametllers i vinyes. Ramaderia porcina i avicultura. Indústria de la construcció (formigó) i tèxtil (cotonera i de fibres artificials). Pedreres.

pobl_santa_coloma_queraltLa vila és a la capçalera del Gaià; estigué emmurallada i conserva diversos portals; l’església arxiprestal de Santa Coloma és un notable edifici gòtic (segle XIV), amb un robust campanar (segle XVII) i conté un magnífic retaule d’alabastre, obra de Jordi Joan (1387); el palau dels comtes de Santa Coloma, edifici massís i fortificat, està en bastant bon estat i s’hi realitzen diversos actes culturals. Als afores hi ha l’antic convent de Santa Maria de Bell-lloc, on hi han els sepulcres dels senyors de Santa Coloma.

L’origen de la població es troba en el castell de Queralt que fou el centre de la baronia de Queralt i, a partir del 1599, del comtat de Santa Coloma.

El municipi comprèn, a més, els pobles d’Aguiló, les Roques d’Aguiló, la Pobla de Carivenys, la caseria i antigua quadra del Codony, l’antic terme de la Torre d’En Bord i la masia i antic poble d’Almenara.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Associació Cultural – Escola Cor de Roure – Club Atlètic