Arxiu d'etiquetes: castells

Castellvell -Solsonès-

4 Respostes

(Olius, Solsonès)

(o Castellvell de Solsona)  Poble (848 m alt), a l’oest de la ciutat de Solsona, damunt la qual, i al límit mateix del municipi, damunt el turó de Castellvell, s’alça el castell de Castellvell amb l’església parroquial de Sant Miquel (des del 1132, de la canònica de Solsona), de la qual depenia la de Sant Salvador de Brics.

El castell, fet fer el 957 pel comte Sunyer I de Barcelona, fou refet el 973 pel comte Borrell II de Barcelona; pertangué al vescomtat de Cardona, i durant la Primera Guerra Carlina fou transformat pel baró de Meer en un modern castell (que enclou l’antic) dit castell de Solsona; l’antiga església parroquial hi restà inclosa com a santuari de la Mare de Déu del Castell.

La famosa fira de Torregassa se celebra dins aquest terme.

Castelltort -Solsonès-

4 Respostes

(Guixers, Solsonès)

(ant: Tort)  Poble (884 m alt), a la vall de Lord, damunt la riba dreta de l’aigua de Valls; de la seva església parroquial (Sant Climent), del segle XVIII, depèn la de Guixers.

Aturonades a 907 m alt, a l’esquerra, hi ha les restes del castell Tort i de l’antiga església romànica (segle XII). La parròquia fou donada a la canònica de Solsona.

A l’Espluga Negra hi ha restes eneolítiques.

Castellruf, turó de

2 Respostes

(Santa Maria de Martorelles, Vallès Oriental)

Cim (459 m alt) de la Serralada de Marina.

De l’antic castell de Castellruf, esmentat el 1060, depenia la parròquia de Martorelles.

Castelló d’En Bas

2 Respostes

(la Vall d’en Bas, Garrotxa)

Antic castell, situat a l’extrem oriental de la serra de Sant Miquel (945 m alt), contrafort meridional del Puigsacalm, encinglerat damunt la plana d’en Bas.

Esmentat ja a mitjan segle XI, fou l’origen de la casa vescomtal de Bas i centre dels seus dominis.

En resten escassos vestigis; en canvi, se’n conserva l’església com a santuari (Sant Miquel de Castelló).

Castelló -Solsonès-

3 Respostes

(Navès, Solsonès, segle XII – segle XIX)

Antiga batllia, estesa al vessant meridional de la serra de Busa al voltant de l’antic castell de Castelló (enrunat, al costat de la masia de Castelló), donat el 1166 per Pere de Besora als hospitalers.

A poca distància fou alçada l’església de Santa Maria de Castelló (dels segles XVI o XVII), dedicada al Roser, dependent de la parròquia de la Selva.

Amb el nom de Castelló i Busa fou creat, al segle XIX, un municipi que encloía, a més, la Selva, les Cases de Posada, Peà i Marçanyac, municipi agregat al de Navès al mateix segle.

Castellnou d’Oluges

1 Resposta

(Cervera, Segarra)

(ant: Castellnou d’Oluja)  Poble, situat a l’esquerra del Sió.

El 1405 Guillem de Rajadell era senyor del castell de Castellnou. Durant la guerra contra Joan II, aquest rei donà la senyoria al seu capità Rodrigo de Bobadilla.

L’església parroquial (Sant Pere), refeta el segle XVI, conserva dos sarcòfags de pedra de les famílies Oluja i Castellnou.

Castellnou de Montfalcó

3 Respostes

(Ossó de Sió, Urgell)

(o d’Ossó, ant: Castell-lliuró)  Poble (372 m alt), a la dreta del Sió.

La seva església parroquial (Sant Miquel) és romànica (segle XII).

Es conserva el basament d’una fortificació romana de grans blocs de pedra, amb doble mur amb terra entremig, potser construïda per defensar els ilergets contra els lacetans rebels a Roma, vençuts per Porci Cató.

El castell fou reformat el 1408 pel seu senyor, Lluís de Santmartí.

Hi han estat descobertes les restes d’una gran vil·la romana amb mosaics.

Castellmeià

3 Respostes

(Torrefeta i Florejacs, Segarra)

(o Castellmejà; ant: Meià)  Llogaret i antic terme, al sud del Llor.

El castell de Castellmeià (segle XIII) fou refet en part a la fi del segle XVI i és en bon estat de conservació. N’eren propietaris els Vergós, senyors també de Santa Maria de Meià i de Majanell.

Al final del segle XVII passà a Francesc de Junyent i de Marimon, al qual fou concedit el 1716 el marquesat de Castellmeià, únic títol concedit per Felip V de Borbó a un català des de l’inici de la Guerra de Successió. Passà als Amat, als Càrcer i als Vilallonga.

Castell-lleó

6 Respostes

(es Bòrdes, Vall d’Aran)

(aranès: Castèl-Leon)  Antic castell, aturonat, a la confluència de la Garona amb el riu de Joeu.

Fou construït pel senescal de Tolosa; hi residiren els governadors francesos (1283-98) i mallorquins (1298-1313) de la Vall d’Aran. Restituïda aquesta a Jaume II de Catalunya (1313), s’hi mantingué com a centre militar i polític; el càrrec de governador general de la vall (i fins el 1327 el de batlle general) anava vinculat al de castellà de Castell-lleó.

Refet en 1318-20 i el 1589, fou la principal fortalesa dels Pirineus centrals. Al seu recer es formà l’agrupament de les bordes de Castell-lleó, després poble i municipi amb el nom d’es Bòrdes.

El 1616 el governador passà al castell de Viella, i Castell-lleó restà sense guarnició permanent. Durant la guerra dels Segadors, el 1643, fou assetjat i pres als castellans (que se n’havien emparat) per les forces catalanes, i el 1654, feta la pau entre Catalunya i Felip IV, fou pres pels francesos.

Durant la guerra de Successió, el 1706, els aranesos expulsaren del castell la guarnició francesa que s’hi havia establert, en defensa de Felip V de Borbó, i el 1719 foren els francesos els qui rendiren la guarnició filipista: aquells, en retirar-se de nou, destruïren Castell-lleó.

Proposada la seva reconstrucció el 1755, fou desestimada per l’enginyer militar Juan Martín Cermeño.

Castellet -Alt Penedès-

9 Respostes

(Castellet i la Gornal, Alt Penedès)

Poble (159 m alt) i antic cap del municipi, damunt un serrat calcari encinglerat a la dreta del riu de Foix, en un meandre que l’envolta. Domina actualment el pantà de Foix.

Sorgí al costat del castell de Castellet o de Sant Esteve de Castellet (molt restaurat en 1928-29 per Josep de Peray i March), esmentat ja al segle X, a la marca del comtat de Barcelona; el 1405 Martí I l’Humà en vengué el mer i mixt imperi a Pere de Torrelles; al segle XVII passà als comtes de Santa Coloma.

L’església parroquial de Sant Pere és romànica (modificada al segle XVII).