Arxiu d'etiquetes: castells

Foix -Alt Penedès-

5 Respostes

(Torrelles de Foix, Alt Penedès)

(o Santa Maria de Foix)  Parròquia i antic poble.

L’església, després convertida en santuari (la Mare de Déu de Foix), s’alça a 661 m alt damunt un abrupte espadat, a la dreta del riu de Foix; és un notable edifici romànic d’una sola nau, d’arc lleugerament apuntat, amb un petit atri (segle XII), amb dues naus menors afegides posteriorment (segle XIII), envoltat, amb la rectoria, d’una muralla. Fou consagrada el 1319. La imatge era una talla de fusta bruna, i desaparegué el 1936.

L’ermita de Foix, a uns 400 m d’alt, al peu del tossal de Foix (688 m alt), al camí de Torrelles, fou construïda el 1707. La imatge és actualment venerada a l’església parroquial de Torrelles.

Prop de l’església vella hi ha les restes del castell de Foix, esmentat ja el 1067, que al segle XIII pertangué als Cervelló, des del 1388 als Pinós i al segle XV als Peguera, que foren senyors de Foix i de Torrelles.

Fluvià, torre de

5 Respostes

(Sant Esteve de Palautordera, Vallès Oriental)

(o casa de Sant Cebrià)  Casa aloera, dita modernament castell de Fluvià, al peu del vessant sud-oriental del Montseny.

Pertanyia a l’antic terme del castell de Montclús, i en depenia la quadra de Campins.

Actualment és utilitzada com a casa de colònies.

Florejacs

8 Respostes

(Torrefeta i Florejacs, Segarra)

Poble (491 m alt) i antic municipi, és aturonat entre els barrancs de Joncar i de Gravet, tributaris del Sió. L’església parroquial és dedicada a santa Maria.

És esmentat ja el 1083. Al segle XII és esmentat el castell de Florejacs.

El terme fou unit el 1972 al de Torrefeta amb el nom oficial de Torreflor. L’antic terme comprenia, a més, el poble i castell de les Sitges, els pobles de Palou de Sanaüja, Gra, Granollers de Segarra, Selvanera, la Morana i Sant Martí de la Morana, els antics termes de Vantalada i Nial, l’antic santuari de Tauladella i el terme, separat, de les Cases de la Serra amb la casa i l’església de Pujol.

Figuerosa, la

4 Respostes

(Tàrrega, Urgell)

Poble (422 m alt), situat al vessant del turó del Molí del Vent. L’església parroquial és dedicada a santa Maria.

L’antic castell de Figuerosa, del qual hi ha restes, pertanyia al terme de Guissona, dins el comtat d’Urgell; és esmentat ja el 1075.

Fou municipi independent fins el 1970. Dins l’antic terme hi ha els pobles d’Altet i Riudovelles, la quadra de Cabestany i la quadra i caseria de Conill.

Figuerola d’Orcau

6 Respostes

(Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)

Vila (552 m alt) i antic municipi, aturonat, prop de la carretera d’Artesa de Segre a Tremp; comprèn tres ravals: el del Comte, el de la Faidella i el del Ferrer.

El castell de Figuerola, esmentat ja el 1141, de la jurisdicció de la baronia d’Orcau, passà a la corona en època de Joan II el Sense Fe (segle XV).

L’església parroquial (Santa Maria), bastida el 1524, fou refeta el 1692.

Formà municipi independent fins el 1970. L’antic terme comprenia el santuari de la Mare de Déu del Prat.

Ferran -Segarra-

5 Respostes

(Estaràs, Segarra)

Poble (667 m alt) al sector septentrional del terme. L’església parroquial és dedicada a sant Jaume.

És esmentat ja el 1068 formant part de la marca de Berga del comtat de Cerdanya. Posteriorment fou de la jurisdicció dels comtes de Cardona.

Hi ha restes d’un antic castell.

Ferran -Tarragonès-

Deixa un comentari

(Tarragona, Tarragonès)

Poble, situat a la dreta del Gaià, al peu del turó on hi ha les ruïnes del castell de Santa Margarida. Fou cap de l’antic municipi de Tamarit (segle XIX).

L’església parroquial és dedicada a sant Josep. Pertangué a la mitra de Tarragona.

Damunt una antiga torre de defensa hom ha bastit modernament un edifici en forma de castell senyorial.

Fenals, platja de -Selva-

1 Resposta

(Lloret de Mar, Selva)

Platja de la Costa Brava, a ponent de la vila, entre la punta de Fenals (on s’alça el castell de Fenals, o castell de Sant Joan) i la punta d’en Sureda. Hi desemboca la riera de Passapere, que davalla de Sant Pere Salou.

Al seu voltant hom ha construït importants hotels i urbanitzacions turístiques.

Farners, castell de

1 Resposta

(Santa Coloma de Farners, Selva)

Antic castell, al cim d’un turó granític (422 m alt) dels contraforts orientals del massís de les Guilleries, a l’oest de la ciutat.

Es conserven els murs del recinte trapezoïdal i especialment, al centre, la notable torre de l’homenatge; una fortificació o avançada del castell s’estenia cap al turó del Vent, al nord.

Esmentat ja a mitjan segle XI com a feu dels vescomtes de Cardona; fou ocupat pels remences (1485), i encara després de la sentència de Guadalupe, el 1489, pels pagesos exclosos dels seus beneficis.

Al peu del turó hi ha el santuari o capella de Farners (la Mare de Déu de Farners), consagrada el 1200, amb imatge romànica; conserva la part inferior de l’absis i de la nau, però fou totalment reconstruïda al segle XVIII; hom celebra un aplec el diumenge després de l’Ascensió.

Farena

7 Respostes

(Mont-ral, Alt Camp)

Poble (623 m alt), en un coster, a l’esquerra del riu Brugent, en un eixamplament de la vall.

L’església de Sant Andreu, d’origen romànic (segle XII), és la de l’antic castell de Farena.