Veïnat i antic lloc del municipi, situat al vessant meridional de la serra de can Bruguera.
Hi ha les esglésies de Sant Martí de Mata, refeta el segle XVI, i de Sant Miquel de Mata, més avall, restaurada el segle XIV, que donà nom a l’antiga població.
Més prop del mar hi ha, aturonat, el castell de Mata, dit també castell d’Onofre Arnau o de Mataró.
Entre les masies destaca Can Tria de Mata, amb una notable torre renaixentista.
Poble, situat al sector oriental del terme, més enllà de Banyoles, a la vora esquerra del Terri, vora la carretera de Girona a Banyoles.
La parròquia (Sant Andreu) és esmentada el 1019 en la dotació de la canonja de Girona per part dels comtes de Barcelona.
L’església parroquial és romànica, amb un campanar de cadireta, agregada, almenys des del segle XVII, a la de Corts.
El castell de Mata és esmentat al començament del segle XIII com a situat a la parròquia de Sant Joan de Borgonyà.
Barri i antic poble, situat al sud i al peu del nucli de la Canonja.
Lloc ja esmentat el 1273, fou possessió dels Llorenç; és conserva el castell de Masricard, obra del segle XVI, però amb elements anteriors.
La senyoria, que comprenia el terme de la Pineda, passà als comtes de Llar.
Formà municipi independent fins al darrer terç del segle XIX.
L’antiga església parroquial (Santa Maria) és d’origen romànic.
Poble i capital del municipi, situat a la dreta de la riera de Pedret, aigua amunt d’aquest poble, del qual depèn eclesiàsticament.
El lloc és esmentat ja el 1060.
El castell de Marzà fou adquirit l’any 1288 pel monestir de Sant Pere de Rodes.
Antic castell desaparegut, era sota el monestir de Santa Cecília de Montserrat, al carenar que puja des del bosc de la Calcina vers Sant Jeroni.
Esmentat el 942, fou donat pel comte Sunyer I de Barcelona, a instàncies de la seva muller Riquilda, al monestir de Santa Cecília, del qual havia esdevingut un mas el 1330.
Poble (518 m alt), situat al sector nord-occidental del terme, a la dreta de la riera de Marmellar, sota les ruïnes de l’antic castell de Marmellar (dites popularment els Castellots). El castell, esmentat ja el 1023, fou de la corona.
L’església de Sant Miquel, del castell, romànica, també en ruïnes (on hi havia unes notables pintures, molt primitives, que han estat restaurades i traslladades al Museu d’Art de Catalunya), fou la parroquial fins al 1377.
A l’església del castell hom intentà de fundar, el 1148, un priorat canonical regular de Sant Ruf d’Avinyó, sota l’advocació de Santa Maria, però no prosperà.
(les Franqueses del Vallès, Vallès Oriental)
Poble, situat a l’esquerra de la riera de Corró.
L’església parroquial de Santa Coloma és romànica (segle XI). El lloc és esmentat ja el 940.
Hi ha la notable casa fortificada de Marata, gòtica, molt restaurada modernament, fundada al segle XIV; al costat seu hom bastí, el 1606, una esglesieta dedicada als sants Abdó i Senén, i després, a la Mare de Déu de Montserrat, que fou saquejada el 1936.
Poble, situat al sud-est de la vila.
L’església de Sant Andreu, sufragània de la parròquia dels Prats, és esmentada ja el 1126.
El castell de la Manresana depenia també de la vila dels Prats de Rei.
Antic poble, situat a l’oest del cap del municipi, pràcticament conurbat, al voltant de l’antic castell de la Manresana, centre del marquesat de la Manresana.
L’església parroquial és dedicada a sant Jaume.
Formà municipi independent fins el 1940, que es fusionà amb el de Portell per constituir el nou municipi de Sant Ramon.
Vila (500 m alt), situada a l’esquerra del Gurn, prop del seu aiguabarreig amb el Fluvià, als vessants d’un turó, damunt el qual hi ha les ruïnes de l’antic castell del Mallol, esmentat ja el 1176, que fou residència dels vescomtes de Bas.
L’església de Sant Just és esmentada al segle XIV. L’actual església parroquial (Sant Bartomeu) fou bastida, probablement, damunt la del castell, al segle XVIII.
Fou la capital de l’antic terme de Sant Privat d’En Bas.
Dades dels Països Catalans 