Poble, a l’extrem oriental del municipi. L’església parroquial és dedicada a sant Jaume.
Es documentat a partir del segle XI. Actualment queden poques restes del castell de la Guàrdia Pilosa, del segle XIII i abandonat cap al segle XVII.
Formava municipi independent a mitjan segle XIX.
(Montoliu de Segarra, Segarra)
(o Guardiolada) Poble, situat a 780 m alt a l’est del cap del municipi, al peu d’un turó coronat per les ruïnes de l’antic castell de la Guàrdia Lada, esmentat el 1075, que pertanyia a la línia troncal dels Cervera.
Passà als hospitalers, que hi establiren la comanda de la Guàrdia Lada.
De l’església parroquial de Santa Maria depenia la de Cabestany.
(o La Guàrdia de Montserrat) Antic castell, aturonat a l’oest del coll de can Maçana, als contraforts occidentals del massís de Montserrat.
Esmentat el 974 amb el nom de castell de Benifaci i el sobrenom de la Guàrdia, des d’abans de 999 fou propietat dels vescomtes de Barcelona, els descendents dels quals es cognomenaren Guàrdia o Saguàrdia (1158), i d’ací la denominació de vescomtat de la Guardia.
L’adquirí el prior de Montserrat, el 1370, amb tot el seu terme i la parròquia del Bruc.
Resta una part dels murs i de l’antiga església parroquial de Sant Pau de la Guàrdia.
(Alpens, Osona / les Llosses, Ripollès)
(o la Guàrdia de les Llosses) Antic castell Comprenia els dos termes actuals, situat sota l’ermita de Santa Margarida de Vinyoles.
És esmentat ja el 1017, dins el comtat de Besalú; el senyorejà la família Guàrdia o Saguàrdia, coneguda des del 1061. El 1270 n’era senyor Galceran (IV) de Pinós; els seus descendents prengueren el cognom Guàrdia i obtingueren el vescomtat de Canet i la baronia de la Guàrdia.
Una bona part del terme pertanyia al monestir de Ripoll i al de Sant Joan de les Abadesses; el de Ripoll comprà el 1363 a la corona el castell, que esdevingué a partir d’aleshores la part més important de l’abadiat, amb vuit parròquies de les quinze que tenia.
(ant: Grealó) Antic castell i despoblat, al cim de la muntanya de Grialó (617 m alt), entre els pobles de Collfred i Colldelrat, que domina pel sud la vall del Segre.
Al costat del castell hi ha les restes de l’església de Sant Miquel i una torre d’alta tensió.
Despoblat i antic terme, que correspon a una partida de l’horta, a l’esquerra del Segre, al límit amb el terme d’Artesa de Lleida, regada per la sèquia de Grealó, que deriva del canal secundari d’Urgell.
Hi ha restes del castell de Grealó, que al segle XIV pertanyia a Bernat Gralla i posteriorment fou de la comunitat de beneficiats de la seu de Lleida.
Darrerament el terme ha estat repartit entre els antics colons i pagesos de l’horta.
(Sant Martí de Llémena, Gironès)
Poble, als vessants occidentals de la serra de Rocacorba.
L’església parroquial (Santa Maria) és prop de l’antic castell de Granollers, centre de la baronia de Granollers.
(Passanant i Belltall, Conca de Barberà)
Poble, situat al sud del cap del municipi. De l’església parroquial (Santa Maria) depenen les de la Sala de Comalats i el Fonoll.
Pertangué als Cervera; el 1266 Marquesa de Cervera donà als hospitalers el castell de Glorieta; i el 1380 l’orde adquirí la jurisdicció civil i criminal; fou de la comanda de l’Espluga.
(o castell de Gironella) Antiga fortificació de la ciutat, situada al vèrtex oriental, i punt culminant de la Força Vella, a la dreta del palau del bisbe.
Esmentada ja el 1190, era la més important i més alta de les torres gironines; s’esfondrà el 1404, i fou refeta a partir del 1411; en la guerra contra Joan II (segle XV) sofrí nous danys, i tornà a ésser fortificada, per Joana Enríquez, el 1467.
Fou feta volar per ordre de Napoleó el 1814, en retirar-se els francesos de la ciutat; en resten les ruïnes.
(Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès)
(o Gemenella) Antiga quadra, a la vall de la riera de Sant Marc, dominant la qual hi ha les restes d’una fortificació anomenada el Castell Vell i una masia dita el Castell Nou.
Formà un sol terme amb la Torregassa fins al primer terç del segle XIX.
Dades dels Països Catalans 