Arxiu d'etiquetes: castells

Macastre (Foia de Bunyol)

3 Respostes

Municipi de la Foia de Bunyol (País Valencià): 37,66 km2, 369 m alt, 1.262 hab (2014)

Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, al fons de la foia, entre les conques dels rius Bunyol i Magre. El sud del terme és accidentat per la serra de Dosaigües. Més de la meitat del municipi és coberta de matollar.

Els conreus són bàsicament de seca: cereals, oliveres, vinya i garrofers; al regadiu, s’hi conreen hortalisses, blat de moro i fruiters, malgrat que hi té poca importància. Hi té encara importància la ramaderia ovina. Àrea comercial de Bunyol. La població, molt afectada per l’emigració, s’ha recuperat darrerament gràcies a la proximitat de Bunyol.

El poble, d’origen islàmic, es troba al peu d’un turó, on s’aixecava l’antic castell de Macastre, d’època islàmica; església parroquial dedicada a la Transfiguració. Formà part de la baronia, després comtat, de Bunyol.

Baselga *

Deixa un comentari

(Estivella, Camp de Morvedre)

Veure> Beselga  (despoblat i antic castell).

Llo (Alta Cerdanya)

5 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 28,44 km2, 1.524 m alt, 162 hab (2012)

Situat en un vessant del turó de Sant Feliu, a la dreta del Segre, aigua avall de les gorges de Llo.

La població ha tingut una important davallada a partir de mitjans del segle XIX i molt especialment a partir del 1960.

Al poble, coronat per les ruïnes de l’antic castell de Llo i per la capella de Sant Feliu, destaca l’església parroquial dedicada a sant Fruitós, romànica (del segle XII), la qual té un notable portal.

El lloc és esmentat ja el segle IX; fins el 1790 pertanyia a la vegueria de Cerdanya i fou centre del marquesat de Llo o de Llió.

Prop seu hi ha fonts d’aigües sulfuroses. El terme comprenia també el poble de Roet.

Barxell, el

8 Respostes

(Alcoi, Alcoià)

Llogaret, a 6 km de la ciutat, a l’oest, al centre d’una petita depressió anomenada pla del Barxell, travessada per la carretera d’Alcoi a Banyeres de Mariola.

Prop de la petita església hi ha les restes del castell del Barxell, antiga alqueria esmentada ja el 1249 i adquirida pel municipi d’Alcoi el 1647.

El barranc del Barxell, que neix al vessant meridional de la serra de Mariola, dins el terme de Banyeres, després de drenar el pla de Barxell, s’engorja i, ja dins Alcoi, s’uneix amb el barranc del Molinar i forma el riu d’Alcoi.

Jóc (Conflent)

8 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 3,37 km2, 390 m alt, 246 hab (2012)

(fr: Joch) Situat entre les valls de Glorianes i de Vallestàvia, comprén una regió de terrenys primaris que representen els darrers contraforts del massís del Canigó, al sud de Vinçà. Drenen el terme els còrrecs dels Abeuradors, d’en Molins i d’en Pere Ferrer.

L’economia és bàsicament agrícola amb conreus a la vall del riu Tet de fruiters (presseguers, cirerers i albercoquers), vinya i hortalisses, principalment. El cens ramader és gairebé nul.

Al poble s’hi conserven restes de les muralles (construïdes al segle XVI) i del castell de Jóc (segle XII), aturonat, que fou el centre de la baronia de Jóc; l’església actual, de Sant Martí (segle XVIII), conserva el retaule de l’altar major atribuït a Josep Sunyer, i el de Sant Jacint, procedent del convent dels dominicans de Perpinyà, és probablement d’Honorat Rigau (pare).

Guadalest (Marina Baixa)

20 Respostes

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 15,97 km2, 586 m alt, 226 h (2014)

(o el Castell de Guadalest) Estès per la vall de Guadalest, i accidentat, al nord-est, per la serra de la Xortà. Dins el terme hi ha estat construït l’embassament de Guadalest.

La vida econòmica del municipi ha estat limitada durant anys a l’agricultura, preferentment de regadiu: conreus d’hortalisses, cereals i arbres fruiters; al secà s’hi conreen oliveres, ametllers i garrofers. Darrerament s’hi ha desenvolupat una certa activitat turística, gràcies a la proximitat de Benidorm i Altea, que ha deturat el descens demogràfic. Àrea comercial d’Alcoi.

La vila és a la dreta del Guadalest, a recer de l’important castell de Guadalest que dominava la vall i que esdevingué centre del marquesat de Guadalest; església parroquial de Santa Maria.

Dins el terme hi ha les caseries de Canet, Xerx, Xines, Moix i Indarella i els despoblats de Moixerques, Benimussa i Benisseclí.

Enllaç web: Ajuntament

Forques (Rosselló)

3 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 9,39 km2, 140 m alt, 1.169 hab (2012)

(fr: Fourques) Estès per la vall del Rard, a la part oriental de les muntanyes dels Aspres.

La vida econòmica del municipi és basa en l’agricultura de secà, dedicada especialment al conreu dels arbres fruiters i de la vinya, que produeix el vi dolç natural de les Costes de l’Alt Rosselló i vi de qualitat superior de Rosselló dels Aspres. Hi ha ramaderia ovina. Producció de vi. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble es va formar al voltant del castell de Forques, a la dreta del riu Major, poc abans d’unir-se al riu de Montoriol o Mateu per formar el Rard; l’església parroquial de Sant Martí té encastada a la façana una làpida sepulcral del segle XIV i conserva a l’altar major un retaule barroc, esculpit, de la fi del segle XVII. Al sud-est del poble hi ha l’església romànica de Sant Vicenç de Forques.

Formiguera (Capcir)

10 Respostes

Municipi i capital de la comarca del Capcir (Catalunya Nord): 46,88 km2, 1.500 m alt, 422 hab (2012)

(fr: Formiguères) Estès entre el sector nord-oriental del massís del Carlit i les Garrotxes del Conflent. La zona muntanyosa és ocupada per boscs, explotats econòmicament.

La principal activitat econòmica del municipi és, però, la ramaderia bovina, destinada a la producció de llet. El municipi va patir una forta davallada demogràfica durant la primera meitat del segle XX, però després s’ha estabilitzat, gràcies sobretot a la instal·lació d’una estació d’esquí.

El poble es troba a la plana regada per l’Aude; hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, d’origen romànic, on al seu costat hi havia hagut el castell de Formiguera.

Dins el terme hi ha, a més, el barri de les Cases d’Amunt, el despoblat de Galba i el poble o santuari de Vilanova de Formiguera, on hi ha la Mare de Déu de Vilanova, patrona del Capcir.

Fenollet (Fenolleda)

12 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 18,75 km2, 444 m alt, 84 hab (2012)

(occ: Fenolhet, fr: Fenouillet) Estès per la vall de Fenollet o de Sant Jaume, entre el roc de Boissavila i la serra d’Arquieres, a través de la qual la vall s’obre pas cap a la Bolzana, tributària de l’Aglí. El territori és força montanyós i accidentat, amb boscos i pastures.

Els recursos econòmics del municipi es limiten a l’agricultura de secà (vinya, cereals, hortalisses i arbres fruiters), fet que ha provocat una forta emigració. El cens ramader és molt pobre. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble, que amb els seus ravals, agrupa tota la població del municipi, és aturonat a la confluència dels dos torrents que formen la vall de Sant Jaume. Al nucli antic, o la Vilassa, és destacable el castell de Fenollet, conjunt de dues fortificacions anterior al segle XI; l’església parroquial és dedicada a sant Pere. A partir del segle XI esdevingué el centre del vescomtat de Fenollet.

Dins el terme hi ha les ruïnes del castell de Castellfisel.

Favara de Matarranya (Matarranya)

3 Respostes

Municipi de la Matarranya (Franja de Ponent): 101,63 km2, 240 m alt, 1.231 hab (2014)

A la zona de parla catalana de l’Aragó i estès a banda i banda de les conques baixes del Matarranya i del riu d’Algars, poc abans de la seva confluència a Nonasp. Gairebé la meitat del terme és ocupat per boscs de pins, garrigues i matolls.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de regadiu, al fons de les valls dels dos rius (oliveres, cereals, hortalisses i vinya) i de secà (oliveres, cereals, ametllers i vinya). La ramaderia (ovina, cabrum i porcina) hi té importància, hi ha apicultura i avicultura. Hom explota jaciments de guix. La indústria adobera hi ha tingut un cert desenvolupament i també n’hi ha d’alimentària -molins d’oli-, d’adobs i tèxtil. Àrea comercial de Móra d’Ebre.

La vila, que agrupa tota la població del municipi, es troba al peu de l’ermita de Santa Bàrbara i de les ruïnes de l’antic castell de Favara; s’hi destaca l’església parroquial fortificada de Sant Joan, gòtica del segle XVII.

Dins el terme hi ha el barri de l’estació de Favara, el despoblat de Vallbona i el sepulcre romà de Favara. L’orde de Calatrava hi establí la comanda de Favara.