Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 9,39 km2, 140 m alt, 1.169 hab (2012)
(fr: Fourques) Estès per la vall del Rard, a la part oriental de les muntanyes dels Aspres.
La vida econòmica del municipi és basa en l’agricultura de secà, dedicada especialment al conreu dels arbres fruiters i de la vinya, que produeix el vi dolç natural de les Costes de l’Alt Rosselló i vi de qualitat superior de Rosselló dels Aspres. Hi ha ramaderia ovina. Producció de vi. Àrea comercial de Perpinyà.
El poble es va formar al voltant del castell de Forques, a la dreta del riu Major, poc abans d’unir-se al riu de Montoriol o Mateu per formar el Rard; l’església parroquial de Sant Martí té encastada a la façana una làpida sepulcral del segle XIV i conserva a l’altar major un retaule barroc, esculpit, de la fi del segle XVII. Al sud-est del poble hi ha l’església romànica de Sant Vicenç de Forques.
La principal activitat econòmica del municipi és, però, la ramaderia bovina, destinada a la producció de llet. El municipi va patir una forta davallada demogràfica durant la primera meitat del segle XX, però després s’ha estabilitzat, gràcies sobretot a la instal·lació d’una estació d’esquí.
El poble es troba a la plana regada per l’Aude; hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, d’origen romànic, on al seu costat hi havia hagut el castell de Formiguera.
Dins el terme hi ha, a més, el barri de les Cases d’Amunt, el despoblat de Galba i el poble o santuari de Vilanova de Formiguera, on hi ha la Mare de Déu de Vilanova, patrona del Capcir.
Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 18,75 km2, 444 m alt, 84 hab (2012)
(occ: Fenolhet, fr: Fenouillet) Estès per la vall de Fenollet o de Sant Jaume, entre el roc de Boissavila i la serra d’Arquieres, a través de la qual la vall s’obre pas cap a la Bolzana, tributària de l’Aglí. El territori és força montanyós i accidentat, amb boscos i pastures.
Els recursos econòmics del municipi es limiten a l’agricultura de secà (vinya, cereals, hortalisses i arbres fruiters), fet que ha provocat una forta emigració. El cens ramader és molt pobre. Àrea comercial de Perpinyà.
El poble, que amb els seus ravals, agrupa tota la població del municipi, és aturonat a la confluència dels dos torrents que formen la vall de Sant Jaume. Al nucli antic, o la Vilassa, és destacable el castell de Fenollet, conjunt de dues fortificacions anterior al segle XI; l’església parroquial és dedicada a sant Pere. A partir del segle XI esdevingué el centre del vescomtat de Fenollet.
Municipi de la Matarranya (Franja de Ponent): 101,63 km2, 240 m alt, 1.231 hab (2014)
A la zona de parla catalana de l’Aragó i estès a banda i banda de les conques baixes del Matarranya i del riu d’Algars, poc abans de la seva confluència a Nonasp. Gairebé la meitat del terme és ocupat per boscs de pins, garrigues i matolls.
Les bases de l’economia local són l’agricultura de regadiu, al fons de les valls dels dos rius (oliveres, cereals, hortalisses i vinya) i de secà (oliveres, cereals, ametllers i vinya). La ramaderia (ovina, cabrum i porcina) hi té importància, hi ha apicultura i avicultura. Hom explota jaciments de guix. La indústria adobera hi ha tingut un cert desenvolupament i també n’hi ha d’alimentària -molins d’oli-, d’adobs i tèxtil. Àrea comercial de Móra d’Ebre.
La vila, que agrupa tota la població del municipi, es troba al peu de l’ermita de Santa Bàrbara i de les ruïnes de l’antic castell de Favara; s’hi destaca l’església parroquial fortificada de Sant Joan, gòtica del segle XVII.
Dins el terme hi ha el barri de l’estació de Favara, el despoblat de Vallbona i el sepulcre romà de Favara. L’orde de Calatrava hi establí la comanda de Favara.
Municipi de la Ribera Baixa (País Valencià): 9,4 km2, 12 m alt, 2.430 hab (2014)
(o Favareta) Estès des dels vessants nord-orientals de la serra de Corbera fins a la plana riberenca; petits barrancs de fort pendent baixen des de la serra; situat al sud-est d’Alzira, al sud de la comarca.
El principal recurs econòmic del municipi és l’agricultura, que ocupa una tercera part del terme, al sector pla i als primers contraforts. El regadiu, alimentada amb aigua del Xúquer i dedicada bàsicament a l’arròs i, al peu dels turons, tarongers, que actualment són el primer producte agrícola. La ramaderia (ovina) hi és escassa. La implantació d’algunes petites indústries ha deturat, els darrers anys, el descens demogràfic, produït per l’emigració. Àrea comercial de València.
El poble és al raiguer, al costat de la carretera de València a Alacant; en són remarcables l’església parroquial de Sant Antoni Abat, del segle XVIII, i les restes de l’antic castell de Favara, senyorial.
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 20,08 km2, 349 m alt, 403 hab (2012)
(ant: Eus i Coma) Estès per la vall de la Tet, pocs quilòmetres al nord-est de Prada. El terme és accidentat al sector nord, que correspon a l’antic terme de Coma, per la roca Gelera, al límit amb la comarca de la Fenolleda.
La part meridional, a la vall, és intensament conreada, especialment pel regadiu (arbres fruiters i hortalisses), base econòmica del municipi, que són alimentats amb canals derivats de la Tet. Àrea comercial de Prada.
El poble, a l’esquerra del riu de la Tet, s’enfila per un turó coronat per les ruïnes de l’antic castell d’Eus i per l’actual església parroquial, bastida al segle XVII al lloc de l’antiga capella del castell anomenada de la Volta. El seu aspecte pintoresc ha motivat una certa atracció turística. Vora el riu hi ha la primitiva església parroquial de Sant Vicenç d’Eus, d’estil romànic. Durant la Guerra Gran (1793) fou incendiada per l’artilleria del general Ricardos.
Hi abunden les suredes, que han donat lloc a algunes petites indústries de la fusta. L’altra font de l’economia és el turisme interior; l’agricultura tradicional, de secà (olivera, vinya i garrofers), està en regressió. Àrea comercial de Castelló de la Plana. La població no ha parat de disminuir durant tot el segle XX.
La vila es troba en un coster, a la dreta de la rambla d’Artana, al peu de les ruïnes de l’antic castell d’Eslida; l’església parroquial és dedicada al Salvador. Antic lloc de moriscs, participà en la rebel·lió de la serra d’Espadà (1526).
Municipi i capital comarcal del Vinalopó Mitjà (País Valencià): 45,79 km2, 395 m alt, 53.540 hab (2014)
Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, en un eixamplament de la serralada Pre-bètica. Abundant vegetació natural i pastures.
L’aprofitament del sòl per a terres de conreu és molt minso, que es reparteixen equitativament entre secà i regadiu; destaquen els ametllers, les oliveres, els vinyets, els cereals i les hortalisses. El pantà d’Elda, bastit el segle XVII, és fora d’ús. La indústria del calçat, amb gran nombre de fàbriques i indústries subsidiàries, ha estat durant anys la base de l’economia local i la causa del gran corrent immigratori dels darrers anys; la resta de les indústries tenen poc abast: fusta i del moble, cautxú i plàstics, etc. Darrerament l’activitat industrial ha minvat a favor del desenvolupament dels serveis.
La ciutat, de probable origen romà, respon a un emplaçament defensiu en un colze del Vinalopó, amb el nucli medieval en un turó, amb l’antic castell d’Elda que esdevingué palau dels comtes d’Elda, es va expandir cap a l’est a partir del segle XVIII; avui forma pràcticament una conurbació amb el municipi veí de Petrer. A la fi del segle XIX fou centre destacat del moviment cooperatiu obrer, i encara avui hi radiquen diverses cooperatives i associacions. El 1904 rebé el títol de ciutat.
Municipi i capital de l’illa d’Eivissa (Illes Balears): 11,16 km2, 85 m alt, 49.693 hab (2014)
És el terme més petit de l’illa i està situat a la costa sud-oriental, a la badia d’Eivissa, on forma una franja litoral, i la seva costa s’estén des de la platja de Talamanca fins al començament de la platja d’en Bossa.
ECONOMIA.- A causa de la poca extensió del terme i el creixement de la ciutat, l’activitat agrícola hi té molt poca importància. La moderna urbanització del voral de la badia i l’èxode rural produït pel turisme feren desaparèixer les anomenades feixes, un dels sistemes de conreus més interessants i característics, que consisteix en el regatge per infiltració utilitzant les terres pantanoses drenades per sèquies. El tràfic portuari centra l’activitat comercial de l’illa i, fins a la construcció de l’aeroport, fou l’únic mitjà de relació amb l’exterior. Les principals indústries són l’alimentària, la metal·lúrgica, la tèxtil i la de la fusta. Tot i aquests recursos, l’economia actual es basa en el turisme, el qual ha originat una important indústria hotelera, emplaçada a la vila i a les platges del voltant (ses Figueretes i Talamanca).
LA CIUTAT.- Conserva la muralla del segle XVI, que voreja la part antiga o Dalt Vila, de carrers estrets i tortuosos que s’adapten a la inclinació del turó, i que la separa del sector comercial de sa Marina i del modern, que prolonga la ciutat cap al nord i nord-oest. L’impuls del turisme ha produït una nova expansió urbana que ha creat nous barris. És l’únic nucli amb funcions urbanes definides i seu del Consell Insular.
ART.- En la necròpolis púnica de Puig des Molins (segles VII a III aC) hi ha més de tres mil cambres funeràries subterrànies, obertes a l’exterior per un pou de 3 a 5 m d’alçària; algunes contenen sarcòfags monolítics i diversos utensilis i joies, entre els quals cal esmentar els magnífics miralls de bronze, i escultures de terra cuita de diverses mides. Sobre la ciutat s’alça el barri antic, dominat pel castell d’Eivissa (segle XVI) i la catedral d’Eivissa, començada al segle XIV en estil gòtic i reconstruïda al segle XVIII en estil barroc, que conserva una sèrie de pintures gòtiques sobre fusta de Valentí Montoliu i el mestre d’Inca.
Municipi dels Serrans (País Valencià): 68,5 km2, 250 m alt, 698 hab (2014)
(cast: Domeño) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a l’aiguabarreig del riu de Xelva i el Túria, el qual travessa el terme d’oest a est, i que en aquest sector passa profundament engorjat. El territori és molt muntanyós i en gran part improductiu, amb abundància de pinedes, pasturatges i erms.
Els conreus són bàsicament de secà (cereals, oliveres, vinya i garrofers). Ramaderia de bestiar de llana. Àrea comercial de València. El municipi va perdre bona part de la seva població, que es va traslladar a Marines (Camp de Túria), en ésser parcialment negat pel pantà de Loriguilla.
El poble és a la confluència del riu de Xelva amb el Túria, en un coster dominat pel castell de Domenyo, probablement d’origen romà; l’església parroquial és dedicada a Santa Caterina. Són cèlebres les danses locals, dites danses de Domenyo.
Dades dels Països Catalans 