Josep Sunyer i Raurell

Sunyer i Raurell, Josep

(Manresa, Bages, 1673 – 14 gener 1751)

Escultor. Fou un dels més importants de l’escola barroca catalana. Es formà al costat del seu pare, Pau Sunyer, amb el qual col·laborà a la construcció del retaule del Roser de Navarcles (1672).

Juntament amb Francesc Grau i Francesc Ferriol obrà el frontís de la Santa Cova de Manresa (1678). Poc després es traslladà al Rosselló i treballà a Perpinyà amb Lluís Generes.

Després de la mort del seu pare (1694) es posà al capdavant del taller que aquest tenia a Manresa, però no per això deixà de treballar a les comarques septentrionals, on construí el retaule major de Prada (1697-99), el de Cotlliure (1698-1702) i el del Roser de Vinçà (1710). També és autor dels retaules majors de l’església parroquial de Prats de Lluçanès (1698-1700) i del santuari de Font-romeu, iniciat el 1704.

Però la seva obra mestra fou el retaule major de Santa Maria d’Igualada, projectat l’any 1704 amb Jacint Morató i realitzat sistemàticament a partir del 1718, amb introducció de variants sobre el projecte inicial, netament barroc, amb la qual cosa esdevingué una obra preneoclàssica, no per les imatges, sinó pels elements arquitectònics. L’obra igualadina fou malmesa durant la guerra civil (1936-39), però ha estat fidelment reconstruïda.

Fou el pare de Pere Sunyer i Fontanelles (Manresa, Bages, segle XVII – segle XVIII)  Escultor. Col·laborà amb el seu pare en la decoració del santuari de Font-romeu, on fou enterrat el 1704.

Respondre

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s