(Castelló de la Plana, 20 desembre 1904 – Madrid, 8 maig 1958)
Poeta. Estudià a les universitats de Barcelona i Salamanca. Un dels principals animadors de la Societat Castellonenca de Cultura, participà als Jocs Florals de València i fou premiat el 1925, el 1926 i el 1929.
El seu llibre Elegies (1928) reflecteix influències d’Ausiàs Marc i de López-Picó. Més tard publicà Terra (1935), diversos fascicles de poemes satírics i, encara, un nou volum líric, Llàntia viva (1947).
(Castelló de la Plana, 1895 – Lliçà de Vall, Vallès Oriental, 1962)
Pintor. Residí a Barcelona. Destacà com a paisatgista.
(Castelló de la Plana, Plana Alta, segle XIX – segle XX)
Escriptor i pintor. Col·labora al diari “Las Provincias” de València.
És autor del llibre de contes Mis ocios, reeditat en 1914 amb el nou títol de Doloras en prosa.
(Castelló de la Plana, 1893 – 1973)
Escultor. Professor de l’Escuela de Bellas Artes de Madrid i membre de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando. És autor d’escultura monumental i aplicada a l’arquitectura, obres d’imatgeria i retrats.
Premiat en diverses exposicions (primera medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes. 1924; Premio Nacional de Escultura, 1932). És autor del monument al guitarrista Francesc Tàrrega i al pintor Francesc Ribalta, a Castelló de la Plana.
Practica un realisme robust i esquemàtic a la recerca del ritme i de l’equilibri.
Ferran Fuster (Catalunya, 1878 – segle XX) Religiós jesuïta. Es doctorà en dret canònic a Roma. Fou catedràtic d’aquesta disciplina al Col·legi Màxim de Sarrià. Era redactor molt actiu de la revista “Razón y Fe”.
Jeroni Fuster (València, segle XV – segle XVI) Eclesiàstic i poeta. Mestre en teologia, fou beneficiat de la seu de València. Participà amb una composició en català en el certamen poètic celebrat a València el 1511 en honor de Santa Caterina de Siena. Escriví també una Homilia sobre lo psalm “De profundis” (1490), en prosa i algunes parts en vers, que reflecteixen una clara influència de la Divina Comèdia de Dant.
Josep Fuster (Perpinyà, 1801 – 1876) Metge. Ensenyà a Montpeller. Escriví en francès remarcables estudis mèdics.
Just Fuster (País Valencià, 1815 – segle XIX) Compositor. És autor de diverses obres que foren populars.
Melcior Fuster (València, 1607 – 1686) Eclesiàstic. Publicà part dels seus escrits en castellà i en llatí. La seva obra es compon de sermons i treballs teològics.
Pere Joan Fuster (Illes Balears, segle XIV) Arquitecte. L’any 1343 treballava a les obres de la seu de Palma.
Ramon Fuster (Anglès, Selva, segle XIV) Mestre d’obres i tallista. Treballà en 1327-28 a l’església de Santa Maria de Montserrat. Li fou encomanada l’ampliació del primitiu temple romànic i sembla que aixecà un cor als peus de la nau central.
Ricard Fuster (Catalunya, segle XX – 1956) Baríton. Destacà per la seva tècnica acurada i pel seu gran temperament, que li aconseguiren èxits remarcables. Actuà fins a una edat molt avançada. La seva millor interpretació era la de Rigoletto de Verdi.
Tomàs Fuster (Castelló de la Plana, 1660 – 1714) Frare dominicà. Obtingué els càrrecs de predicador del rei, missioner apostòlic i qualificador del Sant Ofici. És autor d’escrits religiosos.
Valeri Fuster (València, segle XVI) Poeta. Hom en coneix els poemes Cobles noves de la cric-crac, Cançó de les dones, Canción muy gentil i Resposta de la sua amiga al sobredit galant, inclosos en un plec poètic imprès a València el 1556. De llenguatge, to i caràcter populars, gaudiren d’èxit entre els seus contemporanis.
(Castelló de la Plana, 1907 – 20 març 2001)
Professor d’història a l’institut d’ensenyament mitjà d’Amposta i després al de Castelló de la Plana. Ha estudiat la prehistòria de les comarques del nord del País Valencià i del Baix Ebre.
Entre altres obres seves cal destacar Un poblado de la primera edad del hierro en la Plana de Castellón (1944), Cerámica de cuerdas en la Plana de Castellón (1955), Los sepulcros de la Jonquera (1965), La cueva sepulcral del Calvario d’Amposta (1966), La necrópolis de El Bovalar (1966), El abrigo rupestre del Assud de Almazora y su yacimiento arqueológico (1969) i La necrópolis ibérica de la Oriola, cerca de Amposta (Tarragona) (1974).
(Castelló de la Plana, 11 març 1706 – 25 novembre 1781)
Eclesiàstic. Estudià filosofia i teologia a València i fou catedràtic de filosofia a la Universitat.
L’any 1748 fou nomenat canonge, i el 1766 fou elegit bisbe de Barcelona, càrrec que ocupà fins al 1775. Reconstruí el palau episcopal i creà deu escoles gratuïtes.
Designat bisbe de Màlaga (1775), declinà el càrrec per motius de salut i es retirà a Castelló de la Plana.
Sobresortí per la seva actitud hostil als jesuïtes, i publicà diverses obres, entre les quals destaquen Instrucciones pastorales i Sermones panegíricos (edició pòstuma, 1800).
(Castelló de la Plana, 1945 – )
Arquitecte. Realitzà el Centre d’Assistència Primària de Ripollet, l’edifici de l’Escola d’Enginyers de Camins de Barcelona, la remodelació del Museu Arqueològic de Barcelona, i el projecte per a l’ampliació del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona.
En el conjunt d’habitatges al nucli antic de Barcelona (1993-95, premi Ciutat de Barcelona), destaca el treball plàstic de les masses construïdes sotmeses a forces ocultes provinents del carrer. L’esllavissament del cos edificat es repetí a l’edifici d’aules i al bar de la facultat de dret de la Universitat de Barcelona (1993-96).
Altres obres realitzades són les escoles a Collblanc (1987-96) i a Torredembarra (1993-96) i la reforma del Teatre Metropol (1992-95, premi FAD), a Tarragona, edifici original de l’arquitecte Josep Maria Jujol i Gibert de l’any 1908. A més, construí un edifici d’habitatges a Vallcarca (1991-96) i habitatges unifamiliars a la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló (1991-94), a Can Caralleu (1991-93), l’edifici de direcció de la Facultat d’Informàtica a Barcelona (1993-95) i l’ajuntament de Vila-seca (1995-98), com també la urbanització de dues places a Pallejà (1994-95).
El 1999 rebé els premis Manuel de la Dehesa, per la Biblioteca Central de Terrassa (1995-97), i Ciutat de Barcelona, per l’adequació del subsòl del Museu d’Història de la Ciutat (1994-99). Realitzà la nova Biblioteca del barri de Gràcia (Barcelona, 2003).
En l’àmbit acadèmic, és autor d’estudis sobre Josep Maria Jujol i Josep Antoni Coderch.
Dades dels Països Catalans 