(Castelló de la Plana, 25 març 1744 – monestir de la Valldigna, Safor, novembre 1816)
Hel·lenista. Monjo cistercenc i catedràtic de grec a la universitat de València (1781-1801).
Publicà Exhortación al estudio de las lenguas orientales (1786) i Silabario metódico (1803).
(Castelló de la Plana, 5 maig 1871 – 18 gener 1934)
Pintor. Estudià a València, Barcelona i Madrid, i el 1901, a Roma.
Bon colorista, practicà tots els gèneres dins la pintura a l’oli (Segadors, Museu de Castelló de la Plana) i conreà també l’aquarel·la. Decorà l’església arxiprestal de Vila-real.
Obtingué medalla d’or a València (1909) i a Mèxic (1910) i la de Lo Rat Penat (1926).
Exercí notable influència a través de l’acadèmia que fundà a Castelló de la Plana.
(Castelló de la Plana, 29 novembre 1866 – 9 febrer 1929)
Escriptor. D’una família de propietaris rurals, estudià a Barcelona i a Madrid. Instal·lat a Castelló de la Plana, intervingué en la política local amb significació conservadora.
Fundà els setmanaris “Don Cristóbal” (1887) i “Ayer y Hoy” (1902), i dirigí els diaris “El Heraldo de Castellón” i “La Tribuna”. Fou un dels principals promotors de la Societat Castellonenca de Cultura (1920).
De les seves obres, totes en castellà, destaquen la novel·la Doña Abdulia (1904) i la monografia històrica Catí (1929).
(Castelló de la Plana, Plana Alta, 21 juny 1823 – 30 novembre 1880)
Pintor. Deixeble de Joaquim Oliet, després d’ampliar estudis a Roma s’establí a Castelló i aconseguí un cert prestigi per la seva abundosa producció de temes religiosos i bíblics.
Els retrats, de tècnica més naturalista, mantenen alguna vigència artística.
(Castelló de la Plana, 2 desembre 1645 – València, 10 març 1719)
Prelat. Ingressà al convent carmelità de Valdemoro (Castella). Fou professor de filosofia i teologia, prior d’Onda i de València, provincial dels convents de València, Aragó i Navarra (1686), assistent general de les províncies hispàniques i procurador i vicari general de l’orde.
Fou elegit representant del Regne de València per a demanar a Carles II la restitució del càrrec de vice-canceller. Nomenat bisbe de Lugo per Felip V de Borbó (1714-17) i, posteriorment, de Terol, encara que no arribà a prendre’n possessió.
N’han estat publicats alguns sermons.
(Castelló de la Plana, 5 agost 1664 – Viena, Àustria, 1755)
Metge. Estudià humanitats a Castelló de la Plana i medicina a València. Austriacista, seguí Carles III a la cort de Viena, on fou nomenat primer metge de cambra.
Exercí el càrrec fins a la seva mort, de primer al servei de l’emperador i posteriorment (des del 1740) al de la filla d’aquest, l’emperadriu Maria Teresa d’Àustria.
(Castelló de la Plana, 25 abril 1638 – País Valencià, segle XVII)
Eclesiàstic. Fou canonge de la seu de València i capellà d’honor del rei Carles II, que li assignà una pensió.
Ocupà altres càrrecs eclesiàstics amb provada competència. Excel·lí com a teòleg.
(Castelló de la Plana, 1588 – Càller, Sardenya, Itàlia, 1642)
Prelat. Fou capellà d’honor del rei Felip III (1613), i més tard prior de Sant Joan de Borriana.
L’any 1638 fou nomenat bisbe de Càller.
(Castelló de la Plana, 21 setembre 1825 – 13 gener 1877)
Advocat i polític. Era cronista de la seva ciutat natal, de la qual fou també governador interí i diputat.
Destacà com a publicista i per les seves monografies El Desierto de las Palmas i Reseña histórica de Castellón.
(Castelló de la Plana, 11 febrer 1795 – 30 agost 1860)
Militar. Combaté contra les tropes napoleòniques a la Península (1811-12) i al centre d’Europa.
Serví a Ultramar i es distingí en la guerra dels Set Anys.
Dades dels Països Catalans 