(Castelló de la Plana, 1867 – 20 desembre 1918)
Periodista. Era notari i membre del Centre Artístic de Castelló.
Escriví molt a la premsa del seu temps, especialment a “La Tribuna” castellonenca, on publicà molts articles que influïren bastant sobre l’opinió pública local.
(Castelló de la Plana, Plana Alta, 1644 – 1706)
Frare dominicà. Ocupà alts càrrecs dins de l’orde.
Els seus escrits teològics li donaren molta fama. També és autor de poesies en llatí.
(Castelló de la Plana, 6 gener 1655 – València, 23 abril 1735)
Poetessa. Coneguda també com la marquessa de Castellfort.
Escriví en castellà un recull de poesies, dues comèdies, una lloa i un romanç a l’Adoració dels Reis.
Era casada amb Cristòfol Peris, marquès de Castellfort.
(Castelló de la Plana, 7 juliol 1937 – Barcelona, 7 juny 2011)
Guitarrista. Deixeble de Daniel Fortea i Emili Pujol, tingué una notable trajectòria com a concertista arreu del món i fou premiat en el concurs internacional de Ginebra (1956).
Fou impulsor del Certamen Internacional de Guitarra Francesc Tàrrega (1966), del qual fou també president del jurat.
Autor de la banda sonora de la pel·lícula La revolta dels ocells (1982), de Josep Lluís Comerón, fou també intèrpret de viola de mà, instrument amb el qual l’any 2002 inicià una sèrie d’enregistraments acompanyant Montserrat Caballé.
Com a guitarrista acompanyà també, entre d’altres, Joan Manuel Serrat i Josep Carreras i enregistrà catorze discs com a solista, o bé amb conjunt de cambra o amb orquestra.
(Castelló de la Plana, 30 novembre 1928 – Barcelona, 22 març 2020)
Filòleg. S’ha dedicat especialment a l’estudi de temes de dialectologia, lingüística històrica i descriptiva, lexicografia i etimologia.
Ha col·laborat a l’Encliclopedia Lingüística hispánica, ha editat textos clàssics: Llibre d’hores (1960), Furs de València (1970, en col·laboració amb A. Soberanas), Llibre del Consolat de Mar (1981-87, en col·laboració), ha fet estudis a les edicions dels diccionaris de Nebrija.
També ha escrit nombrosos articles i llibres com ara: El léxico catalán en la Romania (1976), La llengua catalana en els seus textos (1978-79), una síntesi per a castellanoparlants de Literatura catalana (1975), el polèmic Problemes de la llengua valenciana i els seus voltants (1987), Español y catalán, juntos y en contraste (1989) i Estudis de filologia catalana i romànica (1997).
Fou president de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1976-82) i conseller d’honor. Premi d’Honor de les Lletres Valencianes (1988) i doctor honoris causa de la Universitat d’Alacant.
(Castelló de la Plana, 13 febrer 1908 – 9 agost 1979)
Arxiver i publicista. Dirigí el “Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura”, la revista “Penyagolosa” i el Museu de Belles Arts de Castelló, del qual ha publicat un inventari del seu fons.
També és autor de les monografies Artistas y artesanos del siglo XVIII en la villa de Castellón (1946), Peñíscola (1957), Missatge (1964) i Aportación documental a la historia de la Real fábrica de loza fina (1980).
(Castelló de la Plana, 25 març 1744 – monestir de la Valldigna, Safor, novembre 1816)
Hel·lenista. Monjo cistercenc i catedràtic de grec a la universitat de València (1781-1801).
Publicà Exhortación al estudio de las lenguas orientales (1786) i Silabario metódico (1803).
(Castelló de la Plana, 5 maig 1871 – 18 gener 1934)
Pintor. Estudià a València, Barcelona i Madrid, i el 1901, a Roma.
Bon colorista, practicà tots els gèneres dins la pintura a l’oli (Segadors, Museu de Castelló de la Plana) i conreà també l’aquarel·la. Decorà l’església arxiprestal de Vila-real.
Obtingué medalla d’or a València (1909) i a Mèxic (1910) i la de Lo Rat Penat (1926).
Exercí notable influència a través de l’acadèmia que fundà a Castelló de la Plana.
(Castelló de la Plana, 29 novembre 1866 – 9 febrer 1929)
Escriptor. D’una família de propietaris rurals, estudià a Barcelona i a Madrid. Instal·lat a Castelló de la Plana, intervingué en la política local amb significació conservadora.
Fundà els setmanaris “Don Cristóbal” (1887) i “Ayer y Hoy” (1902), i dirigí els diaris “El Heraldo de Castellón” i “La Tribuna”. Fou un dels principals promotors de la Societat Castellonenca de Cultura (1920).
De les seves obres, totes en castellà, destaquen la novel·la Doña Abdulia (1904) i la monografia històrica Catí (1929).
(Castelló de la Plana, Plana Alta, 21 juny 1823 – 30 novembre 1880)
Pintor. Deixeble de Joaquim Oliet, després d’ampliar estudis a Roma s’establí a Castelló i aconseguí un cert prestigi per la seva abundosa producció de temes religiosos i bíblics.
Els retrats, de tècnica més naturalista, mantenen alguna vigència artística.
Dades dels Països Catalans 