(Castelló de la Plana, 19 abril 1882 – 11 novembre 1959)
Polític. Fill de Gaietà Huguet i Breva. Estudià a l’Institut Nacional Agronòmic de París.
Fundà, a Castelló, la Joventut Nacionalista (1909) i Esquerra Republicana del País Valencià. A partir del 1935, per mitjà de l’entitat cultural Proa, promogué la cultura catalana al País Valencià.
El 1936 passà a Esquerra Valenciana i hagué d’exiliar-se després de la guerra civil, fins al 1953.
Renovà la Fundació Gaietà Huguet, fundada pel seu pare.
(Castelló de la Plana, 24 juliol 1848 – 26 novembre 1926)
Escriptor i polític. Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. Cap al 1865 se n’anà a Sud-Amèrica, i fou professor de francès al Fort Edwards Institute (Nova York).
Retornat a Castelló fou propietari rural i cap al 1874 entrà al partit federal de Francesc Pi i Margall, i fou president de la Lliga de Contribuents, diputat provincial i regidor.
Escriví nombrosos articles en català, a la premsa valenciana, sobre temes econòmics, històrics i lingüístics. També és autor de l’opuscle Orientacions valencianes (1905).
Amb la seva fortuna personal, subvencionà diverses iniciatives culturals.
(Castelló de la Plana, 31 desembre 1866 – 30 juny 1944)
Polític i escriptor. Es llicencià en lletres a Madrid i milità en el partit conservador. Fou diputat a corts, alcalde de Castelló i president de la diputació.
Fundà a la seva ciutat el Sindicat Catòlic i el Cercle Artístic i figurà entre els fundadors de la Societat Castellonenca de Cultura, al butlletí de la qual col·laborà assíduament.
Publicà, a part diversos treballs sobre Joan Roís de Corella, Joanot Martorell i Jaume Roig, les narracions costumistes Capolls mustigats (1899), refoses sota el títol d’Escenes Castellonenques (1902); Fuentes lierarias de la lengua valenciana (1922) i El poeta Jaime Gazull (1924).
(Vila-real, Plana Baixa, 30 novembre 1912 – Castelló de la Plana, 7 novembre 1978)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València, a l’Academia de San Fernando de Madrid i a l’Escola de Llotja de Barcelona.
Es dedicà a la docència a Castelló, i després s’instal·là al poble d’Aín.
Fou un paisatgista remarcable i també un gran especialista en bodegons i natures mortes.
(Benlloc, Plana Alta, 28 abril 1878 – Castelló de la Plana, 5 març 1953)
Guitarrista, compositor i pedagog. Deixeble de Francesc Tàrrega.
Féu una carrera brillant de concertista i escriví i publicà obres originals per a guitarra i transcripcions per a aquest instrument, com Método de guitarra (1921).
Empresonat després de la guerra civil, a la presó va compondre l’obra Balada (1947).
(Castelló de la Plana, segle XIX – 1918)
Escriptor. És autor d’algunes obres teatrals en castellà. La titulada Teresa obtingué un cert èxit.
(Sòria, Castella, 22 juliol 1844 – Castelló de la Plana, 25 març 1900)
Matemàtic. Visqué des de molt jove en terres valencianes. Fou carrabiner, com el seu pare, i arribà a capità.
El 1881, essent comandant del post de Benicàssim, edità Investigaciones filosóficas sobre las cantidades imaginarias. Publicà la segona part de l’obra el 1891.
Era membre corresponent de l’Academia de Ciencias de Madrid, a la qual deixà la seva biblioteca i els seus escrits.
Jaume Ferrer (Illes Balears, segle XIV) Navegant. El 1346 resseguí amb un uixer les costes d’Àfrica fins a la desembocadura del Senegal, i potser fins a la del Níger, en cerca d’or. La notícia de la seva expedició apareix escrita al famós Atlas català (1375).
Jaume Ferrer (Mallorca, segle XV – Portugal ?, segle XV) Navegant i matemàtic. L’infant Enric el Navegant de Portugal el féu anar a la famosa escola de nàutica de Sagres, i el designà per dirigir-hi l’Acadèmia de Ciències.
Jaume Ferrer (València, segle XVI – segle XVII) Metge. És autor d’un Libro en el cual se trata del verdadero conocimiento de la peste y sus remedios para cualquier calidad de personas (1600).
Jaume Ferrer (l’Alcora, Alcalatén, segle XVII – Castelló de la Plana, 1717) Frare franciscà. Escriví un Compendio histórico de los más principales sucesos del mundo (1699), així com algunes obres de caràcter religiós.
(Llucena, Alcalatén, 9 novembre 1818 – Castelló de la Plana, 9 febrer 1893)
Polític. Intervingué en la primera guerra carlina com a voluntari liberal. Essent tinent defensà Llucena del setge de Ramon Cabrera el 1838. Políticament s’adherí al grup de Carles O’Donnell.
Fou diputat provincial i president de la diputació de Castelló de la Plana, comarca de la qual fou el cacic més important.
Popularment era conegut pel malnom de Pantorrilles (solia anar vestit com els pagesos, amb calces curtes).
(Castelló de la Plana, 1867 – 20 desembre 1918)
Periodista. Era notari i membre del Centre Artístic de Castelló.
Escriví molt a la premsa del seu temps, especialment a “La Tribuna” castellonenca, on publicà molts articles que influïren bastant sobre l’opinió pública local.
Dades dels Països Catalans 