Arxiu d'etiquetes: carlins/nes

Carlina, Primera Guerra -1833/40-

142 Respostes

(Estat espanyol, 2 octubre 1833 – 6 juliol 1840)

(o Guerra dels Set Anys)  Guerra civil. Tingué els principals escenaris a les terres de Navarra i del País Basc, al Maestrat i a les zones interiors de Catalunya; la costa i les ciutats catalanes restaren dominades pels liberals.

La guerra fou, essencialment, un enfrontament entre els exèrcits regulars isabelins i les àgils formacions carlines, no tan ben equipades, però afavorides per la coneixença del terreny muntanyenc on solien actuar; la lluita es desenvolupà amb gran ferotgia per part de tots els bàndols, sobretot fins que no fou signat el conveni de lord Eliot (abril 1835), encaminar a assolir un tracte humà per als presoners.

A Catalunya predominaren una sèrie de caps de quadrilles que mai no acceptaren d’unificar les seves tropes sota la direcció d’una sèrie de comandants generals que envià don Carles. Per això la guerra a Catalunya no superà la fase de guerrilles. En canvi, al Maestrat, Ramon Cabrera aconseguí d’imposar-se i dominar des de Morella un extens territori.

Del maig al novembre de 1837 hom assajà una operació audaç; l’expedició Reial, anomenada així perquè hi participava el mateix pretendent, Carles V, partí d’Estella, travessa Aragó i Catalunya (on s’hi afegí Cabrera amb els seus homes) i es dirigí cap a Madrid, on, a les portes de la capital, les forces governamentals obligaren els carlins a retirar-se.

Després de signar-se el conveni de Vergara (agost 1839), Cabrera resistí encara al Maestrat i a Catalunya, però a la fi es va veure obligat a traspassar amb els seus homes la frontera francesa (juliol 1840).

Al cap de poc temps, aparegueren a Catalunya una sèrie de petites partides, formades sobretot per antics combatents carlins, que foren anomenats trabucaires. Aquestes partides, encara que es presentaven com a defensores de don Carles, eren autèntiques quadrilles de bandolers.

El 1845, Carles V abdicà en el seu fill Carles Lluís (Carles VI), que hom intentà de casar-lo amb Isabel II de Borbó, però, en fracassar, començà la Segona Guerra Carlina.

Brujó, Ignasi

1 Resposta

(Catalunya, segle XIX – 1854)

Militar carlí. Lluità en el bàndol absolutista del baró d’Eroles durant el Trienni Constitucional. Posteriorment, se sumà al bàndol carlí en la Primera Guerra Carlina.

Fou ascendit a general i nomenat (1835) cap de l’exèrcit carlí a Catalunya, en substitució del general Goergué.

Per l’agost de 1835 entrà a la Vall d’Aran i ocupà Viella, però fou derrotat a la batalla del pont d’Aubert, i fou substituït pel general Maroto.

Bret i López, Bru

Deixa un comentari

(Castellterçol, Moianès, 1771 – Barcelona, 1844)

Eclesiàstic. Arxipreste de Sant Joan de les Abadesses (1816), catedràtic de retòrica al seminari de Barcelona i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1803). Perseguit com a carlí, s’exilià a França (1836-37).

És autor d’un Canto alusivo a la defensa de los catalanes en Galípoli de las fuerzas combinadas del emperador y de los genoveses (1805). El 1864 fou publicada una col·lecció dels seus sermons.

Borges i Granollers, Josep

1 Resposta

(Vernet, Noguera, 28 novembre 1812 – Tagliacozzo, Itàlia, 8 desembre 1861)

Militar carlí. En morir afusellat el seu pare, Antoni Borges (1836), el succeí en la direcció de la seva partida, i el 1839 es convertí en un dels principals col·laboradors del comte d’Espanya, ascendit a coronel actuà a l’expedició de la Vall d’Aran. En acabar-se la primera guerra carlina, s’exilià a França.

Tornà a Catalunya el 1847 com a general de brigada i prengué part en la segona guerra, actuant al Camp de Tarragona. Fou batut (1849) pel general Quesada a Selma (Alt Camp), i hagué de tornar a exiliar-se.

Passà a Itàlia, al servei de Francesc II de Nàpols, el qual fou destronat per Garibaldi. Intentà d’iniciar un moviment al seu favor a Calàbria, però fou fet presoner pels lliberals i afusellat.

Borges, Antoni

1 Resposta

(Vernet, Noguera, vers 1780 – Cervera, Segarra, 3 juny 1836)

Dirigent i militar carlí. Lluità a la Primera Guerra Carlina a la vall del Segre, al Solsonès i a la Noguera.

El 1834 dominava la zona de Ponts, i el seu prestigi semblava destinar-lo a substituir en el comandament suprem el general Juan Antonio Guergué, però fou designat Ignasi Brujó.

Ocupà Àger (1835). Fou sorprès a Vilanova de Meià pel coronel Niubó (1836) i afusellat a Cervera. La seva partida prosseguí la lluita, conduïda pel seu fill Josep Borges i Granollers.

Bolòs i Saderra, Joaquim de

2 Respostes

(Olot, Garrotxa, 1856 – Barcelona, 1937)

Advocat i publicista carlí. Nét de Francesc Xavier de Bolòs i Germà, i germà de Ramon. Interrompé els estudis de dret per prendre part a la Tercera Guerra Carlina (1872-76).

El 1900 redactà, amb Ramon Jordana, un estatut regional de Catalunya que presentaren a Carles VII a Venècia.

Fou conseller de l’ajuntament de Barcelona (1918-22 i 1929-30), i és autor de La Guerra civil en Cataluña (1872-1876) (1928) i El Carlismo en Cataluña (1930), on exposa els fets d’un manera força imparcial.

Arnautó, Josep Antoni

Deixa un comentari

(Cistella, Alt Empordà, vers 1765 – Girona, 1847)

Escriptor. Canonge de Girona, publicà manuals de meditació i d’instrucció cristiana en català, que tingueren difusió i influència especialment al bisbat de Girona.

Entre altres obres: Meditacions piadoses sobre los sagrats evangelis de totes les dominiques de l’any (1836), Meditacions per cada dia de l’any (1844), Manual de piadoses meditacions (1834, 1856), Meditacions dels set principals dolors que patí la Verge Santíssima (1836), representatius dels corrents d’espiritualitat del segle XIX i Breu catecisme de doctrina religiosa i católica (1841, 1861), Breu instrucció religiosa per los pagesos o gent del camp (1841), Exercicis espirituals… (1843).

D’ideologia carlina, durant la Primera Guerra Carlina tingué algun litigi amb el govern liberal de Girona.

Arbonès, Ramon

Deixa un comentari

(Garrigues, segle XVIII – Catalunya, segle XIX)

Guerriller carlí, anomenat Ramonet. Participà a l’aixecament de 1833.

Amb base a Maials dominà part de la seva comarca, del Segrià i de l’Urgell. Obtingué diversos èxits el 1836, any que entrà a Arbeca i a les Borges Blanques, encara que sense mantenir-s’hi. Quan els liberals passaren a la contraofensiva, hagué d’evacuar Maials.

A la tardor del mateix any, quan Maroto fugí a França, part de les tropes del famós general restaren al país i s’incorporaren a la partida d’Arbonès. Se sentí aleshores prou fort per a atacar la rodalia de Lleida.

Pel desembre de 1836 caigué presoner, però fugí quasi de seguida. Encara agrupà la seva gent i prosseguí la guerra.

Per la primavera de 1838 operava a la ratlla d’Aragó, i fou un dels darrers a deposar les armes.

Anguera, Ramon

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX)

Guerriller carlí de la primera guerra carlina. Era conegut pel sobrenom de Lo Traginer.

Reuní un contingent de 3.000 homes i 30 cavalls, al front del qual féu una entrada a Arbeca el 1836. Poc després aconseguia també d’entrar a les Borges Blanques.

Altet, baronia d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX)

Títol senyorial, atorgat pel pretendent tradicionalista Carles VII al general Rafael Tristany, únic titular.