Arxiu d'etiquetes: cantants/es

Llach i Grande, Lluís

6 Respostes

(Verges, Baix Empordà, 7 maig 1948 – )

Intèrpret i autor de cançons. Incorporat el 1967 als Setze Jutges, destacà ràpidament entre els cantautors de la Nova Cançó pels seus temes lírics, sovint d’inspiració literària i per les cançons de contingut social i reivindicatiu. Durant la dictadura, temes com L’estaca esdevingueren símbols de la lluita antifranquista. Oferí un primer recital multitudinari al Palau de la Música Catalana el 1969, i després d’un concert a Madrid, el règim li prohibí actuar a Espanya fins al 1974.

Sense deixar l’actitud social i políticament compromesa, la seva música ha evolucionat cap a un tipus de cançó de més complexitat, incorporant elements de la tradició mediterrània i realitzant sovint treballs amb una certa unitat conceptual.

Ha editat nombrosos discs: Ara i aquí (1970), Viatge a Ítaca (1975), I amb el somriure, la revolta (1982), etc. A Un pont de mar blava (1993) i Porrera (1995), col·laborà amb el poeta Miquel Martí i Pol.

Lligat al moviment independentista català, s’ha distingit també en la defensa de les llibertats dels pobles oprimits, en favor dels quals ha ofert sovint actuacions benèfiques.

Enllaç web: Fundació Lluís Llach

Humet i Climent, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Navarrés, Canal de Navarrés, 4 gener 1950 – Barcelona, 30 novembre 2008)

Cantant, músic i autor de cançons. Començà a escriure les seves cançons vers el 1967 i, residint a Barcelona, participà en recitals d’afeccionats en diversos llocs del Principat a partir de l’octubre de 1968.

El 1971 publicà el primer disc, Busco una flor, i el mateix any amb Gemma assolí el primer gran èxit. El 1973 enregistrà Fulls, la seva obra més completa, i més tard Diálogos (1975), primer disc en castellà, seguit d’Aires de cemento (1977). En la darrera etapa (en català i en castellà) s’ha consolidat com un músic rigorós i amb una vena lírica inspirada en situacions de la vida quotidiana.

Gato Pérez

1 Resposta

(Buenos Aires, Argentina, 11 abril 1951 – Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 18 octubre 1990)

(Xavier Patricio Pérez Álvarez)  Cantant i compositor. El 1966 es traslladà a Barcelona, on s’inicià en grups de rock i de jazz i fundà el segell discogràfic “Zeleste”.

A la meitat dels anys 1970 es dedicà plenament a recuperar i popularitzar la rumba catalana i la dotà de contingut social i d’una nova imatgeria.

D’entre la seva obra destaquen: Carabruta (1978), Romesco (1979), Altaia (1981), Prohibido maltratar a los gatos (1982), Flaire de Barcelona (1982), Música (1983), Gato por gato (1986) i Ten (1990, premi de la Crítica).

Fonoll i Casanoves, Celdoni

Deixa un comentari

(Calaf, Anoia, 1944 – )

Cantant i rapsode. De ben jove s’interessà per la poesia i la cançó, però no es va professionalitzar fins el 1974, amb un repertori que va des dels trobadors medievals fins als poetes contemporanis. Ha recitat per tot el país, especialment a les escoles, fent conèixer la poesia catalana.

Ha enregistrat diversos discos, com He heretat l’esperança (1978), Traginer de cançons (1982), Celdoni Fonoll, recital 1000 (1984) i Nit de Foc (1985), i ha publicat algunes antologies poètiques, com La poesia al carrer (1977), Cançoner groc (1980), Nou segles de poesia als Països Catalans (1986), Versos perversos (1995) i Tocat d’amor (1997).

Enllaç web: Celdoni Fonoll

Figueras i Garcia, Montserrat

Deixa un comentari

(Barcelona, 15 març 1942 – Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental, 23 novembre 2011)

Soprano. Especialitzada en música antiga, estudià amb Jordi Albareda i, posteriorment, a la Schola Cantorum Basiliensis i a la Musikakademie de Basilea.

Fou cofundadora del grup Hespèrion XX i membre de La Capella Reial de Catalunya, amb els quals ha efectuat nombrosos enregistraments. Ha obtingut guardons internacional com l’Edison Klassick i el Grand Prix du Disque.

El 1991 debutà al Liceu amb Una cosa rara de Martín i Soler, sota la direcció de Jordi Savall.

Escolania de Montserrat

51 Respostes

(Montserrat, Bages, s XIV – )

Institució formada per una cinquantena de nois dedicats al cant del culte; resideixen al monestir, on compaginen l’estudi bàsic amb la formació musical.

Durant tota la seva història s’hi han format grans músics. Ha enregistrat diversos discos i ha donat concerts a Catalunya i l’estranger.

Enllaç web: Escolania de Montserrat

Carreras i Coll, Josep Maria

1 Resposta

(Barcelona, 5 desembre 1946 – )

Tenor. De petit intervingué en alguns papers al Liceu, i el 1972 debutà com a protagonista en Adriana Lecouvreur. Ha cantat per tot el món, i ha esdevingut un dels millors tenors mundials. El seu repertori principal el componen les òperes de Verdí, Puccini, Donizetti i Giordano.

Els anys 1988 i 1989 va patir una malaltia greu que va interrompre temporalment la seva carrera. A conseqüència d’aquests fets va crear una fundació internacional de lluita contra la leucèmia.

El 1989 protagonitzà en el Gran Teatre del Liceu l’estrena mundial de l’òpera Cristóbal Colón. Els darrers anys ha disminuït la freqüència de les seves actuacions, tot i que continua cantant en els principals escenaris. El 1996 inicià una gira mundial de concerts amb els tenors Luciano Pavarotti i Plácido Domingo.

Caballé i Folc, Montserrat

4 Respostes

(Barcelona, 12 abril 1933 – 6 octubre 2018)

Soprano. Deixeble de Conxita Badia, estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona i, posteriorment, a Itàlia.

Començà cantant sarsueles i debutà com a cantant d’òpera a Basilea (1956) i el 1962 amb Arabella de R. Strauss al Liceu de Barcelona, tot i que el primer èxit l’obtingué al Carnegie Hall de Nova York amb Lucrecia Borgia de Donizetti (1965).

Tenia una veu de gran amplitud i perfecta modulació, dúctil, melodiosa i de gran bellesa, era emesa sempre amb segura tècnica, afinació impecable i poderós fiato.

caballe1Intèrpret d’òperes i lieder, especialment de Mozart, Strauss, Bellini, Rossini i Puccini, encara que el seu repertori, amplíssim, també inclou obres barroques, neoclàssiques i fins i tot obres no gaire adients al seu tipus de veu, de les quals feu versions molt personals. Ha contribuït a redescobrir i divulgar obres gairebé oblidades.

Havia actuat als principals teatres del món, i és considerada una de les millors sopranos de la segona meitat del segle XX.

Gairebé tot el seu repertori ha estat enregistrat en disc.

Bonet i Verdaguer, Maria del Mar

7 Respostes

(Palma de Mallorca, 27 abril 1947 – )

Autora i intèrpret de cançons. El 1967 entrà a formar part dels Setze Jutges i gravà el primer disc. El 1968 s’integrà al Grup de Folk i intervingué en diverses representacions teatrals.

La seva obra es basa en la música popular de les Illes i els corrents contemporanis de música popular internacional, en especial dels pobles del Mediterrani. Cantant de magnífica veu, exquisit gust i acurada tècnica, ha col·laborat amb d’altres cantants i músics del país.

bonet_marEntre els seus nombrosos enregistraments discogràfics cal esmentar: Alenar (1977), Saba de Terrer (1979), Jardí Tancat (1981), Cançons de la Nostra Terra (1982, en col·laboració amb Al Tall), Breviari d’Amor (1982) i Anells d’Aigua (1985).

L’any 1984 li fou concedit el Gran Premi Internacional de la Cançó que atorga l’Acadèmia Charlie Cross de París.

Boix, Xesco

1 Resposta

(Barcelona, 3 febrer 1946 – Malgrat, Maresme, 21 juliol 1984)

(Francesc Boix i Masramon)  Músic, cantant i animador d’espectacles infantils.

Influït profundament per la música de Pete Seeger, va fundar el Grup de Folk (1966). Més tard va dedicar-se a la cançó i a l’ensenyament musical infantil amb el grup Ara Va de Bo, i posteriorment actuà tot sol com a animador d’espectacles per als més petits.

La seva tasca divulgadora de cançons i contes populars per a la mainada és recollida en una vintena de discs i diversos llibres.

El desembre de 1985 se li oferí un gran homenatge pòstum al parc de la Ciutadella de Barcelona.