Arxiu d'etiquetes: botànics/ques

Coll -varis bio-

Deixa un comentari

Antoni Coll (Catalunya, segle XV – segle XVI) Argenter. Juntament amb el seu fill Joan Coll realitzà (1507), seguint el disseny de Pere Joan Palau, la creu d’or, esmalts i perles, d’estil gòtic florit, de la seu de Girona, contractada el 1503.

Antoni Martí Coll  (Reus, Baix Camp, segle XVII – segle XVIII)  Musicòleg i frare franciscà. Sojornà a Madrid, on publicà el seu Arte de canto llano (1714). El reedità el 1719, amb l’afegitó d’un Arte del canto de órgano. Escriví encara d’altres obres.

Francesc Coll  (Petra, Mallorca, segle XVIII – Amèrica del Sud, 1799)  Frare dominicà. Durant tretze anys es dedicà a una intensa tasca evangelitzadora a l’Amèrica del Sud. Escriví una relació dels seus viatges, que ha restat inèdita.

Gaspar Coll  (Palma de Mallorca, 1757 – 1826)  Jurista. Publicà diverses obres de caràcter jurídic.

Gaspar Ferran Coll  (Palma de Mallorca, 1826 – 1855)  Escriptor. És autor de poemes i obres teatrals en castellà.

Josep Sebastià Coll  (Catalunya, segle XIX – Madrid ?, segle XIX)  Metge. Ensenyà a l’Escola de Medicina de Madrid. Publicà tres estudis professionals, dos d’ells de caràcter didàctic.

Lluís Coll  (Palma de Mallorca, 1656 – 1694)  Lul·lista franciscà. És autor de poesies i escrits de caràcter religiós, així com traductor al llatí de l’obra catalana de Ramon Llull.

Martí Coll  (Illes Balears, segle XVIII – Madrid ?, 1760)  Botànic i jesuïta. Publicà diversos estudis. Assolí gran fama a Madrid pels seus coneixements mèdics, que determinaren la concessió al seu favor del grau de doctor en medicina. Fou membre de la Real Academia Médica de Madrid. Ingressà als jesuïtes com a llec, per bé que més tard fou ordenat sacerdot.

Pere Coll  (Barcelona, 1595 – Catalunya, segle XVII)  Músic. Fou organista a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona i a la catedral de Tarragona.

Vicent Coll  (Quart de Poblet, Horta, segle XVIII – València, 1805)  Escriptor i religiós agustí. Era professor de filosofia i teologia. Fou prior del convent de Rocafort i rector del de Sant Fulgenci, del seu orde. És autor de sermons i de traduccions de clàssics llatins. També escriví poesia. El 1790 li fou editada a València l’obra titulada El héroe de piedad.

Blàvia i Codolosa, Francesc

Deixa un comentari

(Lleida, 1853 – 1934)

Farmacèutic i botànic. Director de l’estació enològica de Seta (Llenguadoc).

Publicà Apuntes para una flora de Lérida (1888).

Ardenya, Martí d’ *

Deixa un comentari

Nom amb el què fou anomenat sovint el científic i botànic català Antoni de Martí i Franquès (1750-1832).

Villar, Huguet del *

Deixa un comentari

Nom amb què també fou conegut Emili Huguet i Serratacó (geògraf i botànic català, 1871-1951).

Vidal i Soler, Sebastià

Deixa un comentari

(Barcelona, 1 abril 1842 – Manila, Filipines, 28 juliol 1889)

Botànic. Enginyer forestal, exercí a les Filipines i n’estudià la flora.

Entre altres obres, publicà Memorias sobre el ramo de montes en las islas Filipinas (1874), Reseña de la flora del archipiélago filipino (1883), Sinopsis de familias y géneros de las plantas leñosas de Filipinas (1883) i Revisión de las plantas vasculares filipinas (1886).

Trèmols i Borrell, Frederic

Deixa un comentari

(Cadaqués, Alt Empordà, maig 1831 – Barcelona, 21 gener 1900)

Botànic i químic. Ocupà la càtedra de química inorgànica a la Universitat de Granada i després a Barcelona, on també ensenyà història de la farmàcia. Presidí l’Acadèmia de Ciències i Arts.

El 1882 la Diputació el comissionà perquè anés a estudiar els ceps americans i les possibilitats de conreu a Catalunya.

Va recollir un herbari, que assolí més de 15.000 espècies.

Soliva i Romaguera, Salvador

Deixa un comentari

(Tordera, Maresme, 1745 – Madrid, 1793)

Metge i botànic. Membre numerari de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona i de l’Acadèmia Mèdica Matritense.

Autor de la Disertación sobre el sen de España (1774) i publicà a Madrid, en tres volums, un tractat titulat Observaciones de las eficaces virtudes nuevamente descubiertas o comprobadas de varias plantas (1787-90).

Ruiz y Pavón li dedicaren un gènere de compostes americanes.

Societat Botànica Barcelonesa

2 Respostes

(Barcelona, 1871 – estiu 1875)

Entitat. Creada per una comissió presidida per Frederic Trèmols.

Seguint el model d’altres societats d’intercanvi de plantes es proposà la formació d’un herbari per a l’estudi de la flora ibèrica mitjançant les aportacions de tots els seus membres.

Malgrat les circumstàncies adverses a causa de la Tercera Guerra Carlina arribà a distribuir dues sèries prou importants de plantes seques (208 espècies el 1873 i 207 el 1875).

Santapau i Bertomeu, Ermenegild

Deixa un comentari

(la Galera, Montsià, 5 desembre 1903 – Bombai, Índia, 13 gener 1970)

Botànic. Jesuïta, fou director del servei botànic de l’Índia.

Exercí la docència a la universitat de Bombai.

Efectuà una gran obra de recol·lecció i estudi de la flora índia, de la qual publicà importants treballs.

Salvador i Riera, Josep

2 Respostes

(Barcelona, 1690 – 7 juny 1761)

Botànic i farmacèutic. Fill de Jaume Salvador i Pedrol i germà de Joan. Estudià medicina a Montpeller.

Era membre de l’Acadèmia de Medicina, on féu conèixer diverses comunicacions.

Els seus estudis botànics foren considerables, però orientats sempre en funcions terapèutiques i partint de les col·leccions del seu pare i del seu germà.