Arxiu d'etiquetes: bisbat Girona

Berenguer Guifré

3 Respostes

(Cerdanya, segle XI – Girona ?, 1093)

Bisbe de Girona (1052-93). Fill del comte Guifré II de Cerdanya.

Actuà com a conseller de Ramon Berenguer I de Barcelona i dels seus fills, però no pogué evitar les discòrdies entre els comtes germans Berenguer Ramon II i Ramon Berenguer II.

Contribuí al triomf de les reformes del papa Gregori VII, el qual li adreçà una carta (1079) per tal que arrangés la discòrdia entre els dos comtes barcelonins.

Defensà, encara, els drets de l’Església contra el comte Hug II d’Empúries.

Una carta seva del 1085 a l’abat d’Augsburg fou l’origen de la llegenda gironina de sant Narcís.

Bastero i Lledó, Baltasar de

Deixa un comentari

(Barcelona, 1687 – Reus, Baix Camp, 1750)

Eclesiàstic. Degà del capítol barceloní, defensà la submissió a Felip V de Borbó.

Li fou confiat pel duc de Berwick el càrrec de vicari general castrense i fou nomenat vicari general de la diòcesi de Barcelona.

Fou inquisidor de Catalunya i Mallorca i bisbe de Girona (1729).

Auter, Sever Tomàs

2 Respostes

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, segle XVII – Tortosa, Baix Ebre, 24 desembre 1700)

Bisbe de Girona (1679-85) i de Tortosa (1685-1700). Dominicà. Entrà al noviciat de València el 1656, després d’haver estudiat a Salamanca.

Fou catedràtic de teologia a la universitat de València, i el 1676 fou nomenat provincial de l’orde. A Tortosa celebrà dos sínodes.

Té inèdit un Tractatus de Praedestinations.

Arnulf -bisbe Girona-

3 Respostes

(Catalunya, segle X – Ripoll ?, Ripollès, 17 abril 970)

Abat de Ripoll (938-970) i bisbe de Girona (954-970).

El començament d’una nova basílica i l’impuls que donà a l’escriptori del monestir marcà el principi de l’època més puixant de Ripoll.

Conjuntament amb els bisbes de Barcelona, de Vic i de l’Urgell, s’oposà a la temptativa de l’abat Cesari de Montserrat de fer-se consagrar metropolità de la Tarraconense (956).

Amb el comte Sunifred II de Cerdanya, el bisbe d’Urgell i els abats del monestir de Bages i de la Grassa, féu un viatge a Roma a la recerca de privilegis papals (951).

Anglesola, Berenguer d’ -bisbe Girona-

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV – Perpinyà, 23 agost 1408)

Bisbe de Girona (1348-1408).

Elegit pels canonges; acceptà la butlla condemnatòria de Ramon Llull donada per Gregori XI; defensà constantment Benet XIII, que el féu cardenal de Sant Climent el 1397; l’acompanyà a Perpinyà, on morí.

Sembla que pertanyia a la branca de Miralcamp i que era fill de Bernat III.

Vila i Martínez, Josep

Deixa un comentari

(Benavites, Camp de Morvedre, 17 octubre 1866 – Girona, 1 setembre 1932)

Bisbe de Girona (1925-32). Estudià al seminari de València, fou ordenat el 1889. Des del 1887 era professor auxiliar de llatí del seminari, i després ho fou de diferents branques de filosofia.

Féu el doctorat en dret canònic a la Universitat de València, d’on més tard fou professor i vicecanceller, i el 1901 fou nomenat canonge magistral de València per oposició.

Ja bisbe de Girona, el 1928 decretà la moderna divisió d’arxiprestats de la diòcesi.

És autor de molts treballs en llatí, català i castellà, com el manual De ratione linguae latinae addiscendae (1896), un Manual de prelados (1924) i altres obres i cartes pastorals.

Girona, catedral de

111 Respostes

(Girona, Gironès)

Temple principal de la diòcesi de Girona, que té com a titular santa Maria. La catedral immediatament posterior a la conquesta cristiana (i potser també la dels segles V-VIII) era a l’emplaçament de l’actual. El bisbe Pere Roger restaurà l’edifici el 1015, i decidí la construcció de la catedral romànica, que fou consagrada el 1038, de la qual restà només una part de l’anomenada torre de Carlemany.

Al segle XII fou construït el claustre romànic, amb una gran profusió de decoració. La catedral fou ampliada, a partir del 1312, amb un absis i un deambulatori gòtics, nou capelles i l’inici de tres naus gòtiques, sota la direcció d’Enric de Narbona i el seu germà Jaume de Faveran. Les obres foren deturades el 1347, i el 1357 fou iniciada una nova etapa, sota la direcció dels mestres Pere Capmagre (1357-59), Francesc Saplana (1360-69) i Pere Sacoma (1369-94), que decidiren d’iniciar els murs d’una nau central i única; la variació de tres naus a una, ideada el 1360, no fou posada en pràctica fins el 1386, que Sacoma féu el primer tram, però les obres foren paralitzades per temor que l’estructura no resistís. Continuaren traballant-hi els mestres Guillem Morei i Guillem Bofill.

Després de diverses consultes i vacil·lacions, el 1416 fou convocada pel bisbe Dalmau de Mur una consulta de dotze mestres d’obres del Principat i de Mallorca i, sota la pressió de Bofill, hom decidí d’emprendre la construcció d’una única volta per a la gran nau, amb què s’acabà la catedral: té 50 m de llargada, 34 d’alçada i 22,98 d’amplada (la volta gòtica més ampla que mai ha estat feta). L’obra durà, però, fins al 1604.

El campanar fou bastit a partir del 1580, i la gran escalinata d’accés (de noranta graons), a la fi del segle XVII; la façana, completada recentment, fou projectada per Pere Costa el 1730. La porta dels Apòstols, que devia ésser la principal, hom la va acabant actualment, segons el primitiu projecte, atribuït a Guillem Morei (1366).

A l’interior es conserven la cadira episcopal i l’ara de marbre del segle XI, el baldaquí d’argent repussat (segles XIII-XIV) i el retaule (1325), també d’argent repussat, obra del mestre Bartomeu, de Pere Berneç i de Ramon Andreu, i nombroses tombes, algunes de les quals amb decoració gòtica.

A la banda de ponent del claustre, entre la catedral i la torre Cornèlia (1362), hi ha les sales capitulars, amb peces com el Tapís de la Creació (segle XII), el Beatus (segle X), l’arqueta d’Hisäm II, les butlles en papirs del 891 i el 897, l’estàtua de Carlemany (venerat durant segles com a sant) o de Pere III el Cerimoniós (segle XIV) i el ric arxiu documental catedralici.

Enllaç web: catedral de Girona