Arxiu d'etiquetes: biblioteques

Biblioteca Pública de Tarragona

2 Respostes

(Tarragona, 1836 – )

Centre bibliogràfic de titularitat estatal gestionat per la Generalitat de Catalunya. Fou creada arran de les desamortitzacions eclesiàstiques, amb la finalitat de conservar els fons bibliogràfics de Poblet, Santes Creus i altres monestirs propers.

El seu fons és format per gairebé 200.000 llibres, 30.000 microformes, 10.000 audiovisuals, 2.700 publicacions periòdiques i 425 CD-ROM.

Del fons patrimonial destaquen 300 manuscrits dels segles X al XVIII, 230 incunables, 35.000 obres dels segles XVI al XIX i la biblioteca del virrei Pedro Antonio de Aragó.

Enllaç web:  Biblioteca Pública de Tarragona

Biblioteca Pública de Girona

Deixa un comentari

(Girona, 1847 – )

Centre bibliogràfic de titularitat estatal gestionat per la Generalitat de Catalunya. Fou creada amb la finalitat de conservar els fons bibliogràfics dels vuit monestirs desamortitzats a la ciutat i algunes de les comarques properes, entre els quals destacaven els de Ripoll i Sant Feliu de Guíxols.

Fou oberta al públic l’any 1858 amb poc més de 7.000 volums. A més dels fons propis de biblioteca pública, té fons patrimonials, com els dels monestirs i els procedents de nombroses donacions fetes a partir de l’inici del segle XX.

Enllaç web:  Biblioteca Pública de Girona

Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra

Deixa un comentari

(Barcelona, 1990 – )

Biblioteca al servei de la Universitat Pompeu Fabra, entesa com a biblioteca única en tots els aspectes organitzatius i funcionals malgrat tenir els seus fons i serveis dispersos en seus diferents.

Els seus recursos informatius són: 200.000 volums de monografies i 5.000 títols de publicacions en sèrie, més d’un centenar de les quals són bases de dades en CD-ROM; l’Arxiu INPUT o recull dels millors programes de televisió del món fet per la International Public Television des del 1977, i les còpies dels programes més significatius produïts per TV3 i Canal 33.

Els seus nombrosos recursos informàtics són les eines bàsiques per a aconseguir millores en el funcionament intern i en la provisió de serveis en qualsevol de les seves seus. Participa en diferents projectes de cooperació interbibliotecària.

Enllaç web:  Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra

Biblioteca Balmes

12 Respostes

(Barcelona, 1923 – )

Biblioteca pública de ciències eclesiàstiques. Fundada per Ignasi Casanovas.

Administrada per la fundació Balmesiana i especialitzada en religió i filosofia, conté més de 35.000 volums. Entre les obres del seu fons cal fer esment de la biblioteca particular de Jaume Balmes.

Publica l’“Analecta Sacra Tarraconensia” i la “Bibliografia hispánica de ciencias histórico-eclesiásticas”.

Enllaç web:  Biblioteca Balmes

Fundació Biblioteca Josep Pla

Deixa un comentari

(Palafrugell, Baix Empordà, 6 juliol 1973 – )

Institució cultural privada. Creada amb representació institucional de l’ajuntament de Palafrugell i la diputació de Girona, dedicada a tenir cura del llegat literari de Josep Pla i a estudiar i difondre la seva obra.

L’any 2000 tingué el suport de la Fundació “La Caixa” per inaugurar un muntatge museogràfic permanent a la casa natal de l’escriptor a Palafrugell. Per mitjà de fotografies, documents, revistes i objectes vinculats a Pla, es fa un recorregut per la seva trajectòria literària. El muntatge posa l’èmfasi en la literatura més que no pas en el personatge i té una clara voluntat divulgativa. Així es completen els dos pilars bàsics de la Fundació: l’arxiu i centre de documentació, que conté la biblioteca planiana, i l’exposició museogràfica.

Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya

2 Respostes

(Catalunya, 1996 – 10 desembre 2013)

(CBUC)  Organisme públic. Format per les biblioteques universitàries catalanes i la Biblioteca de Catalunya per a millorar els serveis bibliotecaris mitjançant la cooperació. Constituït amb personalitat jurídica pròpia, té els orígens en la col·laboració de les tres biblioteques universitàries de Barcelona que iniciaren processos d’automatització el 1990.

El nombre d’universitats cresqué ràpidament i cinc anys després calgué un sistema d’automatització de biblioteques que substituís els antics i permetés l’automatització de les biblioteques de les noves universitats.

El seu primer projecte fou l’elaboració del Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya, i després s’emprengueren d’altres, com el prèstec interbibliotecari, les adquisicions conjuntes, la formació col·lectiva, l’establiment d’un protocol per a avaluar els serveis bibliotecaris, i la Biblioteca Digital de Catalunya.

El CBUC és organitzat en un consell de govern, una comissió executiva, una comissió tècnica, una oficina central i grups de treball. Es 2013 és va fusionar per constituir el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC).

Enllaç web: CSUC

Biblioteca-Museu Víctor Balaguer

16 Respostes

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 26 octubre 1884 – )

Biblioteca pública i museu. Fundada arran de la donació de Víctor Balaguer de la seva biblioteca particular (uns 22.000 volums) i la seva col·lecció artística, féu construir un edifici per allotjar-les i les llegà a la vila el 1900.

Especialitzada en fons sobre la corona de Catalunya-Aragó, la biblioteca té també altres interessants incunables (dels quals hi ha catàleg imprès), manuscrits, fullets sobre la guerra dels Segadors i la correspondència de Víctor Balaguer. També hi són importants les col·leccions d’arqueologia, de belles arts i de numismàtica.

El 1952 l’ajuntament cedí el castell de la Geltrú per a instal·lar-hi les col·leccions de ceràmica i d’arqueologia; el 1956 Lluís Plandiura li féu un llegat de pintura catalana dels segles XIX i XX. Actualment conté 50.000 volums.

Enllaç web:  Biblioteca Museu Víctor Balaguer

Biblioteca de la Universitat de Barcelona

25 Respostes

(Barcelona, 1835 – )

Biblioteca pública, radicada a l’edifici central de la Universitat de Barcelona, formant unitat amb totes les biblioteques de la universitat, el dipòsit bibliogràfic de Cervera, el registre de la propietat intel·lectual, la delegació del Dipòsit legal, la fonoteca i la videoteca. Té el seu origen en el procés de desamortització de convents i en les disposicions (1835) per instituir biblioteques provincials amb els fons respectius. Instal·lada al començament (1880) al nou edifici de la universitat.

La biblioteca té un fons de més d’un milió de volums, amb uns 2.045 manuscrits i 910 incunables, i i notables col·leccions d’impresos lul·lians, impresos barcelonins dels segles XV al XVIII, obres de mística i teologia dels segles XVI i XVII, fullets, revistes i una col·lecció de 25 cartells de la guerra civil, 896 pergamins i uns 5.000 gravats. Ha publicat diversos catàlegs de manuscrits (des del 1942) i un d’incunables (1945). Entre els exemplars més notables cal esmentar diversos manuscrits dels segles X, XI i XII; una Bíblia del segle XI; la Crònica del rei Jaume I (segle XIV), procedent de Poblet; el tercer llibre de Lo Crestià, d’Eiximenis, i Lo Somni, de Bernat Metge.

El 1979 començà la catalogació per ordinador dels impresos moderns i des del 1983 es cataloga segons les normes ISBD i s’introdueixen les dades a l’ordinador del Centre d’Informàtica de la Universitat, excepte pel que fa a la producció bibliogràfica catalana, que en rep la catalogació de l’Institut Català de Bibliografia.

Enllaç web:  Biblioteca de la Universitat de Barcelona

Biblioteca de la Filmoteca de Catalunya

2 Respostes

(Catalunya, 1982 – )

Centre especialitzat en cinema. Format per dos fons independents, ja que recull la Biblioteca de Cinema Delmir de Caralt, que ell i la seva esposa, Pilar Quadras, ambdós realitzadors de cinema afeccionats, iniciaren l’any 1924 adquirint llibres i revistes per a completar la seva formació cinematogràfica; a partir de l’any 1939 l’obriren als estudiosos i el 1972 la donaren a la Fundació Mediterrània, que creà un patronat.

Per altra banda, l’any 1982 nasquè la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya i, dins d’aquesta, la biblioteca amb el fons rebut de la delegació de la Filmoteca Nacional d’Espanya a Barcelona; el 1983, s’hi afegí la CO.CI.CA. (Col·lecció Cinematogràfica Catalana), adquirida al seu creador, Miquel Porter i Moix. L’any 1988 la Fundació Mediterrània i el Departament de Cultura signaren un conveni per a la gestió de la Biblioteca Delmir de Caralt.

Els fons d’ambdués institucions sumen al voltant de 30.000 llibres i fullets, més de 2.000 títols de revistes, més de 20.000 reculls de premsa diària, 45.000 fotografies, enregistraments sonors de producció pròpia i d’origen extern i cinc mil vídeos.

Biblioteca de Montserrat

1 Resposta

(Montserrat, Bages, finals segle XIX – )

Biblioteca essencialment eclesiàstica, de ciències humanes i de teologia. Radicada a les dependències del monestir.

Els orígens de la biblioteca coincideixen amb els del monestir. A la darreria del segle XVIII hi havia uns 8.500 volums, 158 incunables i 322 manuscrits. Destruïda durant la guerra del Francès, les obres de reconstrucció foren lentes.

Durant l’abadiat d’Antoni Maria Marcet (1913-46) es feren diverses obres d’ampliació (les del 1917, dirigides per Puig i Cadafalch, les de 1920-30 i les del 1941). Conté uns 270.000 volums, més de 2.000 manuscrits i 400 incunables.

Enllaç web:  Biblioteca de Montserrat