(Barcelona, 1930 – gener 1939)
(AEB) Associació professional. Agrupava les alumnes sortides de l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona, fundada el 1930.
L’any 1936 se’n separaren les bibliotecàries en exercici amb el nom d’Agrupació Professional de Bibliotecàries de Catalunya, que estava adherida a la FIAB.
Les dues agrupacions publicaren conjuntament el butlletí “AEB”.
(Alcúdia, Mallorca, 27 setembre 1892 – Madrid, 1983)
Escriptora. Es titulà de bibliotecària i arxivera, i des del 1923 fou bibliotecària i auxiliar arxivera de l’Arxiu Municipal de Terrassa i bibliotecària i conservadora del Museu Soler i Palet de Terrassa, fins el 1943.
L’any 1935 guanyà un concurs d’arxius convocat per la diputació de Barcelona. Creà la biblioteca escolar de l’Escola d’Economia i la de la presó del partit judicial. Residí alguns anys a sud-amèrica, i després visqué a Madrid.
Ha publicat obres de poesia, com Clarors matinals (1924), Tendal d’estrelles (1930), L’estela d’or (1934), etc, i la narració L’enflorament d’una il·lusió (1930) i Reseña histórica de los archivos y bibliotecas del ayuntamiento de Tarrasa (1942).
(Barcelona, 30 gener 1887 – 25 juliol 1982)
Professor, bibliotecari i investigador. Fill d’Antoni Rubió i Lluch. Estudià a Barcelona, i es doctorà en filosofia i lletres a la universitat de Madrid el 1907. Col·laborà en la comissió de Treball de l’Institut d’Estudis Catalans a Barcelona (1907-11 i 1913).
Fou director de la Biblioteca de Catalunya (1914-39), que esdevingué, gràcies al seu impuls, el gran centre cultural del país, i professor als Estudis Universitaris Catalans i a l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona (1915-23), de la qual fou també director (1930-39). Professà també bibliologia i literatura espanyola (1919-39) i literatura catalana (1931-39) a la Universitat de Barcelona.
El 1939, pel seu catalanisme independent, fou separat de tots els seus càrrecs per les autoritats franquistes. Llavors passà a ésser director literari de l’editorial Salvat i fou un dels reorganitzadors, clandestinament, dels Estudis Universitaris Catalans.
(Sitges, Garraf, 15 febrer 1954 – )
Bibliotecària i escriptora. Diplomada en biblioteconomia i documentació (1975) i llicenciada en filologia catalana (1977). Organitzà i dirigí el Servei de Documentació, Biblioteca i Arxiu del Parlament de Catalunya (1983-89). Com a subdirectora de la Biblioteca de Catalunya (1989-90) i gerent (1990-96) inicià un projecte de reorganització interna dels serveis i la informatització general de la biblioteca. Fou sòcia fundadora de l’Associació d’Arxivers de Catalunya i la seva primera secretària (1985-89). Formà part de diverses institucions europees.
Com a especialista en modernisme i noucentisme, ha publicat Cronologia del Noucentisme: una eina, Epistolari del Cau Ferrat (1981); J.V.Foix: 1918 i la Idea Catalana (Premi Recull d’Assaig 1988); Àlbum Foix, en cooperació amb Joan de Déu Domènec; i Joaquim Sunyer (1874-1956). De la seva obra poètica destaquen Memorial de platges (Premi Rosa Leveroni 1992), Jardí d’ambre (Premi Recull de Poesia 1997) i Les ales del buit.
El 1996 fou elegida diputada al Parlament per Convergència i Unió.
(València, 15 novembre 1901 – Barcelona, 13 abril 1998)
Numismàtic, historiador i bibliotecari. Doctor en història (1926), el 1930 ingressà al Cos d’Arxivers Bibliotecaris i Arqueòlegs i fou nomenat director del Museu Arqueològic i de la Biblioteca Provincial de Tarragona. Especialitzat en la història monetària, el 1931 passà com a conservador a la Secció de Numismàtica del Museo Arqueológico Nacional de Madrid, i del 1937 al 1939 fou director accidental de l’Arxiu del Regne de València.
Essent director de la Biblioteca de Catalunya (1940-72), llavors anomenada Central, i de l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona (1943-72), fundà la revista “Biblioteconomía” (1944). Catedràtic de paleografia i diplomàtica a les universitats d’Oviedo (1943), València (1943-45) i Barcelona (1945-71).
És autor de diversos estudis històrics, entre els quals destaquen La Ceca de Valencia y las acuñaciones valencianas en los siglos XIII a XVIII (1929), La moneda española (1946), Glosario hispánico de Numismática (1946), Aportación a la historia monetaria del Reino de Valencia en el siglo XVIII (1955), Bibliografía de la Historia Monetaria de España (1958) i La moneda del reino de Valencia (1977).
(Barcelona, 23 maig 1924 – 29 agost 2007)
Historiadora de la literatura. Bibliotecària i directora de la Biblioteca Provincial i Universitària de Barcelona i de la de Catalunya. El 1959 es casà amb Jordi Rubió i Balaguer.
Ha publicat un gran nombre de treballs d’història literària de Catalunya: Ramon Llull en l’obra de Jacint Verdaguer (1953), Deu anys de publicacions verdaguerianes 1945-1954 (1957), La llengua catalana segons A. Rubió i Lluch (1957), Notes sobre les edicions gramaticals erasmianes de Barcelona al segle XVI (1967), Notes sobre la tradició manuscrita i impresa del Llibre d’Amic e Amat de Ramon Llull (1962-67), Qué es y qué puede ser la Biblioteca Provincial y Universitaria de Barcelona (1972) i Troballa de les tres últimes obres de Mossèn Cinto Verdaguer (1977), entre altres.
(Reus, Baix Camp, 1949 – )
Doctora en biblioteconomia. Llicenciada en filologia hispànica per la Universitat de Barcelona (1973), graduada per l’Escola de Bibliotecàries (1976) i doctora per la School of Library and Information Science de la universitat de Pittsburg (1990). El 1999 passà a la facultat de biblioteconomia i documentació de la Universitat de Barcelona, de la qual fou la primera degana.
És autora de L’Escola de Bibliotecàries, 1915-1939 (1992) i de nombrosos articles especialitzats. Membre de la Secció de Catalogació de la Federació Internacional d’Associacions de Bibliotecaris i Biblioteques.
(Barcelona, 13 desembre 1918 – 23 setembre 2014)
Bibliotecària i escriptora. Filla d’Antoni Rovira i Virgili, en 1936-39 cursà estudis a l’Escola de Bibliotecàries, que hagué d’interrompre en exiliar-se la seva família a França. Graduada a Montpeller, el 1953 tornà a Catalunya, on treballà en diverses biblioteques i fou, durant un temps, cap de les biblioteques de Barcelona.
Especialitzada en literatura infantil i juvenil, és autora de Bibliografía histórica del libro infantil en catalán (1972, amb Carme Ribé), la tesi doctoral Noucentisme i literatura infantil (1973, no publicada) i Organització d’una biblioteca escolar (1981, amb altres).
El 2002 rebé la Creu de Sant Jordi i el 2008 el premi Aurora Díaz Plaja de Literatura Infantil i Juvenil per l’article El llibre per a infants i adolescents. Dels orígens a la desfeta (2008).
(Barcelona, 1 abril 1872 – 12 octubre 1949)
Pedagoga. Promotora de l’educació femenina popular. Fou bibliotecària de l’Obra de Buenas Lecturas, que sobresortí en el camp educatiu i professional, i d’on sorgí, el 1922, l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona.
Fou reina dels Jocs Florals de Barcelona (1892) i l’any següent es casà amb Narcís Verdaguer i Callís. Amb Francesc Cambó, antic passant del seu marit, mantingué una amistat reflectida en un extens epistolari (1907-47), inèdit.
El 1932 organitzà la secció femenina de la Lliga Regionalista. Havia col·laborat a “La Veu de Catalunya” amb el pseudònim de Franar.
Dades dels Països Catalans 