Arxiu d'etiquetes: bibliotecàris/es

Augé i Montanyà, Ramir

Deixa un comentari

(Organyà, Alt Urgell, 1898 – Montserrat, Bages, 1979)

Escripturista. Monjo de Montserrat, on ensenyà teologia i fou bibliotecari. Es formà a l’École Biblique de Jerusalem (1930-48) sota el guiatge de M-Joseph Lagrange, L-Hugues Vincent, Paul Dhorme i F.M. Abel.

Ha traduït i comentat els profetes i alguns dels llibres sapiencials de la Bíblia de Montserrat (1935-66), així com l’edició manual de la mateixa Bíblia (1966-67). Ha preparat l’edició del Llibre de Job (1968). Ha publicat algunes monografies històriques i exegètiques.

Alòs-Moner i de Dou, Ramon d’

4 Respostes

(Barcelona, 13 juny 1885 – 9 febrer 1939)

Bibliotecari i erudit. Va estudiar Ramon Llull, sobre el qual escriví treballs de bibliografia, com els Catàlegs (1918), i edità una selecció de poesies (1925) i una antologia de textos (1932).

Són importants les seves edicions de cronistes catalans (1932 i 1936), les publicacions sobre Arnau de Vilanova, i els estudis sobre Turmeda, els bestiaris i l’humanisme català. Mereix relleu el seu estudi sobre la influència de Dante en l’antiga literatura catalana.

Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres i secretari de l’Institut d’Estudis Catalans.

Albareda i Ramoneda, Anselm

7 Respostes

(Barcelona, 16 febrer 1892 – 20 juliol 1966)

Historiador, bibliotecari i cardenal. Ordenat el 1913, es doctorà en teologia a Roma i amplià estudis a Friburg (1921-24).

Arxiver del monestir de Montserrat, els seus estudis es dedicaren a la història d’aquest: La impremta de Montserrat. Segles XV i XVI (1919), Bibliografia dels monjos de Montserrat. Segle XVI (1928), L’abat Oliba, fundador de Montserrat (1931), Història de Montserrat (1931), Bibliografia de la regla benedictina (1933), etc.

Nomenat prefecte de la Biblioteca Vaticana el 1936, fou cardenal el 1962.

Fundà “Analecta Montserratensia” (1917) i “Catalonia Monastica” (1926), publicacions de l’abadia de Montserrat.

Aguiló i Miró, Àngel

2 Respostes

(Barcelona, 1874 – 1947)

Erudit, arxiver i bibliotecari. Bibliotecari de la Biblioteca Universitària de Barcelona.

S’encarregà de l’edició pòstuma d’algunes obres del seu pare, Marià Aguiló i Fuster, com Lo llibre de la Mort (1899), Lo llibre de l’Amor (1901), etc.

Deixà alguns treballs d’investigació i d’erudició.

Agrupació Escola de Bibliotecàries

Deixa un comentari

(Barcelona, 1930 – gener 1939)

(AEB)  Associació professional. Agrupava les alumnes sortides de l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona, fundada el 1930.

L’any 1936 se’n separaren les bibliotecàries en exercici amb el nom d’Agrupació Professional de Bibliotecàries de Catalunya, que estava adherida a la FIAB.

Les dues agrupacions publicaren conjuntament el butlletí “AEB”.

Verger i Ventayol, Maria

Deixa un comentari

(Alcúdia, Mallorca, 27 setembre 1892 – Madrid, 1983)

Escriptora. Es titulà de bibliotecària i arxivera, i des del 1923 fou bibliotecària i auxiliar arxivera de l’Arxiu Municipal de Terrassa i bibliotecària i conservadora del Museu Soler i Palet de Terrassa, fins el 1943.

L’any 1935 guanyà un concurs d’arxius convocat per la diputació de Barcelona. Creà la biblioteca escolar de l’Escola d’Economia i la de la presó del partit judicial. Residí alguns anys a sud-amèrica, i després visqué a Madrid.

Ha publicat obres de poesia, com Clarors matinals (1924), Tendal d’estrelles (1930), L’estela d’or (1934), etc, i la narració L’enflorament d’una il·lusió (1930) i Reseña histórica de los archivos y bibliotecas del ayuntamiento de Tarrasa (1942).

Rubió i Balaguer, Jordi

21 Respostes

(Barcelona, 30 gener 1887 – 25 juliol 1982)

Professor, bibliotecari i investigador. Fill d’Antoni Rubió i Lluch. Estudià a Barcelona, i es doctorà en filosofia i lletres a la universitat de Madrid el 1907. Col·laborà en la comissió de Treball de l’Institut d’Estudis Catalans a Barcelona (1907-11 i 1913).

Fou director de la Biblioteca de Catalunya (1914-39), que esdevingué, gràcies al seu impuls, el gran centre cultural del país, i professor als Estudis Universitaris Catalans i a l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona (1915-23), de la qual fou també director (1930-39). Professà també bibliologia i literatura espanyola (1919-39) i literatura catalana (1931-39) a la Universitat de Barcelona.

El 1939, pel seu catalanisme independent, fou separat de tots els seus càrrecs per les autoritats franquistes. Llavors passà a ésser director literari de l’editorial Salvat i fou un dels reorganitzadors, clandestinament, dels Estudis Universitaris Catalans.

Panyella i Balcells, Vinyet

Deixa un comentari

(Sitges, Garraf, 15 febrer 1954 – )

Bibliotecària i escriptora. Diplomada en biblioteconomia i documentació (1975) i llicenciada en filologia catalana (1977). Organitzà i dirigí el Servei de Documentació, Biblioteca i Arxiu del Parlament de Catalunya (1983-89). Com a subdirectora de la Biblioteca de Catalunya (1989-90) i gerent (1990-96) inicià un projecte de reorganització interna dels serveis i la informatització general de la biblioteca. Fou sòcia fundadora de l’Associació d’Arxivers de Catalunya i la seva primera secretària (1985-89). Formà part de diverses institucions europees.

Com a especialista en modernisme i noucentisme, ha publicat Cronologia del Noucentisme: una eina, Epistolari del Cau Ferrat (1981); J.V.Foix: 1918 i la Idea Catalana (Premi Recull d’Assaig 1988); Àlbum Foix, en cooperació amb Joan de Déu Domènec; i Joaquim Sunyer (1874-1956). De la seva obra poètica destaquen Memorial de platges (Premi Rosa Leveroni 1992), Jardí d’ambre (Premi Recull de Poesia 1997) i Les ales del buit.

El 1996 fou elegida diputada al Parlament per Convergència i Unió.

Mateu i Llopis, Felip

3 Respostes

(València, 15 novembre 1901 – Barcelona, 13 abril 1998)

Numismàtic, historiador i bibliotecari. Doctor en història (1926), el 1930 ingressà al Cos d’Arxivers Bibliotecaris i Arqueòlegs i fou nomenat director del Museu Arqueològic i de la Biblioteca Provincial de Tarragona. Especialitzat en la història monetària, el 1931 passà com a conservador a la Secció de Numismàtica del Museo Arqueológico Nacional de Madrid, i del 1937 al 1939 fou director accidental de l’Arxiu del Regne de València.

Essent director de la Biblioteca de Catalunya (1940-72), llavors anomenada Central, i de l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona (1943-72), fundà la revista “Biblioteconomía” (1944). Catedràtic de paleografia i diplomàtica a les universitats d’Oviedo (1943), València (1943-45) i Barcelona (1945-71).

És autor de diversos estudis històrics, entre els quals destaquen La Ceca de Valencia y las acuñaciones valencianas en los siglos XIII a XVIII (1929), La moneda española (1946), Glosario hispánico de Numismática (1946), Aportación a la historia monetaria del Reino de Valencia en el siglo XVIII (1955), Bibliografía de la Historia Monetaria de España (1958) i La moneda del reino de Valencia (1977).

Guilleumas i Brosa, Rosalia

Deixa un comentari

(Barcelona, 23 maig 1924 – 29 agost 2007)

Historiadora de la literatura. Bibliotecària i directora de la Biblioteca Provincial i Universitària de Barcelona i de la de Catalunya. El 1959 es casà amb Jordi Rubió i Balaguer.

Ha publicat un gran nombre de treballs d’història literària de Catalunya: Ramon Llull en l’obra de Jacint Verdaguer (1953), Deu anys de publicacions verdaguerianes 1945-1954 (1957), La llengua catalana segons A. Rubió i Lluch (1957), Notes sobre les edicions gramaticals erasmianes de Barcelona al segle XVI (1967), Notes sobre la tradició manuscrita i impresa del Llibre d’Amic e Amat de Ramon Llull (1962-67), Qué es y qué puede ser la Biblioteca Provincial y Universitaria de Barcelona (1972) i Troballa de les tres últimes obres de Mossèn Cinto Verdaguer (1977), entre altres.