Arxiu d'etiquetes: benedictins/nes

Colombàs i Llull, Benet

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 11 desembre 1920 – Montserrat, Bages, 6 juliol 2009)

Historiador. Ingressà al monestir de Montserrat, on rebé el nom de Garsias, el 1942.

Doctor en història eclesiàstica per Lovaina (1955), s’ha dedicat especialment a estudiar la congregació benedictina de Valladolid i el monaquisme antic.

Fundador de les revistes “Studia Monastica” i “Yermo”, i impulsor de les Setmanes d’Estudis Monàstics celebrades a diversos indrets de la península a partir del 1958.

Després estigué al davant del monestir de Binicanella.

Coll, monestir del

4 Respostes

(Susqueda, Selva)

Antic priorat benedictí (Santa Maria del Coll), filial d’Amer, al límit amb el terme d’Osor, prop del coll de Nafré, a les Guilleries.

El territori depenia d’Amer ja el 860; la comunitat, aplegada entorn de l’església de Santa Maria, consta des del 1187; es regulava per una concòrdia feta amb el bisbe de Vic el 1320 i per una altra amb l’abat d’Amer el 1369. Des del 1482 tenia el títol de prior un monjo d’Amer, i el títol prioral fou refós amb l’abacial d’Amer el 1592.

Resten l’església romànica (segles XII-XIII), restaurada, la casa rectoral i una hosteria; és parròquia del poble del Coll des del 1855, i santuari marià.

Codinet, monestir de

Deixa un comentari

(les Valls d’Aguilar / la Ribera d’Urgellet, Alt Urgell)

Antiga abadia benedictina (Sant Climent de Codinet), situada a l’esquerra del Segre, entre els antics termes de Noves de Segre i el Pla de Sant Tirs. Era lloc de refugi i hospitalitat, prop del camí de la Seu d’Urgell.

Hom n’ignora la fundació i la regla de la primitiva comunitat, esmentada el 803 sota l’abat Víntila; el 829 observava ja la regla de sant Benet. El 1001, a causa del relaxament a que havia arribat, el papa Silvestre II l’uní al monestir de Tresponts; a partir d’aleshores hom no té cap més notícia de la comunitat.

Les edificacions foren arrasades per una riuada del Segre.

La capella de Sant Pere de Codinet, a l’altra banda de la carretera moderna, en recorda el nom.

Clarà, monestir de

5 Respostes

(Argentona, Maresme)

Priorat benedictí (Sant Pere de Clarà), prop del terme d’Òrrius.

El 1080 Adelaida Guadald cedí el lloc (on a la fi del segle IX ja hi havia una església alçada per Baió i potser una cel·la monacal) al monestir de Cluny, i, malgrat l’oposició, l’abadia de Sant Cugat del Vallès el sotmeté al de Sant Pere de Casserres (els priors de Clarà foren monjos de Casserres fins al 1359), dependència que es trencà el segle XV amb la introducció de priors comendataris.

El 1597 fou unit definitivament a la mensa capitular del nou bisbat de Solsona, que l’arrendà als Marc d’Òrrius, després senyors del lloc.

L’església, ja sense culte el 1730, restaurada vers el 1920, és obra de la fi del segle XIII, o del començament del XIV, gòtica, amb molts elements d’una altra, romànica, anterior; la nau és quasi quadrada, així com el presbiteri; hi ha restes de les edificacions priorals.

Procedeixen de Clarà els dos sarcòfags de pedra de la façana de l’església d’Argentona.

Chanon, Joan

1 Resposta

(Mirapeix, País de Foix, 1480 – Montserrat, Bages, 1568)

Eclesiàstic. Ingressà a Montserrat el 1512.

Fou mestre de novicis en diversos monestirs hispànics i, durant molt de temps, confessor de pelegrins a Montserrat.

Esdevingué el primer confés i director espiritual d’Ignasi de Loiola, en ocasió de la seva estada al santuari a l’inici de la seva conversió (1522).

Cervià, monestir de

3 Respostes

(Cervià de Ter, Gironès)

Priorat benedictí (Santa Maria de Cervià) situat al peu del castell de Cervià.

Fou fundat el 1053 per Silvi Llobet; el 1055 fou supeditat al monestir de Sant Miquel de la Clusa (Klausen, Tirol).

Adquirí una gran vitalitat, però a partir del segle XV inicià la decadència; el segle XVI ja havia trencat els lligams amb Klausen i era vinculat al monestir de Santa Maria de Ridaura (Garrotxa).

El segle XVIII s’uní al monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona, fins al 1835, que passà a mans de particulars.

Se’n conserva l’església romànica, obra del segle XI, amb una nau de volta de canó i dues de laterals de quart de cercle, amb planta de creu llatina i tres absis. El 1746 foren renovats i eixamplats els claustres.

Enllaç: Santa Maria de Cervià

Cererols i Fornells, Joan

Deixa un comentari

(Martorell, Baix Llobregat, 9 setembre 1618 – Montserrat, Bages, 27 agost 1680)

Compositor. Monjo de Montserrat (1636), fou mestre de música de l’escolania i mestre de capella.

Escriví música polifònica religiosa i és el representant més destacat de l’escola de Montserrat.

Cellers, monestir de

2 Respostes

(Torà, Segarra)

Monestir benedictí (Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers).

Fou fundat el 1038 prop de Cellers; el 1071 fou unit a Sant Sadurní de Tavèrnoles com a priorat. Des de mitjan segle XIV només tingué prior nominal i gens de vida monàstica. Guardava les relíquies dels seus patrons, robades el 1399 pels cardonins.

Se’n conserva la curiosa església romànica (segles XI-XII), restaurada, amb interessants detalls arquitectònics; consta d’un creuer de tres absis; la cripta, amb capitells originals; fou restaurada el 1898.

Castelldefels, monestir de

2 Respostes

(Castelldefels, Baix Llobregat)

Antic monestir benedictí (Santa Maria de Castelldefels) fundat poc abans del 966, segurament pel comte Miró I de Barcelona.

Els comtes Borrell II i Letgarda l’uniren, entre el 967 i el 977, a Sant Cugat del Vallès.

La ràtzia d’Almansor (985) féu que la fundació no prosperés, i després del 986 restà com a simple possessió de Sant Cugat.

Casanoves i Bertran, Narcís

4 Respostes

(Sabadell, Vallès Occidental, febrer 1747 – la Vinyavella, Esparreguera, Baix Llobregat, 1 abril 1799)

Compositor. Monjo benedictí, estudià a l’Escolania de Montserrat i professà en aquell monestir a 16 anys; on fou organista i un dels intèrprets més notables de la seva època.

Compongué música sacra, destinada principalment als oficis del monestir. El seu estil revela una influència italiana evident, pròpia de l’època, així com una devoció profunda.

En el Magnificat, per a cor i orquestra, uneix la salmòdia gregoriana, conductora del cor, amb les intervencions brillants del solista, que imita les improvisacions i corals del cant gregorià.