Arxiu d'etiquetes: benedictins/nes

Olzinelles i Miquel, Roc d’

(Igualada, Anoia, 17 gener 1784 – Osseja, Alta Cerdanya, 13 octubre 1835)

Erudit i monjo benedictí. Estudià a Sant Pau del Camp, de Barcelona, d’on fou professor en 1800-03.

Paborde d’Àger i darrer arxiver del monestir de Ripoll, on adquirí anomenada pel seu intens treball en l’ordenació, pels seus apunts històrics manuscrits (guardats en part a l’arxiu de la mensa episcopal de Vic i a l’Arxiu de la Corona d’Aragó), i pel seu carteig sobre temes d’història amb Pròsper de Bofarull, amb el canonge de Vic Jaume Ripoll i amb els historiadors La Caxal, continuador de l’España Sagrada, i Jaume Villanueva.

Es guanyà fama de molt erudit, malgrat que els seus escrits no arribaren, en general, a ésser impresos. El 1820 fou diputat a corts.

D’aquesta època es conserva un treball polèmic, en castellà: Contestaciones a Llorente (1821-22), amb motiu de l’obra que aquest va publicar (1820) sobre la constitució de la clerecia, i el Cristiano pacífico (1835), amb el pseudònim de Sebastián Driala.

La destrucció de Ripoll el 1835 fou causa de la seva fugida a Osseja.

Muntadas i Romaní, Miquel

(Capellades, Anoia, 30 novembre 1808 – Montserrat, Bages, 8 març 1885)

Benedictí. El 1865 fou elegit prior del monestir de Montserrat i, el 1875, Pius IX el nomenà abat perpetu. Reorganitzà la comunitat i restaurà el santuari.

Autor del llibre Montserrat (1871).

Mont, el -Bages-

(Castellfollit del Boix, Bages)

Priorat benedictí (Sant Pau del Mont) dependent de Sant Pere de la Portella (Berguedà), situat a l’antic terme de Grevalosa.

És esmentat ja el 1140. Els priors eren monjos de la Portella que solien tenir-hi comanat un sacerdot o rector que s’encarregava de l’església i de la veïna de Sant Miquel.

Des del segle XV perdé el caràcter de priorat i restà simple propietat de la Portella. Hi ha les ruïnes de l’antiga església.

Miret i Lluís, Hildebrand Maria

(el Poal, Pla d’Urgell, 11 agost 1921 – Montserrat, Bages, 29 octubre 2010)

Escriptor i monjo benedictí de la comunitat de Montserrat.

Ha col·laborat a diverses publicacions periòdiques.

És autor de la sèrie de fullets Himnari dels fidels, iniciada en 1950, i de petits assaigs sobre temes lingüístics i pedagògics apareguts a revistes especialitzades.

Martí i Marvà, Jaume

(Vallmanya, Segrià, vers 1600 – Montserrat, Bages, 1678)

Músic i monjo benedictí. Es formà a l’escolania de Montserrat.

Prengué hàbit al mateix monestir en 1619. En fou abat del 1645 al 1649.

En 1650 li fou publicat un Memorial o tratado en favor de los niños escolares y seminario de Nuestra Señora de Montserrat.

Marquina, Dídac

(Estadella, Aragó, segle XVI – Catalunya, 1624)

Frare benedictí. Passà la seva vida a Catalunya. Prengué l’hàbit el 1573 a Montserrat, on havia estat escolà. Ocupà molts càrrecs dins de la comunitat.

Després fou abat del monestir de Sant Feliu de Guíxols. Gaudí de bon prestigi.

Marquès, Joan -compositor-

(Arbeca, Garrigues, 1582 – Montserrat, Bages, 1658)

Compositor i frare benedictí. Pertanyia a la comunitat de Montserrat. Fou mestre de capella notable.

Visqué algun temps a Madrid, on exercí el mateix càrrec.

Altra vegada a Montserrat, en seria abat.

És autor de nombroses composicions de música sacra, avui perdudes o no estudiades.

Marcet i Poal, Antoni Maria

(Terrassa, Vallès Occidental, 5 juliol 1878 – Montserrat, Bages, 13 maig 1946)

Monjo benedictí de Montserrat, on havia estat escolà (1886-94) i sacerdot (1902). Germà d’Adeodat F. Després d’ésser consultor de la Congregació Benedictina de Subiaco, fou elegit abat coadjutor de l’abat Josep Deàs (1912).

Convertit ja en abat titular, el seu abadiat fou remarcable per l’esforç en pro de la cultura dels monjos i la presència montserratina a Catalunya. Restaurà la Biblioteca del monestir.

Des del 1941 tingué com a coadjutor l’abat Aureli Maria Escarré.

Marcet i Poal, Adeodat F.

(Terrassa, Vallès Occidental, 1875 – Montserrat, Bages, 1 març 1964)

Botànic. Germà d’Antoni Maria. Perit agrònom de professió, ingressà a l’orde benedictí i residí a l’abadia de Montserrat.

Realitzà diverses recerques sobre la flora montserratina i fou membre corresponent de la secció de ciències de l’Institut d’Estudis Catalans.

A més de les seves col·laboracions científiques al “Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural” i a la “Revista Montserratina”, escriví algunes obres de caràcter religiós.

Maleses, les

(la Pobla de Segur, Pallars Jussà)

Antic monestir benedictí (Sant Pere de les Maleses), avui enderrocat, erigit a mitjan segle IX amb el nom de Sant Andreu de les Maleses, al centre de la vall de les Maleses.

S’hi conserven dos absis, decorats, segons Puig i Cadafalch, amb petites traces de pintures murals i uns trossos de paret.