Raval.
Caseria, a la costa, al voltant de la cala Fornells, al nord de la platja d’Aiguablava, davant l’illa Blanca.
(Santiago de Cuba, Cuba, 26 juliol 1928 – Begur, Baix Empordà, 20 setembre 2019)
Violoncel·lista i gambista. Fill d’Ernest Cervera i Astor, i germà de Montserrat. Deixeble de Lluís Millet i Farga, de Paul Tortelier i de Gaspar Cassadó.
Membre fundador del Quartetto Brahms de Roma (1963). Professor als conservatoris de Colònia, de Friburg i de Lausana.
Ha fet nombrosos enregistraments i tandes de concerts a Europa i a Amèrica.
(Begur, Baix Empordà, 1853 – Catalunya, segle XIX)
Farmacèutic. Pertanyia al cos de Sanitat Militar.
Publicà algunes obres de farmàcia i física i col·laborà intensament a diverses publicacions especialitzades.
Cap, als penya-segats del massís de Begur, on la Costa Brava canvia l’orientació nord-sud, per la nord-est – sud-oest.
Està coronat per un semàfor marítim i una estació meteorològica.
Cala de la Costa Brava, al nord-est de la cala de sa Tuna.
Prop de la platja s’agrupa un petit nucli turístic.
(Begur, Baix Empordà, segle XIX – Catalunya, segle XIX)
Polític. Industrial suro-taper, fou diputat a les corts per la Bisbal.
Participà activament en la revolució de setembre de 1868, i aquell mateix any fou nomenat governador civil de Girona.
Poble, al sud del terme. L’església de Sant Esteve depengué de la de Palafrugell i després de la de Llofriu.
Hi ha un notable castell medieval, dit torre d’Esclanyà.
Depengué de la baronia de Cruïlles.
(Begur, Baix Empordà, segle XVIII – Barcelona, segle XIX)
Advocat. Durant la Guerra del Francès s’uní al sometent d’ajut a Girona i contribuí a organitzar-hi un cos d’exèrcit de reserva.
En 1821-23 fou síndic de l’ajuntament de Barcelona; com a tal tractà amb el mariscal Moncey de la capitulació de Barcelona davant les tropes franceses.
Exiliat, en retornar fou nomenat promotor fiscal de l’audiència de Barcelona.
(Catalunya, vers 1306 – 1395)
Almirall. Senyor de les baronies de Cruïlles, Peratallada i Begur; fill i hereu (1348) de Gilabert (V) de Cruïlles i Dionís (Catalunya, segle XIII – 1348) Governador de València (1329), com el seu pare Bernat de Peratallada. Es casà amb una filla natural del rei de Mallorca.
Gilabert (VI) fou fet cavaller a la coronació d’Alfons III el Benigne (1329), prengué part en la campanya del Rosselló (1345) i fou alcaid de Morvedre (1348). Participà en l’expedició de Sardenya (1354).
El 1355 acompanyà el rei Pere III el Cerimoniós a Avinyó, i el 1359 prengué part en la defensa de Barcelona contra l’estol castellà. En 1361-62 fou un dels negociadors de la pau amb Castella.
El 1371 fou enviat a Sardenya com a governador de Logudor, i s’hi distingí defensant Càller. El 1374 hom el nomenà capità general de l’illa en morir Berenguer Carròs.
Capità general de la mar el 1377, portà a terme la gesta de Porto Pisano, on foren cremades les galeres de Joan Galeazzo Visconti (1378). Més tard (1382) fou un dels qui portaren a Catalunya la reina Maria I de Sicília.
Governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya el 1384, defensà el país contra el comte d’Empúries, però fou després destituït per Joan I el Caçador (1387). Reconciliat amb el rei i reposat en la governació del Rosselló, defensà el comtat contra la invasió dels Armanyac (1392).
El 1369 adquirí la baronia de Rupit i fou també senyor de Creixenturri pel seu matrimoni (vers 1360) amb Elvira de Puigpardines (morta el 1395), però el 1381 vengué aquest domini a l’abat de Sant Joan de les Abadesses. El 1370 el rei li concedí una fira de 15 dies per a la seva vila de Peratallada.
El 1395 hom li confià el comandament de l’expedició de Sardenya,
En morir, ja molt vell, deixà un fill, Jofre Gilabert (I), menor d’edat, la paternitat del qual fou discutida pels Cruïlles de la línia de Calonge, que pretengueren el patrimoni del difunt i pledejaren, en va, davant el rei. Durant el plet el rei retingué les baronies.
Dades dels Països Catalans 