Arxiu d'etiquetes: barris

Paitrossos

(l’Aldea, Baix Ebre)

Nucli (o Barri de l’Estació), sorgit a l’entroncament de les carreteres de Barcelona a València amb la de Barcelona a Tortosa, al voltant de l’Hostal Nou i de l’estació de l’Aldea del ferrocarril de Barcelona a València.

Junt amb el barri de l’Hostal dels Alls forma el poble de l’Aldea.

Oliveres, les -Barcelonès-

(Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès)

Barri perifèric i obrer, al sector muntanyós del nord-est del centre urbà. És format per blocs d’habitatges amb un alt volum d’ocupació del sòl.

L’edificació s’inicià els anys 1960 per una empresa privada en un sector qualificat de parc forestal al pla comarcal del 1953.

És deficitari dels principals equipaments urbans i només és parcialment urbanitzat. Té associació de veïns.

Hom hi ha previst instal·lacions esportives.

Oliva, l’ -Tarragona-

(Tarragona, Tarragonès)

Barri de la ciutat, al nord de la ciutat.

Format per nombrosos xalets als vessants de la muntanya de l’Oliva, on hi havia hagut una fortificació.

Oliva -Vallès Oriental-

(Mollet del Vallès, Vallès Oriental)

Barri, al sud-est del centre urbà, format a la fi del decenni del 1960 amb l’edificació de blocs d’habitatges al voltant d’un petit nucli d’habitatges unifamiliars.

Hi habiten principalment treballadors qualificats.

Ocata

(el Masnou, Maresme)

Barri litoral, amb el qual forma un continuum urbà, a llevant del centre de la vila.

S’estén per la carretera de Barcelona a la Jonquera, paral·lelament a la via del ferrocarril de Barcelona a Girona per Mataró, el qual hi té baixador.

A la platja d’Ocata desemboca la riera de Teià.

Morrot, el

(Barcelona, Barcelonès)

Sector marítim de la ciutat, a la vora de Cantunis, entre la muntanya de Montjuïc i la mar, on hi ha la dàrsena del port i diverses instal·lacions industrials.

El travessa una branca de la línia dels Ferrocarrils Catalans (estació de mercaderies del Morrot). Al començament del segle XX hom guanyà terreny a la mar i amplià l’estació; el 1903 fou inaugurat el tramvia.

Les coves de l’escarpament de la muntanya han estat habitades després del 1939.

Montsolís

(Sant Adrià de Besòs, Barcelonès)

Barri industrial, situat al nord-oest del terme, a l’esquerra del Besòs, damunt el barri de la Verneda.

Es desenvolupà a partir del 1955, prèvia aprovació d’un pla parcial d’ordenació, les indústries hi són de dimensions mitjanes.

Montserrat, colònia

(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)

Barri residencial i d’estiueig, situat al límit amb el terme de Molins de Rei (Baix Llobregat), al cim de la petita serra que separa Valldoreix del veïnat de la Rierada.

Montserrat, barri de -Igualada-

(Igualada, Anoia)

Barri perifèric de tipus residencial i obrer, al nord-oest del centre urbà, prop de l’antiga carretera de Barcelona a Lleida, havent travessat el pont de Can Riba.

Promogut per l’Obra Sindical del Hogar, els blocs d’habitatges foren bastits a partir del 1960.

Montolivet, el -Garrotxa-

(Olot, Garrotxa)

Antic volcà (541 m alt), situat al sud-oest de la ciutat. El 1835 hi fou bastida una torre de defensa.

Modernament els seus vessants han estat urbanitzats; s’hi troba el nou barri de Montolivet (o de Sant Pere Màrtir), amb capacitat per a unes 300 famílies, de tipus residencial (cases d’una sola planta).