(Mataró, Maresme)
Barri obrer de la ciutat, situat al nord-est del centre urbà, entre la ronda d’Alfons X i el barri dels Molins,
Sorgí amb l’expansió urbana i l’onada immigratòria dels anys 1950.
És urbanitzat i té una gran densitat de població i d’ocupació del sòl.
(Berguedà)
Nucli antic de la vila de Bagà.
(Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà)
Veïnat i santuari (Mare de Déu de Palau), situats a la dreta de la Muga, aigua avall d’Albanyà.
El santuari és un exemplar romànic, de pedra, amb volta apuntada.
(Vacarisses, Vallès Occidental)
Raval, situat a l’antic camí de Terrassa a Monistrol de Montserrat, al sector occidental del terme, prop de l’antic mas de Palà i de l’hostal de Palà.
Modernament hom hi ha creat una urbanització.
(l’Aldea, Baix Ebre)
Nucli (o Barri de l’Estació), sorgit a l’entroncament de les carreteres de Barcelona a València amb la de Barcelona a Tortosa, al voltant de l’Hostal Nou i de l’estació de l’Aldea del ferrocarril de Barcelona a València.
Junt amb el barri de l’Hostal dels Alls forma el poble de l’Aldea.
(Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès)
Barri perifèric i obrer, al sector muntanyós del nord-est del centre urbà. És format per blocs d’habitatges amb un alt volum d’ocupació del sòl.
L’edificació s’inicià els anys 1960 per una empresa privada en un sector qualificat de parc forestal al pla comarcal del 1953.
És deficitari dels principals equipaments urbans i només és parcialment urbanitzat. Té associació de veïns.
Hom hi ha previst instal·lacions esportives.
Barri de la ciutat, al nord de la ciutat.
Format per nombrosos xalets als vessants de la muntanya de l’Oliva, on hi havia hagut una fortificació.
(Mollet del Vallès, Vallès Oriental)
Barri, al sud-est del centre urbà, format a la fi del decenni del 1960 amb l’edificació de blocs d’habitatges al voltant d’un petit nucli d’habitatges unifamiliars.
Hi habiten principalment treballadors qualificats.
Barri litoral, amb el qual forma un continuum urbà, a llevant del centre de la vila.
S’estén per la carretera de Barcelona a la Jonquera, paral·lelament a la via del ferrocarril de Barcelona a Girona per Mataró, el qual hi té baixador.
A la platja d’Ocata desemboca la riera de Teià.
(Barcelona, Barcelonès)
Sector marítim de la ciutat, a la vora de Cantunis, entre la muntanya de Montjuïc i la mar, on hi ha la dàrsena del port i diverses instal·lacions industrials.
El travessa una branca de la línia dels Ferrocarrils Catalans (estació de mercaderies del Morrot). Al començament del segle XX hom guanyà terreny a la mar i amplià l’estació; el 1903 fou inaugurat el tramvia.
Les coves de l’escarpament de la muntanya han estat habitades després del 1939.
Dades dels Països Catalans 