(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)
Barri de la ciutat, uns 600 m a llevant del centre urbà i unit actualment a Valldoreix. És parcialment urbanitzat.
Si bé en el seu origen fou un barri amb funcions de segona residència, compta cada cop més la població censada amb residència fixa.
Té estació de la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya de Barcelona a Terrassa.
(Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat)
Barri de la ciutat, situat als vessants sud-occidentals de la serra de Collserola, entre la Ciutat Diagonal i el terme de Sant Just Desvern (dins el qual ha crescut posteriorment).
Té l’origen en una urbanització del tipus ciutat-jardí promoguda el 1934 per iniciativa privada; el 1950 tenia prop d’un centenar de torres.
S’ha anat deteriorant i s’ha convertit, en part, en barri residencial obrer (hi ha algunes barraques, també).
L’autopista de Barcelona a Molins de Rei l’ha aïllat del centre urbà.
(Sant Adrià de Besòs, Barcelonès)
Barri, situat, a la dreta del Besòs, entre el barri de la Catalana i el terme de Barcelona.
Enclavat dins el gran parc projectat en el pla Cerdà i qualificat de zona verda en el pla comarcal del 1953, el 1960 tenia 3.266 h i constava de casetes de planta baixa i d’algunes barraques.
El Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona hi promogué, el 1969, la construcció de blocs d’habitatges (uns 400 habitatges) destinats preferentment als barraquistes barcelonins.
El mateix PMH fou encarregat, el 1971, de gestionar l’edificació de 2.152 nous habitatges amb la mateixa finalitat, i acollí barraquistes procedents del Camp de la Bota, de Cantunis i de la Perona.
Els equipaments urbans hi són deficients i, malgrat ésser el sector més poblat del terme (més del 40% de la població del municipi), no té els serveis municipals mínims.
El 1959 la comissió d’urbanisme aprovà el pla parcial industrial de la Mina i hom hi instal·là algunes fàbriques.
Té associació de veïns.
(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat)
Antic barri, situat a l’est del centre urbà, entre la línia del ferrocarril de la RENFE i el barri de l’Almeda.
És format per un conjunt de cases de planta baixa i les cases de la colònia Rosés.
Hi ha un salt d’aigua del canal de la Infanta.
Ha restat englobat en els plans parcials de Millars i de l’Almeda (1975-78).
Barri residencial obrer, situat a l’oest del centre urbà, prop de can Feu.
Sorgí el decenni del 1950 i és format per cases d’un o de dos pisos, sovint d’auto-construcció, i per blocs d’habitatges.
És habitat en bona part per immigrants i l’equipament urbà hi és deficitari.
(Tarragona, Tarragonès)
Barri i antic poble, situat al sud i al peu del nucli de la Canonja.
Lloc ja esmentat el 1273, fou possessió dels Llorenç; és conserva el castell de Masricard, obra del segle XVI, però amb elements anteriors.
La senyoria, que comprenia el terme de la Pineda, passà als comtes de Llar.
Formà municipi independent fins al darrer terç del segle XIX.
L’antiga església parroquial (Santa Maria) és d’origen romànic.
(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat)
Barri de la ciutat, conegut popularment amb el nom de Tam-tam, situat vora el Llobregat i afectat per les periòdiques inundacions d’aquest riu.
Fou urbanitzat a partir del 1922, i inicialment fou destinat a cases d’habitació temporal per a actors de teatre.
El travessen la línia dels Ferrocarrils Catalans (sense pas a nivell) i un branc, descobert, del canal de la Infanta.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf)
Barri marítim de Vilanova, situat a la costa, entre les roques de Sant Gervasi, a ponent, i el barri de la Farola.
És barri de pescadors i mariners, i també nucli turístic (restaurants típics, hotels); hi ha la fàbrica Pirelli. Modernament la línia del ferrocarril de Barcelona a Tarragona el separa del nucli urbà.
La seva importància es remunta al segle XIV, quan Pere III el Cerimoniós autoritzà la platja de Vilanova per a carregar i descarregar mercaderies. Tingué duana; el port és de construcció moderna.
El seu creixement, sobretot a partir del segle XVII, féu que l’eixample de Vilanova, des del segle XVIII i començament del XIX, es dirigís vers la Marina a través de les rambles.
L’església parroquial (Santa Maria del Mar) fou bastida en 1854-59.
Barri marítim, a ponent del nucli urbà.
S’originà al voltant de les botigues i els magatzems de pescadors, i ha esdevingut un important centre turístic i residencial.
Al començament del segle XX hom hi edificà una església.
(Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat)
Barri residencial, perifèric, situat al nord-oest del nucli urbà, a continuació de l’eixample.
Fou urbanitzat durant els anys 1950 entorn d’una residència del marquès de Marianao; el jardí, modernista, ha estat convertit en parc públic.
Dades dels Països Catalans 