Arxiu d'etiquetes: baronia Anglesola

Erill i de Sena, Antoni (I) d’

2 Respostes

(Sardenya, Itàlia, segle XV – Càller, Itàlia, després 1484)

Senyor d’Erill. Germà consanguini i hereu de la baronia d’Anglesola de Francesc (III) Carròs d’Erill. Reclamà la baronia d’Erill (1481), adjudicada primer a la seva cosina germana Joana d’Erill i de Montcada, la vall de Boí (aquesta li fou restituïda el 1484), la d’Anglesola, i d’ésser cap del llinatge (1477).

Morí després d’una agitada vida de discòrdies amb el jutge d’Arborea i els oficials reials de Sardenya. En 1470 fou un dels personatges que caigueren presoners del rebel Lleonard d’Alagó. Recuperà la llibertat arran d’una concòrdia aconseguida pels representants del rei Joan II el Sense Fe.

Fou fill seu Pere Lluís (I) d’Erill-Orcau-Anglesola i Roig (Ribagorça, segle XV – s XVI)  Baró d’Orcau. Com a hereu d’Arnau d’Orcau, aconseguí (1505) que li fos adjudicada la baronia d’Orcau i la restitució (contra els Bellera) d’alguns llocs de la baronia (1523). Fou el pare de Joan d’Erill i de Requesens.

Erill i de Merlès, Joan d’

2 Respostes

(Catalunya, segle XVII)

Baró d’Anglesola. Inicià un plet el 1678 per la baronia d’Orcau, i perdé, també en un altre plet, el 1633, la meitat de la baronia d’Anglesola, que hagué de lliurar al comte de Peralada, pare d’Oleguer d’Erill-Orcau i de Montfar.

Anglesola -varis/es bio-

24 Respostes

Beatriu d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV)  Germana de Ramon d’Anglesola. Filla de Guillem IV d’Anglesola i de Beatriu de Pallars. Mare d’Hug II de Cardona.

Berenguer Gombau d’Anglesola  (Catalunya, segle XI)  Primer senyor del castell i baronia d’Anglesola. Fundador, per concessió de Ramon Berenguer III de Barcelona, de la baronia d’Anglesola (1079). Fou pare d’Arnau Berenguer d’Anglesola.

Berenguera d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII)  Muller de Simó de Montcada. senyor d’Albalat i vuitè senescal del regne entre els pertanyents a aquest llinatge. En tingué només una filla, Constança de Montcada, que es casaria amb Berenguer de Vilaragut.

Cecília d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Muller de Pere Ferrandis d’Híxar, senyor d’Híxar, d’una branca reial bastarda, ja que era nét de Jaume I. El seu marit contreia segones núpcies amb aquest matrimoni. Fills seus foren Alfons Ferrandis i Marquesa Ferrandis d’Híxar.

Constança d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV)  Muller de Guillem Ramon III de Montcada, senyor d’Aitona. Filla d’Hug II d’Anglesola i de Sibil·la d’Anglesola.

Gombau d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV – vers 1362)  Nét de Ramon I d’Anglesola. Senyor de Castellolí, Savallà, Guialmons, les Piles, Rubió, Marmellar i Montlleó, segurament com a marit de Francesca de Timor, i un dels capitans de Pere III de Catalunya en la guerra dels Dos Peres (1358).

Magdalena d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Filla de Hug II d’Anglesola i d’Elieta de Rocabertí. Muller de Felip Galceran de Castre i de Pinós, baró de Castre i de Peralta.

Ramon Arnau d’Anglesola  (Catalunya, segle XII)  Fundador de la línia de Vallbona. Germà d’Arnau i de Berenguer Arnau, rebesavi d’Arnau III d’Anglesola.

Sibil·la d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV – 1393)  Germana de Berenguer IV d’Anglesola. Última de la línia d’Anglesola. Casada vers el 1360 amb Hug II d’Anglesola, senyor de Miralcamp. La seva herència passà a la seva filla Constança.

Erill-Orcau-Anglesola i d’Erill, Felip I d’

5 Respostes

(Mallén, Aragó, segle XVI – Aranda de Duero, Castella, 1611)

Baró d’Erill, d’Orcau i d’Anglesola. Fill d’Alfons I d’Erill-Orcau-Anglesola i d’Aragó-Gurrea.

Heretà de la seva mare les baronies de Rubinat i de Sant Antolí. Hagué de comprar-li al seu germà Francesc d’Erill la baronia d’Orcau (1584) i vendre-li la d’Anglesola (1597).

Fou gentilhome de Felip II i de Felip III. Actuà com a lloctinent del governador de Catalunya en la persecució de bandolers i en la lluita contra els francesos al Rosselló, d’on sembla que fou també governador (1597).

Al·legant aquests mèrits demanà el títol de comte de Conques (1596) i després el de marquès; obtingué el de comte d’Erill (1599). Ingressà a l’orde de Calatrava (1607).

Fou batlle general de Catalunya i lloctinent de capità general. Fortificà el Pallars i l’Urgell.

Erill-Orcau-Anglesola i de Requesens, Antoni (II) d’

4 Respostes

(Catalunya, segle XVI)

Baró d’Anglesola. Fill i hereu de Joan d’Erill i de Requesens. Foren germanes seves Anna i Maria d’Erill i Bertran, i Joana d’Erill i d’Aimeric.

Obtingué per sentència (1553) la meitat de la litigiada baronia d’Anglesola.

Figuravà entre els catalans que es distingiren molt, el 1531, a la guerra d’Hongria.

Fou pare d’Alfons I d’Erill-Orcau-Anglesola i d’Aragó-Gurrea.

Erill i de Centelles -germans-

10 Respostes

Eren fills de Francesc (I) d’Erill i d’Orcau.

Berenguer d’Erill i de Centelles  (Catalunya, segle XV – després 1484)  El 1431 figurava entre els assistents, a Barcelona, a l’enterrament de la reina vídua Violant de Bar. Serví Alfons IV el Magnànim. Aquest el nomenà, el 1454, virrei de l’illa de Còrsega, on alguns del nobles locals propugnaven i sostenien la unió jurídica amb la Corona d’Aragó, tanmateix poc efectiva. El 1466 fou ambaixador de Joan II el Sense Fe davant el papa.

Francesc d’Erill i de Centelles  (Ribagorça, segle XV – Sardenya ?, Itàlia, vers 1458)  Acompanyà Alfons IV el Magnànim a les seves primeres campanyes d’Itàlia (1423). Fou majordom i conseller del rei. A la batalla de Ponça fou fet presoner (1435); fou enviat a Mallorca amb forces italianes per lluitar contra els forans, els quals derrotà prop de Sencelles (1452). Fou virrei de Sardenya (1437-38) i majordom de Joan II el Sense Fe. Tenia, a Catalunya, la vall de Boí, que li confirmà el rei (1441), i a Sardenya, les senyories de Sant Gabí i Guspini i d’altres llocs que li vengué Joan de Montbui (1450).

Joan Roger (I) d’Erill i de Centelles  (Catalunya, segle XV)  Baró d’Anglesola. Es casà amb Elionor de Montcada, que li aportà en dot la baronia d’Anglesola. Fou pare de Joana, Guillem Ramon i Francesc (II) d’Erill i de Montcada.

Benviure, Pere de

5 Respostes

(Catalunya, segle XIV – 1417)

Secretari reial de Joan I de Catalunya, ja des del 1380.

A la mort del rei (1396) dificultà la presa legal del poder per la reina Maria de Luna, muller de Martí I l’Humà, en negar-se a lliurar-li el testament de que era dipositari, i fou encartat (però sembla que no empresonat) en el procés obert per ella contra els antics col·laboradors de Joan I (absolts el 1398); el 1397 figurava novament com a secretari reial.

El 1399 assistí, a Saragossa, a la solemne coronació dels reis Martí I i Maria, que encara no havia estat celebrada oficialment.

Posseí la baronia d’Anglesola pel seu matrimoni amb Constança, filla de Berenguer IV d’Anglesola. Fou armat cavaller el 1399.

Fou un bon prosista (les seves lletres són d’un gran valor literari) influït per l’humanisme.

Anglesola, Berenguer IV d’

6 Respostes

(Catalunya, segle XIV – vers 1382)

Darrer senyor de la baronia d’Anglesola, de la branca directa. Succeí el seu pare Ramon II d’Anglesola vers el 1370, i fou un gran magnat dels darrers anys del regnat de Pere III el Cerimoniós, al qual, el 1375, ell acompanyà a València.

Més tard, fou un dels enemics de l’infant Joan, i, el 1380, fou assetjat a Vilanova de Bellpuig pel comte de Pallars. Abans havia estat un dels caps de la unió de cavallers contra els grans barons (1370).

Segons l’historiador Pere Tomic, matà el vescomte de Vilamur, però sembla que això no té fonament.

En morir, vers el 1382, sense fills barons, heretà la baronia la seva germana Sibil·la, muller d’Hug II d’Anglesola, senyor de Miralcamp, però, el 1396, el rei la donà a Pere de Benviure, marit d’una filla, potser il·legítima, de Berenguer IV d’Anglesola.

Anglesola, Berenguer II d’

2 Respostes

(Catalunya, segle XIII – vers 1277)

Senyor de la baronia d’Anglesola. Gran magnat dels regnats de Jaume I i Pere II. Sembla que succeí el seu germà Bernat II vers el 1252. Fou pare de Sibil·la, promesa del comte Àlvar I d’Urgell el 1256, del qual fou un decidit partidari.

Es distingí en la conquesta de Mallorca i en la de València, i és un dels signants del repartiment d’aquest regne. Lluità també a Múrcia (1266).

Fou soterrat a Poblet l’any 1291.

Anglesola, Berenguer I d’

6 Respostes

(Catalunya, segle XII – segle XIII)

(dit també Arnau Berenguer) Fill gran i hereu de Pere I d’Anglesola. Fou senyor, entre d’altres, dels castells, llocs i baronies d’Anglesola, del Paganell, de Castellnou de Seana, de Vilanova de Bellpuig i d’Ivars (Pla d’Urgell), de Montmagastre i de Térmens (Noguera) i de Corbins (Segrià).

Probablement fou donat als templers de Gardeny (1196) i prengué els hàbits religiosos ensems amb la seva muller, Anglesa, el 1214.

Fou l’avi de Ramon I d’Anglesola.