Arxiu d'etiquetes: Barcelonès

Fort Pius, el

Deixa un comentari

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de la ciutat, dins l’antic terme municipal de Sant Martí de Provençals, a l’indret de l’antic fort Pio, bastit el 1719 amb vista a una possible invasió francesa, vora la Ciutadella, damunt el Portal Nou (on hi havia hagut la seu de Sant Francesc i un convent de mínims), pel capità general Pio di Savoia, i enderrocat el 1868.

Fou construït seguint el pla Cerdà, i el carrer de Marina n’era la via principal; el 1894, tres anys abans de l’agregació de Sant Martí a Barcelona, ja hi fou segregada la part del barri a ponent d’aquell carrer.

Font-rúbia, monestir de

3 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Priorat benedictí (Santa Maria del Coll de Font-rúbia), vora el coll de Font-rúbia, en un contrafort de la serra de Collserola, entre el turó del Carmel i el de la Creueta del Coll.

Fundat vers l’any 1098, fou priorat filial de Sant Cugat fins al 1592, any en què se secularitzà, i, novament, des de la primeria del segle XVII fins a l’any 1835, que fou incendiat, tingué més caire de santuari que de monestir.

Fou molt restaurat el segle XIX, i també el 1929, quan hi anaren a residir religiosos del Sagrat Cor.

L’església actual encara conserva elements romànics del segle XI i barrocs del segle XVII.

Font d’En Fargues, la

Deixa un comentari

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de l’antic municipi d’Horta. Sorgí al primer terç del segle XX en forma de ciutat jardí, i s’estengué pel vessant nord de la muntanya Pelada. Fou iniciativa de Pere Fargas i Sagristà.

Actualment dóna nom, encara, a una plaça i a un passeig.

Font de la Guatlla, la

Deixa un comentari

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de l’antic municipi de Sants.

Conserva la fàbrica Casarramona, edifici modernista de Puig i Cadafalch, i la Casa del Drapaire, edifici d’habitatges situat a la Gran Via de les Corts Catalanes.

Fondó de Santa Coloma, el

3 Respostes

(Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès)

Barri obrer, al sud-est del municipi, a la fondalada entre el passeig de Circumval·lació i el camí vell de Badalona.

Sorgí els anys 1920 amb motiu de la manca d’habitatge per als immigrants a Barcelona a causa de les obres de l’Exposició Internacional del 1929. El seu gran creixement s’inicià el 1950, i d’antuvi una gran part dels habitatges eren construïts pels mateixos habitants.

En 1960-70 la població es triplicà, fins al punt que esdevingué el barri de més vitalitat de Santa Coloma i el més combatiu des del punt de vista reivindicatiu.

El 1972 hi fou creat el centre cultural Amics del Fondo, i el 1973 la Biblioteca Popular del Fondo.

Florida, la -l’Hospitalet de Llobregat-

1 Resposta

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)

Barri obrer, a l’extrem nord del municipi, al límit amb el terme de Barcelona i amb els barris de Collblanc i de la Torrassa. És un barri dormitori, constituït per blocs de pisos, aïllat del centre de l’Hospitalet.

El 1958, quan hi habitaven ja uns deu mil habitants, fou aprovat el pla parcial d’ordenació urbana de la Florida, que hi preveia un augment de la població fins als 20.000 h, xifra que el 1971 s’havia doblat de sobra i havia provocat un gros dèficit d’equipament urbà, sobretot escolar. La densitat de població (697 h/ha) és alta.

Hi ha dos mercats municipals i estació de ferrocarril metropolità.

Des del 1973 dóna nom a un dels sis districtes administratius de l’Hospitalet. Hi ha en projecte la construcció d’un parc públic.

Finestrelles -Esplugues de Llobregat-

2 Respostes

(Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat)

Barri de la ciutat, al vessant sud de la muntanya de Sant Pere Màrtir, al límit amb el terme de Barcelona.

Es formà al començament del segle XX, i el 1923 s’hi inicià la construcció d’una urbanització. Fins el 1936 fou un nucli residencial d’estiueig, burgès i menestral.

A partir del 1940 l’onada immigratòria a la comarca de Barcelona l’anà convertint en un dels barris dormitoris de la població obrera del continu urbà barceloní, però des que hom hi instal·la l’any 1973 l’Hospital Infantil de Sant Joan de Déu, el barri s’ha anat reconvertint en zona residencial.

Estadella -Barcelona-

1 Resposta

(Barcelona, Barcelonès)

Barriada de Sant Andreu de Palomar, situada vora el Besòs. L’antic torrent d’Estadella, afluent per la dreta del Besòs, separava el nucli vell de Sant Andreu del raval meridional.

El 1135 Ramon Berenguer III de Barcelona donà els molins d’Estadella a la canònica de Barcelona.

Al començament del segle XX era zona agrícola i d’extracció de sorra, i era habitada per casetes amb hort, d’obrers barcelonins. El Patronat de l’Habitació hi construí el grup de cases barates Milans del Bosch, que acollí immigrants desallotjats de Montjuïc arran de l’Exposició Internacional del 1929, entre els dos nuclis sorgí aviat el barri comercial de la Carolina.

Durant la Segona República hom hi fundà una cooperativa de consum i diverses entitats culturals. L’onada immigratòria dels anys 1940 i 1950 contribuí a desarticular la vida del barri.

Hom construí en aquesta zona el nou nucli del Bon Pastor.

Eco de Badalona, El

Deixa un comentari

(Badalona, Barcelonès, 6 desembre 1868 – 26 setembre 1936)

Setmanari conservador en castellà. Fundat per Francesc Planas i Casals.

Interromput el 1870, tornà a sortir del 1878 al 1936.

Acceptà el català en les col·laboracions. Després sortí com a setmanari esportiu.

Districte Cinquè

2 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Una de les 12 zones administratives de la ciutat. Comprèn el Barri Xinès i es distingeix per les altes densitats d’ocupació del sòl (951 h/ha el 1965) i dels habitatges (4,3 h per habitatge sense rellogats).

Situat a l’antic Raval, és limitat per la Rambla, el carrer de Tallers, la Ronda, el Paral·lel i el passeig de Colom; forma una bigarrada xarxa viària, amb carrers estrets; les cases (la majoria, dels segles XVIII i XIX) tenen un equipament deficient (només el 58% tenen aigua, gas i electricitat). La població activa és, en un 72%, treballadora, i només un 12% dels habitants procedeixen dels Països Catalans (el 1930, era un 69,5%). La densificació es produí des del principi del segle i arribà al màxim el 1930 (1.023,6 h/ha).

Fou una de les zones polèmiques en els projectes urbanístics dels anys 1930. El pla Macià denuncià la situació del Districte Cinquè i la seva alta mortalitat, tot oposant-se al pla de Josep Vilaseca, de caire oficial, únicament viari, que no canviava les condicions dels habitatges; tanmateix, aquest pla fou aprovat per l’ajuntament el 1943.