Arxiu d'etiquetes: Barcelonès

Montaner i Simon, Editorial

(Barcelona, 1861 – 1981)

Empresa editorial. Fundada per Ramon de Montaner i Vila i Francesc Simon i Font.

S’ha dedicat especialment a publicar en castellà obres monumentals i de bibliòfil: història natural, geografia universal, històries d’Amèrica, de Roma i d’Espanya, diccionaris enciclopèdics, històries de l’art i clàssics (Dant, la Bíblia, Milton, etc), il·lustrats per Gustau Doré.

Cal remarcar l’extensa versió del Diccionario Literario de Obras y Personajes de la casa Bompiani.

El 1952 l’empresa fou adquirida per l’editor hispanoamericà José María González Porto, i el 1981, a causa de dificultats econòmiques, cessà les seves activitats.

Tenia la seu en un edifici industrial, obra de Lluís Domènech i Montaner, seu actual de la Fundació Antoni Tàpies.

Montalegre, monestir de -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

Antic convent de monges agustinianes, que al segle XIV es van traslladar al carrer de Natzaret, prop del convent de Valldonzella, on el 1362 fou inaugurat un nou cenobi.

El 1592 s’instituí en aquell edifici el seminari de Montalegre, fundat pel bisbe Dimas Loris, que fou inaugurat el 1598.

A causa de la guerra dels Segadors, l’any 1651 fou destruït l’edifici del segle XIV, i no fou refet fins als primers anys del segle XVIII.

El claustre, d’una estructura molt senzilla, data, com la façana, del 1743.

Molino de Barcelona, El

(Barcelona, 1939 – )

Teatre i cafè concert. Situat al carrer de Vila i Vilà, prop del Paral·lel. Fou construït damunt el solar d’un barracó anomenat La Pajarera on, a la darreria del segle XIX, hom oferia espectacles de varietats.

Inicialment (vers 1909) s’anomenà Petit Palais; més tard Petit Moulin Rouge. El 1939 hagué de canviar aquest nom per l’actual.

Fou el darrer cafè concert en funcionament al Paral·lel i fou molt popular (a diversos nivells socials) pels seus espectacles de tipus eròtic.

El 1957 hom hi filmà El último cuplé, de Juan de Orduña.

Enllaç web: El Molino

Casa de Misericòrdia *

Veure> Misericòrdia de Barcelona, casa de (institució de beneficència, 1581- ).

Miramar -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

Sector de la muntanya de Montjuïc, al seu vessant septentrional, el més rost, que domina el port de Barcelona.

Al començament del segle XX hom hi instal·là un camp de tir de coloms i el 1916 fou construïda la via que l’uneix a la zona portuària, dita avinguda de Miramar. Posteriorment s’hi establiren uns camps de tir al blanc.

Amb l’urbanització de Montjuïc, arran de l’Exposició Internacional del 1929, hom enjardinà la zona.

A l’antic restaurant Miramar fou instal·lat des del 1959 fins al 1983 l’estudi de Televisión Española a Barcelona.

Mina, la

(Sant Adrià de Besòs, Barcelonès)

Barri, situat, a la dreta del Besòs, entre el barri de la Catalana i el terme de Barcelona.

Enclavat dins el gran parc projectat en el pla Cerdà i qualificat de zona verda en el pla comarcal del 1953, el 1960 tenia 3.266 h i constava de casetes de planta baixa i d’algunes barraques.

El Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona hi promogué, el 1969, la construcció de blocs d’habitatges (uns 400 habitatges) destinats preferentment als barraquistes barcelonins.

El mateix PMH fou encarregat, el 1971, de gestionar l’edificació de 2.152 nous habitatges amb la mateixa finalitat, i acollí barraquistes procedents del Camp de la Bota, de Cantunis i de la Perona.

Els equipaments urbans hi són deficients i, malgrat ésser el sector més poblat del terme (més del 40% de la població del municipi), no té els serveis municipals mínims.

El 1959 la comissió d’urbanisme aprovà el pla parcial industrial de la Mina i hom hi instal·là algunes fàbriques.

Té associació de veïns.

Mercè, basílica de la -Barcelona-

(Barcelona, 1249)

Temple, situat al carrer Ample, acabat el 1267, reformat als segles XIV i XV i gairebé completament renovat el 1775 per Josep Mas.

Consta de 3 naus amb 4 capelles laterals a cada banda, un creuer i cimbori amb cúpula.

En aquest temple barroc, hi foren fetes nombroses reconstruccions i modificacions als segles XIX i XX, i el 1936 foren destruïts els seus interessants altars.

L’altar major, també modificat posteriorment, és de Vicenç Marzo (1794), i s’hi venera una bellíssima Verge del segle XIV, atribuïda a Pere Moragues.

A partir del 1846 les dependències conventuals de la primera meitat del segle XVII, foren ocupades per la capitania general i foren molt reformades; tan sols el claustre, de planta quadrada, conserva l’estructura primitiva.

Enllaç web: basílica de la Mercè

Marina de l’Hospitalet, la

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)

Sector de la ciutat, limitat al nord per la línia dels Ferrocarrils Catalans i format per les terres baixes del delta del Llobregat.

Hi ha conreus, indústries, barris de barraques (la Bomba) i noves urbanitzacions de grans blocs, com Bellvitge, el Torrent Gornal i Pedrosa.

El 1920 la zona marítima de la Marina de l’Hospitalet fou incorporada al municipi de Barcelona, per tal d’engrandir el port franc i la zona franca.

Originàriament, aquest nom només era aplicat al sector més proper a la mar.

Maresme, barri del -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

Barri industrial obrer, situat entre el Poblenou i el barri del Besòs i entre l’autopista de Barcelona a Mataró i la mar.

És format per un grup de cases de planta baixa, existent ja els anys 1930, i blocs d’habitatges, edificats a partir del 1958 per una empresa privada i una cooperativa.

La seva situació, a la zona baixa i sorrenca del delta del Besòs, i la manca quasi total de pavimentació i d’una xarxa adequada de clavegueres manté el barri en perill d’inundacions.

La població procedeix, en general, de les onades immigratòries.

Mar Bella, platja de la

(Barcelona, Barcelonès)

(o de la Marbella, o Marvella)  Platja del pla de la ciutat, entre la Barceloneta i el riu Besòs.

Al segle XVIII hom hi construí una de les tres defenses marítimes de la ciutat, la bateria de l’Escullera, que desaparegueren amb l’enderrocament de les muralles.

Actualment és ocupada en la seva major part per detritus procedents de la indústria.

Hom projecta de construir-hi un seguit d’espigons perpendiculars a la costa per tal de poder consolidar la platja.