Arxiu d'etiquetes: Barcelonès

Lloreda

(Badalona, Barcelonès)

Barri de la ciutat, predominantment obrer, situat al nord-oest del terme municipal; abans de formar barri propi pertanyia a Sistrells.

Agafà el nom de la masia de can Lloreda, desapareguda vers el 1960. També és conegut per la Bassa, puix que es formà prop d’un gran safareig per a regar.

És format de tres sectors diferenciats: la Immaculada i Lloreda Vella, que tenen l’origen els anys 1920 (primera onada immigratòria a l’aglomeració industrial barcelonina) i que consten, fonamentalment, d’habitatges d’autoconstrucció, i la urbanització Lloreda, formada per blocs d’habitatges.

L’equipament urbà hi és deficient. Constitueix un tot urbà amb el barri del Fondó de Santa Coloma de Gramanet. Té associació de veïns. És afectat pel pla parcial Carig (1962).

Als terrenys lliures immediats hom inicià la construcció del polígon Montigalà-Batlloria, previst per a 60.000 h, que de moment, però, resta aturat.

Llefià

(Badalona, Barcelonès)

Barri, situat a l’extrem sud-occidental del municipi; el terreny, argilós, té pendents i desnivells apreciables, produïts per antigues explotacions de rajoleria i ceràmica. Hom hi distingeix els sectors de Sant Antoni i de Sant Joan de Llefià.

Originat al segle XIX amb la construcció de torres per a barcelonins, ha sofert, durant els darrers anys, un procés de creixement anàrquic, amb la construcció de barraques -en lenta desaparició- i blocs d’habitatges d’iniciativa privada i oficial (patronat municipal de l’habitatge), malgrat ésser afectat d’un pla parcial d’ordenació urbana (1960) que engloba, també, el barri d’Artigues, que, abans d’ésser urbanitzat, els anys vint, formava part del de Llefià. L’equipament urbà hi és deficient.

La construcció de l’autopista de Barcelona a Mataró augmentà l’aïllament d’aquest sector, mal comunicat amb el centre.

Hi havia hagut també les masies de can Claris (de la família de Pau Claris), ca l’Anglasell i d’altres.

Té associació de veïns.

laietans

(Catalunya)

Poble ibèric, amb influències cèltiques. Vivia a la costa del pla de Barcelona i s’estenia pel Maresme i el Vallès. Documentat en fonts greco-romanes des del segle III aC.

El poblament de tot el territori fou molt intens, un dels més densos de la Catalunya pre-romana, amb molts poblats situats dalt de turons, i també amb poblament dispers. La romanització fou ràpida i intensa.

S’han localitzat diversos poblats laietans (Cabrera de Mar, puig Castellar, etc).

Infanta, canal de la

5 Respostes

(Catalunya, 1817 – 1819)

Canal de l’esquerra del Llobregat, entre Molins de Rei i Cantunis (17,4 km).

Inaugurat per Lluïsa Carlota de les Dues Sicílies, infanta d’Espanya, de la qual rebé el nom.

Construït per iniciativa privada per al regatge d’unes 3.000 ha dels termes de Molins de Rei, Santa Creu d’Olorda, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà, l’Hospitalet de Llobregat i Sants.

S’aprofità per diferents usos industrials des de final del segle XIX.

Hospitalet, conveni de l’

1 Resposta

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 22 juny 1713)

Acord secret, signat a les acaballes de la guerra de Successió, entre el comte de Königsegg, representant de les forces de Carles III, i el marquès de Grimaldi, cap de l’exèrcit de Felip V.

D’acord amb els termes del tractat d’Utrecht, establia l’evacuació de les tropes austriacistes del Principat, Mallorca i Eivissa i el lliurament de Barcelona o Tarragona a les tropes borbòniques com a garantia.

El conveni va significar l’abandó dels catalans a la seva sort per part de les forces aliades, com també la pèrdua de Tarragona i reduïa dràsticament les possibilitats de resistència dels catalans, els quals decidiren continuar sols la guerra contra Felip V.

Gramenet de Besòs *

Deixa un comentari

(Barcelonès)

Nom atorgat el 1937 per al municipi de Santa Coloma de Gramanet.

Gent Nova

1 Resposta

(Badalona, Barcelonès, 3 desembre 1899 – 27 abril 1918)

Periòdic. Adscrit a la Unió Catalanista.

Primerament quinzenal (1899-1901), després fou setmanal.

Hi col·laboraren regularment Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Domènec Martí i Julià, etc.

La col·lecció completa la formen 854 números.

França, la -Barcelona-

Deixa un comentari

(Barcelona, Barcelonès)

(o la França Xica) Nom popular de la barriada obrera, construïda la segona meitat del segle XIX al vessant septentrional de Montjuïc, entre el Poble Sec i la plaça d’Espanya i fora del traçat del pla Cerdà.

A partir del 1877 formà part del districte municipal anomenat l’Eixample de Santa Madrona; hom hi edificà una església (Santa Madrona), convertida en tinença parroquial el 1888; incendiada a la Setmana Tràgica, fou reconstruïda el 1916.

Fort Pius, el

Deixa un comentari

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de la ciutat, dins l’antic terme municipal de Sant Martí de Provençals, a l’indret de l’antic fort Pio, bastit el 1719 amb vista a una possible invasió francesa, vora la Ciutadella, damunt el Portal Nou (on hi havia hagut la seu de Sant Francesc i un convent de mínims), pel capità general Pio di Savoia, i enderrocat el 1868.

Fou construït seguint el pla Cerdà, i el carrer de Marina n’era la via principal; el 1894, tres anys abans de l’agregació de Sant Martí a Barcelona, ja hi fou segregada la part del barri a ponent d’aquell carrer.

Font-rúbia, monestir de

3 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Priorat benedictí (Santa Maria del Coll de Font-rúbia), vora el coll de Font-rúbia, en un contrafort de la serra de Collserola, entre el turó del Carmel i el de la Creueta del Coll.

Fundat vers l’any 1098, fou priorat filial de Sant Cugat fins al 1592, any en què se secularitzà, i, novament, des de la primeria del segle XVII fins a l’any 1835, que fou incendiat, tingué més caire de santuari que de monestir.

Fou molt restaurat el segle XIX, i també el 1929, quan hi anaren a residir religiosos del Sagrat Cor.

L’església actual encara conserva elements romànics del segle XI i barrocs del segle XVII.