(Esplugues de Llobregat, Barcelonès)
Barri de caràcter mixt d’habitatge i industrial, situat al sud-oest del centre urbà, al lloc conegut abans per la plana de can Valls, a la vora i a sota de la carretera de Cornellà a Fogars.
Sorgí durant el primer terç del segle XX en forma d’urbanització i com a centre residencial i d’estiueig burgés i menestral. Hi ha localitzat el mercat municipal del mateix nom.
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Adrià de Besòs.
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)
Sector de la ciutat, situat a les terres baixes del delta del Llobregat, sota la Gran Via, al costat del barri de barraques de la Bomba.
La urbanització, formada per blocs d’habitatges, fou programada per l’Instituto Nacional de Urbanización a la dècada del 1960.
(Barcelona / Sant Adrià de Besòs, Barcelonès)
Barri residencial de treballadors, al límit dels dos termes, al sud del carrer de Guipúscoa.
Promogut el decenni de 1960-70 per l’Obra Sindical del Hogar, és format per blocs d’habitatges de gran alçada, prevists per a albergar uns 15.000 h. Hom començà a ocupar els primers blocs el 1966.
És deficitari en equipaments urbans i afectat per alts graus de contaminació atmosfèrica provocada per les indústries radicades en aquell sector.
(Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès, segle XIV)
Residència senyorial (1342) de l’antic terme de Badalona. Es troba en una alta vall sota el mirador de Sant Jeroni, no lluny del monestir de la Murtra.
Originàriament (1012) el lloc es deia la vall Carcerenya, on s’establí un mas i llinatge dels Carcerenya (1342) que esdevingueren ciutadans de Barcelona.
Al principi del segle XV el mas passà a les mans del cavaller Jaume Pallarès; ell i els seus successors el posseïren per espai de cent vint anys i fou conegut pel nom de Torre Pallaresa.
El 1520 adquirí la torre i finca Joan de Cardona, bisbe de Barcelona, que inicià la reconstrucció i ampliació del vell casal convertit en una gran mansió renaixentista, amb una torre a cada costat de la façana i un pati interior amb una galeria; el 1543 Carles V li concedí el títol de castell.
Vers el 1561 passà a ésser propietat de la família Caçador, que la posseí per espai de tres-cents anys.
El 1867 fou adquirida pel fabricant Albert Coll i Valls i la família la posseí durant cinquanta anys.
Ha estat restaurada modernament.
(Barcelona, Barcelonès / Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat)
Contrafort (435 m alt) occidental de la serra de Collserola, termenal dels tres municipis, damunt el llogaret de Santa Creu d’Olorda.
Les seves calcàries paleozoiques del Devonià són explotades com a materials de construcció o per a fabricar ciment.
(Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès)
Barri perifèric i obrer, al sector muntanyós del nord-est del centre urbà. És format per blocs d’habitatges amb un alt volum d’ocupació del sòl.
L’edificació s’inicià els anys 1960 per una empresa privada en un sector qualificat de parc forestal al pla comarcal del 1953.
És deficitari dels principals equipaments urbans i només és parcialment urbanitzat. Té associació de veïns.
Hom hi ha previst instal·lacions esportives.
(Badalona, Barcelonès, 1954 – )
Museu construït sobre les antigues termes romanes de la ciutat a partir del 1954. A banda de les restes romanes visitables en el subsòl, conserva una important col·lecció de materials arqueològics.
Les tasques de recerca que el museu ha dut a terme fan de Badalona una de les ciutat romanes més ben conegudes de Catalunya.
Conté també objectes relacionats amb la història de la ciutat, l’arxiu històric municipal i una col·lecció d’art dels segles XIX i XX.
Enllaç: Museu de Badalona
(Sant Adrià de Besòs, Barcelonès)
Barri industrial, situat al nord-oest del terme, a l’esquerra del Besòs, damunt el barri de la Verneda.
Es desenvolupà a partir del 1955, prèvia aprovació d’un pla parcial d’ordenació, les indústries hi són de dimensions mitjanes.
Barri residencial perifèric del sector nord de la ciutat, situat als vessants de la serra de Collserola, damunt el passeig de la Vall d’Hebron.
És un dels primers grans polígons (31 ha) promogut pel Patronat Municipal de l’Habitatge; fou realitzat en 1957-65 i projectat, en la primera fase, pels arquitectes G. Giráldez, P. López Iñigo i X. Subias i Fages (pla modificat per l’ajuntament, que afegí un pis d’alçada als blocs), i en la segona fase (1961) per P. López i Josep Soteras, entre d’altres.
La urbanització d’aquest sector, considerada la millor dels últims anys dins l’àrea de Barcelona, s’inspira en els principis urbanístics racionalistes definits pel CIAM. La població prevista era d’uns 10.000 h. Hi resideixen principalment obrers qualificats i funcionaris.
A la part més alta del vessant hom edificà posteriorment (1963-68) un grup de setanta habitatges unifamiliars. A la part baixa, i a frec de la Vall d’Hebron, hom hi ha construït el velòdrom d’Horta (1983-84), que fou premi FAD l’any 1984 i que fou una de les instal·lacions de l’àrea olímpica de la Vall d’Hebron.
Dades dels Països Catalans 