(Barcelona, octubre 1933 – setembre 1938)
Revista. Fundada a iniciativa de Leandre Cervera.
El primer número constituí un homenatge a Fabra. Defensava el català com a llengua científica.
Amb el subtítol “Portaveu de l’Occitània Mèdica”, publicava treballs d’una gran vàlua científica alhora que constituïa un òrgan de promoció de l’amistat catalano-occitana.
L’últim número aparegut fou el 60.
(Barcelona, 24 maig 1929 – 19 juliol 1936)
Diari catòlic independent en català. Amb una presentació i edició molt acurades, tingué un públic molt concret i estable. Fou proper a UDC i als grups i moviments cristians catalans.
En fou director Josep M. Capdevila i hi col·laboraren diversos escriptors de l’època. Va editar un suplement il·lustrat i literari, “Esplai”, que el 1934 s’independitzà.
Amb l’inici de la guerra civil, el diari fou clausurat per les seves posicions catòliques i contràries als partits del Front d’Esquerres. A la seva impremta s’edità el diari “Treball” del PSUC.
En acabar el conflicte bèl·lic, li fou impossible reaparèixer per catalanista.
(Barcelona, 1945 – 1975)
Empresa editorial. Creada per Francesc F. Mateu.
Dedicada a l’edició d’obres sensacionalistes, de consum i infantils.
Publicà profusament, però només uns pocs títols en català, entre els quals destaca Dolça Catalunya (1969-70), extensa obra i d’una gran difusió, molt il·lustrada en color.
(Barcelona, gener 1977 – 1978)
Revista de crítica cultural i política marxista.
Teòricament quadrilingüe -castellà, català, basc i gallec-portuguès-, el castellà hi és predominant.
Amb vocació d’ésser tribuna de debat intel·lectual de l’esquerra revolucionària peninsular, ha publicat treballs de diversos escriptors i polítics.
(Barcelona, 1914)
Nom donat a la crisi de la borsa de Barcelona. Significà la fi d’una època de llibertat i d’espontaneïtat i motivà la seva transformació en borsa oficial el 1915.
Arran de la notícia, el 22 de juliol de 1914, de l’atemptat de Sarajevo i del pànic de la borsa de París, a la qual la de Barcelona anava molt vinculada, el 27 de juliol la junta del Casino Mercantil suspengué la contractació i el pagament de diferències, i el 28 el govern féu tancar la sala de contractació de la casa de la Llotja.
El 24 d’agost següent se celebrà una sessió -la matança pròpiament dita- al Casino Mercantil, davant notari, que fixà els canvis reguladors per a la liquidació pendent de la darreria de juliol; aquests foren convencionals, i foren considerats arbitraris per un ample sector públic, puix que eren per dessota dels últims fixats al mercat i per sobre dels cotitzats en els moments de pànic.
(Barcelona, 1713 – 1714)
Suposada companyia d’assassins que actuava durant el setge de Barcelona, per tal d’eliminar qualsevol desafecte a la causa austriacista.
Fou una deformació de la realitat, obra de l’abat Tricaud de Belmont, a la seva Histoire de la dernière révolte des catalans, publicada a Lió el 1714, en la qual falsejava l’existència de la Companyia de la Quietud, cos de vigilància ciutadana de Barcelona.
Barri industrial obrer, situat entre el Poblenou i el barri del Besòs i entre l’autopista de Barcelona a Mataró i la mar.
És format per un grup de cases de planta baixa, existent ja els anys 1930, i blocs d’habitatges, edificats a partir del 1958 per una empresa privada i una cooperativa.
La seva situació, a la zona baixa i sorrenca del delta del Besòs, i la manca quasi total de pavimentació i d’una xarxa adequada de clavegueres manté el barri en perill d’inundacions.
La població procedeix, en general, de les onades immigratòries.
Veure> platja de la Mar Bella (platja de Barcelona).
(Barcelona, Barcelonès)
(o de la Marbella, o Marvella) Platja del pla de la ciutat, entre la Barceloneta i el riu Besòs.
Al segle XVIII hom hi construí una de les tres defenses marítimes de la ciutat, la bateria de l’Escullera, que desaparegueren amb l’enderrocament de les muralles.
Actualment és ocupada en la seva major part per detritus procedents de la indústria.
Hom projecta de construir-hi un seguit d’espigons perpendiculars a la costa per tal de poder consolidar la platja.
(Barcelona, segle XX)
(o Manzana) Illa de cases amb façanes al passeig de Gràcia, entre els carrers d’Aragó i del Consell de Cent i la Rambla de Catalunya.
Inclou obres importants dels tres principals arquitectes del Modernisme: la policromada casa Batlló (1905-06), d’Antoni Gaudí -reforma total d’un edifici convencional preexistent-, la casa Amatller (1898-1900), gotico-germanitzant, de Josep Puig i Cadafalch, i la casa Lleó Morera (1905), de l’etapa floral, de Lluís Domènech i Montaner -mutilada en la planta baixa i el coronament-; al costat d’aquestes obres hi ha també una obra menor d’un altre arquitecte notable: la casa Mulleras (vers 1906), d’Enric Sagnier.
Per tal de no destorbar el conjunt veí, més baix, de la casa Amatller, Gaudí ideà un entrant a la façana contigua, on rebaixà la teulada del seu edifici.
El nom prové, humorísticament, de l’analogia entre la diversitat d’estils de l’illa de cases (castellà, manzana), amb la poma de la discòrdia de la mitologia.
Dades dels Països Catalans 