Veure> la Pedrera (edifici fet per Antoni Gaudí, 1906-10).
Arxiu d'etiquetes: Barcelona
Meridià
(Barcelona, 14 gener 1938 – 14 gener 1939)
Setmanari de literatura, art i política. Editat com a tribuna cultural del Front Intel·lectual Antifeixista. Intentà de recollir el prestigi cultural de “Mirador”.
Dirigit amb Antoni Fuster i Valldeperes, amb Joan Merli com a cap de redacció, tingué diversos redactors, com Manuel Valldeperas, que en els últims números actuà de responsable.
Hi col·laboraren la majoria d’escriptors i caricaturistes catalans d’aleshores.
Encara que orientat políticament pel PSUC, observa un gran eclecticisme en les col·laboracions.
Mercè, la -Barcelona-
(Barcelona, 1249)
Temple, situat al carrer Ample, acabat el 1267, reformat als segles XIV i XV i gairebé completament renovat el 1775 per Josep Mas.
Consta de 3 naus amb 4 capelles laterals a cada banda, un creuer i cimbori amb cúpula.
En aquest temple barroc, hi foren fetes nombroses reconstruccions i modificacions als segles XIX i XX, i el 1936 foren destruïts els seus interessants altars.
L’altar major, també modificat posteriorment, és de Vicenç Marzo (1794), i s’hi venera una bellíssima Verge del segle XIV, atribuïda a Pere Moragues.
A partir del 1846 les dependències conventuals de la primera meitat del segle XVII, foren ocupades per la capitania general i foren molt reformades; tan sols el claustre, de planta quadrada, conserva l’estructura primitiva.
Enllaç: basílica de la Mercè
Mercè, la -advocació-
(Barcelona, 2 agost 1218)
Advocació mariana. Patrona de la ciutat, nomenada el 1837 pel consell de la ciutat arran d’una plaga de llagostes.
Tanmateix, ja el 1249 hi existia un temple que li era dedicat i que fou construït com a conseqüència d’una pretesa aparició de la Mare de Déu el 1218 a sant Pere Nolasc, sant Ramon de Penyafort i Jaume I el Conqueridor i manant-los la creació d’una orde per a redimir captius.
Memorias Históricas sobre la Marina, Comercio y Artes de la Antigua Ciudad de Barcelona
(Barcelona, 1779)
Obra d’Antoni de Capmany de Montpalau. Impresa en quatre volums i sota els auspicis de la Junta de Comerç de Barcelona.
Bàsica per a la història política, naval, econòmica i institucional de Catalunya fins al final del segle XVII, per la seva moderna metodologia i el seu aparell crític i documental.
Consta de tres parts ben diferenciades. La primera versa sobre l’antiga marina des del segle XI, les expedicions ultramarines, la tàctica naval, les antigues ordinacions i la història de les drassanes, del port i de la milícia naval.
La segona tracta del comerç i de la navegació en relació amb els diferents països europeus, les institucions, com el consolat i la llotja, les disposicions legislatives i els productes de comerç.
I la tercera és dedicada a la història econòmica de la indústria barcelonina, la reglamentació gremial i la legislació tècnica i econòmica. Comprèn una extensa col·lecció diplomàtica de documents justificatius fins al segle XVI i diversos apèndixs.
Fou reeditada, en tres volums, el 1961, amb una introducció, notes i compilació bibliogràfica a cura d’E. Giralt i Raventós i revisió documental de C. Batlle i Gallart: el text de tota l’obra constitueix el primer volum, i els altres dos comprenen, unificats, la col·lecció diplomàtica, els apèndixs i els índexs.
Memorial Joaquim Blume
(Barcelona, 1969 – )
Competició de gimnàstica artística. Reservada a gimnastes d’èlit que hom celebra en memòria del gimnasta Joaquim Blume i organitzada anualment per la Federació Catalana de Gimnàstica.
Hom disputa a la vegada el Critèrium Internacional Ciutat de Barcelona per a la categoria masculina i el Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona per a la femenina.
En aquesta competició no hi ha exercicis obligatoris, només se’n fan de lliures en tots els aparells seguint el reglament de la Federació Internacional.
Medicina Catalana, La
(Barcelona, octubre 1933 – setembre 1938)
Revista. Fundada a iniciativa de Leandre Cervera.
El primer número constituí un homenatge a Fabra. Defensava el català com a llengua científica.
Amb el subtítol “Portaveu de l’Occitània Mèdica”, publicava treballs d’una gran vàlua científica alhora que constituïa un òrgan de promoció de l’amistat catalano-occitana.
L’últim número aparegut fou el 60.
Matí, El
(Barcelona, 24 maig 1929 – 19 juliol 1936)
Diari catòlic independent en català. Amb una presentació i edició molt acurades, tingué un públic molt concret i estable. Fou proper a UDC i als grups i moviments cristians catalans.
En fou director Josep M. Capdevila i hi col·laboraren diversos escriptors de l’època. Va editar un suplement il·lustrat i literari, “Esplai”, que el 1934 s’independitzà.
Amb l’inici de la guerra civil, el diari fou clausurat per les seves posicions catòliques i contràries als partits del Front d’Esquerres. A la seva impremta s’edità el diari “Treball” del PSUC.
En acabar el conflicte bèl·lic, li fou impossible reaparèixer per catalanista.
Mateu, Editorial
(Barcelona, 1945 – 1975)
Empresa editorial. Creada per Francesc F. Mateu.
Dedicada a l’edició d’obres sensacionalistes, de consum i infantils.
Publicà profusament, però només uns pocs títols en català, entre els quals destaca Dolça Catalunya (1969-70), extensa obra i d’una gran difusió, molt il·lustrada en color.
Materiales
(Barcelona, gener 1977 – 1978)
Revista de crítica cultural i política marxista.
Teòricament quadrilingüe -castellà, català, basc i gallec-portuguès-, el castellà hi és predominant.
Amb vocació d’ésser tribuna de debat intel·lectual de l’esquerra revolucionària peninsular, ha publicat treballs de diversos escriptors i polítics.
Dades dels Països Catalans 