Arxiu d'etiquetes: Barcelona

Misericòrdia de Barcelona, casa de

3 Respostes

(Barcelona, 1581)

Institució de beneficència destinada a acollir noies, dependent de la ciutat i del bisbat de Barcelona. Fou fundada el 1581 per l’eclesiàstic Diego Pérez de Valdivia i el Consell de Cent com a asil de pobres, i fou habilitat l’edifici anomenat Casa dels Àngels (des del 1584, hospital de la Mare de Déu de la Misericòrdia).

Estigué a cura de les germanes terciàries de Sant Francesc o germanes de la Misericòrdia (1600), orde fundat expressament pel canonge Pere Roig i Morell (actualment de les filles de la caritat).

Des del 1684 acollí només noies (els homes i els nois passaren al col·legi episcopal de Sant Rafael).

El 1849 fou confirmat el caràcter ciutadà de la institució contra l’intent de refondre-la amb la Casa Provincial de Caritat.

Enllaç web: Fundació Casa de Misericòrdia

Canvis Nous, bomba dels -1896-

7 Respostes

(Barcelona, 7 juny 1896)

Atemptat que tingué lloc a la ciutat.

Després dels atemptats de Paulí Pallàs contra el capità general Martínez Campos i de Santiago Salvador al Liceu, el 1893, el terrorisme anarquista culminà en la bomba llançada en passar la processó de Corpus.

En resultaren dotze morts i trenta-quatre ferits.

La repressió que se’n derivà donà lloc al famós procés de Montjuïc.

Acadèmia de Farmàcia de Catalunya

3 Respostes

(Barcelona, 1931 – gener 1939)

Institució fundada amb la finalitat d’impulsar l’aspecte científic de la professió. Fou acollida i sostinguda pel Col·legi de Farmacèutics de Barcelona.

Entre el 1937 i el 1938 realitzà diverses activitats de caràcter científic i rebé protecció oficial.

Durant el curt període de la seva existència foren elaborats uns projectes molt ambiciosos, en forma de ponència, que romanen inèdits.

Abeja Médica Española, La

5 Respostes

(Barcelona, 1846 – 1853)

Revista mensual de medicina, cirurgia, química, farmàcia i ciències físiques i naturals. Fou dirigida pels metges Francesc Arró i Josep Alberic i pel farmacèutic Francesc Domènech i Maranges.

És útil per a comprendre la situació de la medicina a Catalunya a mitjan segle XIX.

Zoo de Barcelona

11 Respostes

(Barcelona, Barcelonès, 1892 – )

Parc zoològic, instal·lat al parc de la Ciutadella. Provinent de la col·lecció d’animals que l’ajuntament comprà a L. Martí i Codolar. F. Darder i Llimona en fou el primer director. El zoo depenia aleshores de la Junta Tècnica dels Museus de Ciències Naturals. Durant aquesta primera època l’atracció principal foren els elefants.

El 1956 hom inicià una fase de modernització i d’expansió; moltes gàbies foren gradualment substituïdes per espais que fossin una rèplica de l’hàbitat natural de les espècies, i el recinte s’amplià fins a les 13 ha actuals. El 1966 fou incorporat l’únic goril·la albí conegut, Floquet de Neu, procedent de l’antiga Guinea espanyola, el qual donà al Zoo fama mundial, fins a la seva mort (2003).

El 1972 hom construí l’Aquarama, aquari circular amb un tanc central per a l’exhibició i l’espectacle amb dofins. També del mateix any són l’Aviari, secció per a les aus exòtiques, i el Terrari, per a rèptils i amfibis. El 1985, el Zoo de Barcelona fou constituït en Societat Privada Municipal.

Bé que l’exhibició és la principal font d’ingressos del Zoo, en aquesta nova etapa hom ha posat en pràctica el sistema dit de patrocini, pel qual determinades firmes financen el manteniment d’exemplars a canvi de publicitat.

Actualment hom fomenta els aspectes educatius, d’una certa especialització i conservació de les espècies, bàsicament amb programes de reproducció i reintroducció als hàbitats naturals.

El 2002 el visitaren 992.173 persones, i l’exposició permanent constava de 426 espècies.

Enllaç web:  Zoo de Barcelona

Zona Franca, la

11 Respostes

(Barcelona, Barcelonès, 1926 – )

Sector del terme municipal destinat al port franc de la ciutat. Reclamat per Barcelona des de la darreria del segle XVII, fou creat el 1926.

Hom annexà al terme municipal de Barcelona una part dels terrenys destinats a la construcció del port, fins aleshores pertanyents a l’Hospitalet de Llobregat, i fou creat un consorci per a administrar-lo.

Inicialment fou anomenat Zona Neutral, Port Franc i Dipòsit Franc de Barcelona. Però romangué inoperant fins a la guerra civil de 1936-39, després de la qual hom reprengué obres de delimitació de la Zona Franca, però no s’activà la seva realització; contràriament, la instal·lació de la fàbrica d’automòbils SEAT als terrenys de la Zona Franca en feren témer la desaparició.

Les riuades del 1962 donaren un nou impuls al projecte, que tampoc no tingué continuïtat, malgrat l’activitat del consorci, puig que hom emprengué la creació, en aquesta zona, de l’anomenat polígon industrial, sense cap avantatge duaner per a les indústries que s’hi instal·lessin; alhora, el projectat port de la Zona Franca (encara no construït) era incorporat al de Barcelona.

L’intent d’ampliació del polígon industrial topà amb els interessos dels agricultors del Prat de Llobregat, que s’oposaren a la projectada desviació del riu (1965). L’any següent fou projectada la creació del mercat central (Mercabarna) en els terrenys de l’antiga Zona Franca. Aquesta fou remodelada per un decret ministerial del 15 de juny de 1967 i separada del polígon industrial.

Xut!

2 Respostes

(Barcelona, 23 novembre 1922 – 14 juliol 1936)

Setmanari humorístic esportiu, editat amb 718 números en total. El dibuixant Valentí Castanys fou l’ànima de la revista, i hi col·laboraren importants articulistes i dibuixants.

La publicació tingué èxit per la seva originalitat i perquè el futbol, gràcies als triomfs del F.C. Barcelona, interessava molt el públic barceloní.

En els seus darrers temps en minvaren les vendes. Publicà números extraordinaris i almanacs.

Veu de Catalunya, La

104 Respostes

(Barcelona, 11 gener 1891 – 8 gener 1937)

Diari en català. Inicialment fou un setmanari, va començar a sortir amb contingut tant literari com polític. Una de les seves missions essencials era l’estudi i la comparació de tots els moviments regionalistes que es produïen a Europa, secció a càrrec de Francesc Cambó.

El 25 de desembre de 1898 aparegué el darrer número del setmanari i la propietat fou traspassada a una societat anònima constituïda amb l’objecte de publicar amb el mateix títol un diari escrit en català. El primer día de l’any 1899 sortí, amb el subtítol de Diari d’avisos i notícias, que a partir del número 778 s’havia d’anomenar Diari català d’avisos, notícias i anuncis.

Entre els col·laboradors hi havia importants escriptors de l’època. Foren els homes de la Comissió d’Acció Política de la Lliga Regionalista els que van donar al nou diari el to i l’esperit polític. El 20 de juliol de 1936 la redacció i la impremta del diari van ésser requisades.

Continuà sortint, però a partir del número 12.511 amb el subtítol Diari de l’Autonomia i de la República. Al número 12.599 el subtítol era Diari antifeixista controlat pel Comitè Obrer. A partir del número 12.571 el subtítol fou C.N.T. Diari antifeixista-A.I.T., i en el número 12.651, la redacció s’acomiadà dels lectors.

Verneda, la -Barcelona-

4 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Barri residencial obrer de la ciutat, situat dins l’antic terme municipal de Sant Martí de Provençals, al límit amb el de Sant Adrià de Besòs, del qual és separat per la riera d’Horta; limita amb l’autopista de Mataró. És format per grans blocs d’habitatges i algun nucli de barraques (la Perona).

Sorgí a partir de la segona meitat dels anys 1950 al voltant de l’antic nucli rural del Fondo de Sant Martí, on es conserva l’església gòtica de Sant Martí de Provençals i uns pocs masos i on s’aixecava l’antic molí de la Verneda, vora el rec Comtal, que féu d’aquest sector una de les partides rurals més riques de Sant Martí.

Al segle XIII donà nom a la possessió dels Llull, la verneda d’en Llull, que s’estenia pels termes de Sant Martí de Provençals, Sant Adrià de Besòs i Sant Andreu de Palomar.

És afectat pel pla parcial d’ordenació urbana de la zona de llevant, que ha estat infringit repetidament en edificar-s’hi, per exemple, solars situats en zones destinades a equipaments urbans. Hom ha elaborat un pla popular d’ordenació d’aquest sector contraposat al pla comarcal (1976) i al pla d’urgència proposat recentment per l’ajuntament de Barcelona.

La plaça de la Verneda (entre els carrers de Puigcerdà, de Menorca i del Maresme), inaugurada per l’abril de 1976, ha estat una conquesta popular, car hom aconseguí de conservar aquests terrenys per a equipament públic quan eren ja tancats per tal d’edificar-hi.

Verdader Català, Lo

3 Respostes

(Barcelona, 15 març 1843 – 31 maig 1843)

Revista religiosa, política, científica, industrial i literària en català. El seu lema era La prosperitat de Catalunya i lo record de les seves grandeses.

Tingué una periodicitat quinzenal, però per dificultats econòmiques -no aconseguí gaires subscriptors- només n’aparegueren sis números.

Tingué només tres redactors, que signaren sempre amb inicials: MRB (que no ha estat identificat), JMR (possiblement identificable amb el mercedari Josep Maria Rodríguez) i PRP (potser Pere Roquer i Pagani), però no ha estat provada una suposada intervenció de Joaquim Rubió i Ors.

La publicació defensà aferrissadament l’ús de la llengua catalana i publicà especialment articles religiosos (d’apologètica catòlica), temes agrícoles i industrials (defensà el proteccionisme), polítics (molt conservador, però amb un cert to moderat) i de divulgació de la història i literatura de Catalunya.

Malgrat la seva curta durada, la seva importància és molt considerable, tant pel contingut com per l’època en què aparegué, i hom l’ha considerada com un clar precedent periodístic de la Renaixença.