(Barcelona, setembre 1864 – juny 1866)
Periòdic obrerista en castellà. Dirigit per Antoni Gusart.
De tendència republicana demòcrata-cooperativista, organitzà el congrés obrer de Barcelona del desembre de 1865.
Desaparegué per la prohibició de les autoritats militars.
(Barcelona, Barcelonès, segle XIX)
Nom donat als barracots de la falda de Montjuïc.
Construïts durant l’epidèmia de febre groga haguda l’any 1821, per servir d’habitatge a la gent humil.
(Barcelona, 26 novembre 1925 – 18 març 1926)
Setmanari infantil dedicat a les nenes. Editat per l’artista Lola Anglada. Publicà 17 números.
Lola Anglada, Ignasi Iglésias, Lluís Almerich, “Xirinius”, Francesc Curet i Rafael Tona en foren els principals col·laboradors.
(Barcelona, 21 octubre 1877 – 9 juny 1883)
Setmanari de caire humorístic en català. Fundat de Josep Feliu i Codina, publicà 300 números.
Suspès governativament, sortí dues setmanes durant el 1878 amb el nom de “Lo Pregoner”.
Hi col·laboraren Frederic Soler, Emili Coca i Apel·les Mestres.
(Barcelona, 1 desembre 1836 – 1837)
Diari en castellà. Editat per un grup d’antics redactors d'”El Vapor”, que no acceptaren de fusionar-se amb els d'”El Guardia Nacional”.
Tingué molta participació en les bullangues del 1837.
El seu principal redactor, que signava J.A. de Covert-Spring, fou acusat d’atiar la revolta del 4 de maig i hagué d’ésser protegit per l’exèrcit de gent que volia matar-lo.
Aquests fets produïren la desaparició del periòdic.
(Barcelona, octubre 1930 – abril 1937)
Revista mensual doctrinal del Bloc Obrer i Camperol. Abans n’havia sortit algun número a París, a càrrec, en especial, de Joaquim Maurín.
Fou concebuda com a òrgan de divulgació de les idees marxistes i reproduí diversos texts de Lenin, Majakovskij, Engels, Plejanov, N. Krupskaja, etc.
El 1936 fou editada pel POUM i dirigida per Andreu Nin.
(Barcelona, 1 juliol 1886 – 20 gener 1887)
Setmanari humorístic. Fundat per l’editor Innocenci López per resoldre els problemes creats a la redacció d’“Un Tros de Paper”.
Dirigit per Conrad Roure, tingué com a principal dibuixant Tomàs Padró.
Edità 33 números. Malgrat la seva curta durada, és una de les publicacions de més anomenada i prestigi dins la premsa catalana.
(Barcelona, 1869 – 1960)
Nom de dos locals d’espectacles. El primer, al xamfrà del passeig de Gràcia amb la ronda de Sant Pere, era un teatre de fusta, capaç per a 1.200 persones, inaugurat el 1869 (inicialment amb el nom de Saló de Novetats), on hom representà obres teatrals, sarsueles i òperes italianes. Fou enderrocat el 1884.
El segon local fou construït l’any següent pel nou propietari dels terrenys, Alexandre M. Pons, i era situat a l’altura del carrer de Casp, amb una sala de grans dimensions i un cafè annex. Hi foren estrenades obres importants del teatre modernista i hi actuaren Eleonora Duse (1900) i Loïe Fuller (1901).
Hom hi representà òperes, oratoris, obres teatrals, etc. Hi foren fets concerts i hi actuaren pianistes amb obres pròpies. El 1914 hom hi estrenà Maruxa, d’Amadeu Vives. Durant la guerra civil hom hi representà òperes.
Afectat per un bombardeig, fou refet com a sala d’espectacles, i finalment fou convertit en cinema (1960).
(Barcelona, 1957 – 1978)
Editorial. Fundada pel servei de publicacions de la Joventut Obrera Cristiana (JOC).
Tenia com a finalitat servir la fe de les comunitats obreres (col·lecció L’Home Nou) i ajudar el moviment obrer en general (col·leccions Síntesi i El Mundo y los Hombres) i la pedagogia popular (col·leccions Nadal i Navidad).
Del 1964 al 1969 en fou director literari Josep Verdura, amb la col·laboració d’Alfons Carles Comín, que crearen sèries com Trabajo y Sociedad i Temps de Concili, amb èxits com El diari de l’ànima del papa Joan XXIII.
Certs llibres de to marxistitzant i l’aire conflictiu de l’empresa comportaren que el ministeri d’informació en suspengués les activitats (1969) durant mig any. Des del 1970 fins què cessà l’activitat de l’editorial, en fou director literari Joan Carrera.
Creà tres premis: Premi Nova Terra (des del 1964), sobre el món del treball, Antoni Balmanya (des del 1964), sobre pedagogia, i Carles Cardó (des del 1967), sobre assaig religiós.
Des del 1971 començà a publicar literatura (amb les col·leccions El sentit de la història i J.H.) i des del 1975 (arran de la publicació de les conferències de Les terceres vies a Europa) tractà els temes del canvi democràtic: es féu càrrec de la revista “Oriflama”, que convertí en setmanari i impulsà la col·lecció Noves Actituds.
(Barcelona, gener 1927 – juliol 1929)
Revista mensual d’alta cultura. Dirigida per Josep M. Junoy.
Amb una presentació tipogràfica molt acurada, publicà articles de Pompeu Fabra, Carles Riba, Joan Puig i Ferreter, Joan Estelrich, Carles Soldevila i d’altres.
Pau Romeva hi traduí al català obres de G.K. Chesterton.
També va interessar-se per les arts plàstiques.
Dades dels Països Catalans 